Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
Les fargues
La siderúrgia mitològica Gravat 1759 de Francesc Tremulles, que representa la forja de Vulcà, déu del foc i de l’elaboració dels metalls en la mitologia romana Amb els seus ajudants, proveïa d’armes els déus i els herois Fototeca/Biblioteca de Catalunya Obtenir ferro a partir de minerals és una pràctica física i química que ha estat objecte de multitud d’interpretacions L’historiador de les religions Mircea Eliade l’associa als alquimistes en el títol d’una obra seva ben coneguda, Forgerons et alchimistes , del 1956 Les narracions mitològiques que expliquen la naturalesa del metall i l’art d’…
mohana vina
Música
Instrument cordòfon pinçat constituït per una caixa de ressonància en forma de vuit, amb un mànec llarg dividit en trasts, al llarg del qual hi ha tres cordes melòdiques, quatre o cinc bordons i dotze cordes harmòniques, que hom toca amb plectre, recolzant-lo sobre la falda en posició horitzontal.
paleta
paleta
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Eina que consisteix en un tros de palastre o de planxa d’acer de forma aproximadament triangular, que és proveïda d’una espiga colzada metàl·lica a la qual és fixat un mànec, i emprada pels paletes per a pastar a la gaveta, per a aplicar morter a l’obra, etc.
dofinera
Pesca
Arpó emprat, especialment a la Mediterrània, per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions, format per una llança amb un llarg mànec de fusta que porta a l’extrem dues aletes movibles de ferro que, en clavar-se a l’animal, s’obren i el subjecten molt fortament.
caçapapallones

Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.
pala

Pala
© Corel - Danny Singer
Oficis manuals
Eina formada per una làmina de fusta o planxa de ferro, de forma generalment rectangular, trapezial o corba, amb certa concavitat, i per un mànec cilíndric, més o menys llarg, generalment de fusta i de diàmetre variable, destinada especialment a recollir i traslladar o remoure alguna matèria sòlida, pastosa o pulverulenta.
shamisen
Música
Instrument de cordes pinçades japonès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana, el mànec llarg, amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.
pala
Oficis manuals
Fulla metàl·lica de diverses formes però generalment rectangular o trapezial, sovint amb un tall per una banda i, a l’altra banda, un ull o apèndix adequat per a fixar-hi un mànec, la qual forma part de diverses eines, com ara l’aixada, l’aixadell, l’arada moderna i la destral.
falç

Diverses menes de falç
© fototeca.cat
Agronomia
Eina que hom empra per a segar les messes o tallar l’herba i que consisteix en una fulla de ferro acerat, corba, tallant o dentada en la seva part còncava, amb un dels extrems acabat en punxa i l’altre amb una espiga que hom recobreix amb un mànec de fusta.
Per tal com ha estat considerada l’arma que brandaven els segadors durant l’avalot de Corpus de Sang, ha esdevingut un símbol de reivindicació nacional catalana Encreuada amb un martell és l’emblema de l’URSS i dels partits comunistes i d’alguns de socialistes simbolitza la unió dels camperols i del proletariat industrial
scordatura
Música
En els instruments de corda, especialment els de corda amb mànec, accordatura o afinació anòmala —d’una o més cordes— respecte a l’habitual de l’instrument, que fa possible o més fàcil l’execució d’alguns passos o acords, i també permet obtenir un timbre especial en certes notes o passatges.
A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument està afinada…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina