Resultats de la cerca
Es mostren 2262 resultats
Marie-Alfred Cornu
Física
Matemàtiques
Físic francès.
Alumne de l’École Polytechnique de París, on fou professor de física des del 1867, investigà en física matemàtica i experimental, especialment en el camp de l’òptica geomètrica El 1879 millorà el mètode de Fizeau per a mesurar el valor de la velocitat de la llum, c , i obtingué com a resultat c = 300030 km/s
Giovanni Battista Donati
Astronomia
Astrònom italià.
Descobrí sis cometes, entre els quals el 1858 VI Fou un dels primers a investigar els espectres estellars per tal de determinar la composició i altres característiques dels astres A partir del 1864 aplicà el mateix mètode a l’estudi dels cometes, i en conclogué, erròniament, que la matèria de què eren constituïts era en estat gasós
Antonio Vallisnieri
Biologia
Naturalista italià.
Deixeble de MMalpighi i continuador de l’obra de FRedi, negà la generació espontània dels insectes causants de cecidis i dels paràsits intestinals humans, defensà la independència dels fòssils del Diluvi Universal i en proclamà l’origen orgànic i, en totes les seves investigacions, utilitzà sempre el mètode científic i evità les interpretacions especulatives o miraculoses
Pere Parcet i Viñuales
Medicina
Metge.
Estudià a Montpeller, on donà a conèixer, en una comunicació, el mètode de Gimbernat per a operar l’hèrnia crural Dirigí l’hospital de Bítem Tortosa durant la guerra del Francès Posteriorment s’establí a Manlleu El 1834 llegí una Memoria sobre el hermafrodismo al Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Publicà diverses obres científiques
anàlisi
Filosofia
Procés d’investigació consistent en la reducció
d’un compost a les seves parts simples, sigui aquest compost un concepte, una proposició, un raonament o un fet; en la regressió
, mitjançant processos de raonament, als fonaments d’una proposició que hom intenta de provar, o en la recerca d’estructures subjacents a l’objecte d’estudi que hom es proposa.
Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements…
paral·lelisme
Electrònica i informàtica
Mètode de processament en què dues o més tasques es realitzen simultàniament.
El parallelisme es diferencia de la concurrència en el fet que en el processament concurrent les tasques o processos s’executen simultàniament en un mateix interval de temps, mentre que en el processament parallel les tasques o processos s’executen simultàniament en el mateix instant de temps
cladística
Biologia
Mètode de classificació filogenètica basat en l’establiment de relacions entre clades.
angiofluoroscòpia
Mètode emprat per a estudiar l’estat dels vasos de l’organisme.
Actualment només s’utilitza per a avaluar l’arbre vascular de la retina Es basa en l’observació de la fluorescència del fons de l’ull, després de la injecció intravenosa de fluoresceïna, mitjançant un microscopi sota llum de Wood
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
reacció de Willgerodt
Química
Reacció, descoberta l’any 1887, que consisteix a escalfar una cetona arilmetílica amb polisulfur amònic per a formar, a través d’una transposició, una arilacetamida, d’acord amb l’esquema:.
La reacció de Willgerodt constitueix pràcticament el millor mètode per a la síntesi de sistemes arilacètics N'existeix una varietat consistent en el tractament per reflux de la cetona de partida amb una amina de punt d’ebullició elevat, generalment morfolina, i sofre D’aquesta manera s’arriba a una tioamida que per hidròlisi condueix igualment a l’àcid arilacètic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina