Resultats de la cerca
Es mostren 2686 resultats
difusió d’impureses
Electrònica i informàtica
En la fabricació de dispositius electrònics, procés consistent en la deposició d’un determinat nombre d’àtoms d’impureses en la superfície de l’oblia, seguida d’un escalfament del material a fi que els àtoms es difonguin en el substrat semiconductor.
Els paràmetres que controlen el procés són el coeficient de difusió de la impuresa en el material semiconductor, la temperatura i el temps A fi de controlar d’una manera precisa el perfil d’impureses, que serà un dels elements fonamentals que determinaran les característiques elèctriques dels dispositius, calen procediments de difusió amb un control estricte de la temperatura sobre tota la longitud d’escalfament Les fonts d’impureses emprades en els forns de difusió poden ésser gasoses, líquides o sòlides
Descobriment d’una gran estructura arquitectònica de la civilització maia
Un equip d’arqueòlegs publica a la revista Nature els resultats d’una investigació a la localitat d’Aguada Fénix de l’estat mexicà de Tabasco Mitjançant la tècnica del lidar, els arqueòlegs hi han identificat un gran complex cerimonial maia datat entre els anys 1000 i 800 aC El conjunt se situa sobre una plataforma artificial d’uns 1400 metres de longitud màxima i una elevació d’entre 10 i 15 m on hi ha nou calçades disposades en forma radial
màxima probabilitat
Biologia
Mètode estadístic d’inferència que es caracteritza per estimar la probabilitat d’obtenir les dades observades a partir d’una hipòtesi.
En sistemàtica ha estat adoptat com a metodologia d’inferència filogenètica alternativa a altres mètodes com ara la parsimònia i els basats en distàncies entre valors de caràcters Proporciona una estimació de les relacions filogenètiques entre organismes en incorporar coneixements sobre el procés d’evolució i l’estimació de paràmetres que defineixen aquest procés Però també permet avaluar la longitud de les branques llinatges d’un arbre filogenètic i, de fet, incorpora aquesta informació en l’obtenció d’una hipòtesi filogenètica
reticle cromosfèric
Astronomia
Estructura a gran escala que s’observa a la cromosfera solar quan s’utilitza un filtre H-α (656,3 nm), o a l’ultraviolat, per les línies H i K del Ca II (~393nm) o les h i k del Mg II (~280 nm); aquest entrellat voreja les estructures supergranulars.
A mesura que les observacions del reticle cromosfèric es fan emprant filtres de longitud d’ona més curta, el reticle es difumina ja que la radiació que s’observa prové de capes més altes de la cromosfera corona La connexió entre supergrànuls i el reticle s’estableix a partir del camp magnètic, ja que els tubs de flux tendeixen a concentrar-se allí on el flux de material és més gran, i això passa a les regions externes dels supergrànuls
Jean Picard
Astronomia
Astrònom francès.
Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so
uretra

Situació de la uretra masculina humana
Anatomia animal
Conducte membranós per on l’orina acumulada a la bufeta és expel·lida per la contracció vesical; s’estén del coll de la bufeta a l’obertura del meat.
En l’home dóna pas també a l’esperma i és, doncs, alhora un canal ejaculador i rector de l’orina En la dona té uns 4 cm de longitud i és de trajecte recte, i en l’home fa uns 16 cm, presenta una doble curvatura i consta de les parts prostàtica en la qual s’obren els conductes ejaculadors i prostàtics, membranosa entre la pròstata i el cos cavernós i esponjosa situada en el solc inferior dels cossos cavernosos del penis
queleutòpters
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots.
Comprèn individus hemimetàbols, de fins a 30 cm de longitud, de cos cilíndric insecte bastó o aplanat insecte fulla , amb ales heterònomes de dimensions i estructura diferents, o àpters, de mesotòrax, metatòrax i potes llargs, tarsos de cinc artells i aparell bucal mastegador Hi han espècies herbívores i nocturnes Llur mimetisme, juntament amb llur cripsi, homocromia i immobilitat davant d’estímuls, fa que passin fàcilment inadvertits Habiten sobretot a les regions tropicals i subtropicals, però també són presents als Països Catalans insecte bastó
trampolí
Esport
Post o planxa flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt.
En gimnàstica, és una planxa recoberta de moqueta, semielàstica, que facilita l’impuls per als salts de cavall, per a entrar a les barres, etc En la natació, el trampolí és situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua, i ha de tenir una longitud mínima de 4 m i una amplada de 50 cm La profunditat de l’aigua ha d’ésser almenys de 3 m a una distància de 10m Forma part del programa olímpic categoria femenina i masculina
riu de Calders
Riu
Curs d’aigua intermitent, als ports de Morella, afluent del Bergantes per l’esquerra.
Neix a SantPere del Moll, als contraforts septentrionals de la serra de Vallivana, a poca distància del naixement del seu collector Té una direcció E-W fins al límit amb el terme de Cinctorres, a la confluència amb la rambla de Sellumbres, afluent per l’esquerra la qual, per la seva major longitud, ha estat sovint considerada com a curs principal, on pren la direcció S-N, fins a la confluència, a Forcall, amb la rambla de Cantavella, per l’esquerra, i amb el Bergantes
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina