Resultats de la cerca
Es mostren 4462 resultats
Matthias Georg Monn
Música
Compositor i organista austríac.
Probablement cantà al cor del monestir de Klosterneuburg entre el 1731 i el 1732, i fou organista de l’església de Sant Carles a Viena Tot i que mai no gaudí d’un gran reconeixement en l’àmbit europeu, la seva reputació local fou especialment notable, ja que la seva música s’interpretava assíduament a la cort imperial de Josep II i als monestirs d’Àustria i Eslovàquia Juntament amb el també compositor GCh Wagenseil, obtingué al seu país una considerable rellevància musical, com la que posseïa Johann Stamitz a Mannheim Monn compongué, el 1740, la primera simfonia coneguda en…
Luther Allison
Música
Cantant, compositor i guitarrista de blues nord-americà.
Nascut el catorzè de quinze fills, Allison començà a interessar-se per la música de ben petit, escoltant BB King Començà cantant gòspel, activitat que abandonà quan els anys cinquanta, a Chicago, aprengué a tocar la guitarra amb Muddy Waters i Howlin’ Wolf com a mestres El seu talent innat va fer que músics com Chuck Berry i Little Richard li demanessin de tocar amb ells Allison, que no fou mai un ortodox del blues de Chicago, feu composicions en què a més incloïa el rock , el reggae , el funk i el soul Els seus concerts, comparables als de Jimi Hendrix, duraven fins a quatre…
Fritz Rieger
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Praga, on fou deixeble de F Finke i G Szell Inicià la seva carrera com a pianista, carrera que fou interrompuda el 1931 pel seu nomenament com a director musical del Teatre Alemany de Praga, càrrec que exercí fins el 1938 En 1939-41 passà al Teatre d’Aussig i posteriorment dirigí a les òperes de Bremen 1941-45 i Mannheim 1947-49 Mai no abandonà del tot, però, la seva activitat pianística, que prosseguí durant la Segona Guerra Mundial, període en què fundà un trio El 1949 substituí H Rosbaud com a director de l’Orquestra Filharmònica de Munic, que dirigí…
Edith Picht-Axenfeld
Música
Pianista i clavicembalista alemanya.
Desenvolupà la seva carrera sempre a cavall entre el piano i el clavicèmbal, sense renunciar mai a cap dels dos instruments El seu recorregut formatiu la portà a Lugano, Basilea i Berlín, i tingué professors tan prestigiosos com Rudolf Serkin, Albert Schweitzer, Anna Hirzel-Langenhan i Paula Roth-Kastner L’any 1937 guanyà el Concurs Internacional Fryderyk Chopin a Varsòvia, fet que donà un gran impuls a la seva carrera, iniciada amb el debut a Friburg el 1927 A partir d’aleshores oferí concerts de piano i clavicèmbal arreu d’Europa, l’Amèrica llatina i Àsia També interpretà…
neurosi
Afecció mental caracteritzada per desordres funcionals, que no exclouen un possible origen orgànic; hom considera la neurosi com un desordre lleu de la personalitat sense desorganització greu de la conducta.
El símptoma general més important de la neurosi és l' angoixa A la inversa de les psicosis , els símptomes en el neuròtic mai no representen un canvi radical en la interpretació del món exterior els neuròtics són relativament conscients de llur situació anormal i, bé que no necessiten internament psiquiàtric, poden ésser subjectes de tractament Dins les neurosis més importants sobresurten les d’angoixa preocupació excessiva per l’existència, les histèriques de conversió atàxies, parestèsies, disquinèsies, etc, les histèriques dissociatives amnèsia, somnambulisme, fugues, etc,…
ball de l’alcalde
Folklore
Ball comú a moltes localitats dels Països Catalans que consistia en una dansa, encapçalada per l’alcalde o batlle de la localitat, en la qual prenia part tota la població.
Sota diversos noms se'n conserven vestigis a Manlleu i a d’altres localitats de la plana de Vic contrapàs de l’alcalde , per Carnestoltes A Pollença, dins les festes del dimarts de Pasqua Florida dedicades a la Mare de Déu del Puig, hi era celebrat el ball de l’alcalde , que participava de les característiques de ball subhastat Encara actualment a la vila d’Amer, per la festa major del 15 d’agost, hi és ballada la sardana de l’alcalde, que temps enrere havia estat popular a tota la comarca L’alcalde i l’alcaldessa encapçalen la rotllana, a la qual participa tot el poble el cercle mai…
rellotge de diapasó
Tecnologia
Rellotge elèctric o electrònic que utilitza la freqüència pròpia d’un diapasó musical per a regular el seu moviment.
Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del regular gir d’…
simfonia
Música
Nom que Johann Sebastian Bach donà a cadascuna de les seves quinze peces per a teclat amb tres veus obligades BWV 787-801 (en la seva versió definitiva del 1723, la que apareix en el volum del Clavierbüchlein -'Petit llibre per a clavicèmbal'- dedicat a Wilhelm Friedemann Bach, porten el títol de Fantasies).
Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La tècnica del…
trot
Hípica
Modalitat hípica consistent en la disputa de curses al trot, un aire natural saltat en què el cavall posa a terra els dos parells diagonals alternativament.
Es classifica, segons l’extensió de la gambada del cavall, en trot recollit de gran lleugeresa i mobilitat, cobreix la mínima extensió de terreny, trot de treball cobreix una extensió reduïda de terreny, trot mitjà comprèn una extensió moderada de terreny, en el qual el cavall pot abaixar el cap i allargar lleugerament el coll i trot llarg abasta la màxima extensió de terreny gràcies al potent impuls de les extremitats posteriors Es distingeix el trot muntat , en què el genet pot anar aixecat amb el cap inclinat endavant i els genolls pressionant per perdre i recuperar el contacte amb la…
banc de temps
Economia
Sociologia
Sistema d’intercanvi de serveis per temps, sense ànim de lucre ni mediació monetària.
Hi ha antecedents d’aquesta pràctica ja al segle XIX, als Estats Units, tot i que es generalitzà a partir de la dècada de 1980, també en aquest país, en un moment de crisi econòmica Els bancs de temps tenen per objectiu solucionar certs problemes de l’economia de mercat, a la vegada que fomenten les relacions socials i la igualtat entre els diferents nivells econòmics El sistema de funcionament és mitjançant uns talonaris de crèdit i dèbit que reben els usuaris per a efectuar els pagaments pels serveis a canvi, també, dels seus serveis Els intercanvis gairebé mai són bilaterals…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina