Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
sarod
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma semiesfèrica, una taula harmònica de pell de cabra, un mànec més estret a la banda del claviller, quatre cordes principals i un nombre variable de bordons i cordes harmòniques.
Es toca amb un plectre fet de closca de coco en una mà mentre amb l’altra es pitgen les cordes contra el batedor
Sant Miquel de Castelló de Farfanya
Art romànic
Situació Façana de migdia, amb la portalada d’entrada J Giralt L’església parroquial de Sant Miquel es troba situada a la Plaça Major de la vila de Castelló de Farfanya JGB Mapa 32-14359 Situació 31TCG114324 Història Aquesta església fou i continua essent l’església parroquial de la vila de Castelló de Farfanya La primera notícia d’una església de Castelló data de l’any 1108, en què Guerau Ponç II, vescomte d’Àger i de Cabrera, i la seva esposa Elvira donaren a Sant Pere d’Àger, entre altres esglésies del territori de la seva aprisió, l’església de Castelló Aquest esment segurament es…
mohana vina
Música
Instrument cordòfon pinçat constituït per una caixa de ressonància en forma de vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha tres cordes melòdiques, quatre o cinc bordons i dotze cordes harmòniques, que hom toca amb plectre, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.
pala
Pala
© Corel - Danny Singer
Oficis manuals
Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma generalment rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric, més o menys llarg, generalment de fusta i de diàmetre variable, destinada especialment a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
paleta
paleta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer de forma aproximadament triangular, que és proveïda d’una espiga colzada metàl·lica a la qual és fixat un mànec, i emprada pels paletes per a pastar a la gaveta, per a aplicar morter a l’obra, etc.
caçapapallones
Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.
dofinera
Pesca
Arpó emprat, especialment a la Mediterrània, per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions, format per una llança amb un llarg mànec de fusta que porta a l’extrem dues aletes movibles de ferro que, en clavar-se a l’animal, s’obren i el subjecten molt fortament.
shamisen
Música
Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana, el mànec llarg, amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument està afinada…
pala
Oficis manuals
Fulla metàl·lica de diverses formes però generalment rectangular o trapezial, sovint amb un tall per una banda i, a l’altra banda, un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.