Resultats de la cerca

Soci del Reial Club Marítim de Barcelona des del 1917, formà part del seu equip de rem i fou campió d’Espanya de dos amb timoner 1924 i de vuit amb timoner 1926, 1927 Assolí molts altres campionats en l’àmbit català Formà part de la junta del club 1928-36, 1963-70 i el 1970 fou nomenat president de l’entitat, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 1911, el llibre de poemes Llibre nou 1918 i Epistolari d’Àngel Guimerà 1930

Esportista del Reial Club Marítim de Barcelona, participà en un Campionat del Món juvenil, en la prova d’outrigger de dos sense timoner Es proclamà campió d’Espanya de iol de quatre amb timoners amb el seu club en quatre ocasions 1998, 2000, 2001, 2002 i fou subcampió en una 1996 També guanyà el Campionat d’Espanya de iol de dos amb timoners 2002 i fou subcampió en esquif 1999

Formada al Reial Club Marítim de Barcelona, fou campiona de Catalunya i d’Espanya de classe vaurien, de la qual exercí de delegada territorial Formà part de l’equip preolímpic femení de la classe 470 pioner d’Espanya 1992 El 2010 fou nomenada secretària de la classe optimist de la Federació Catalana de Vela D’altra banda, publicà Vela Seréis campeones 1990 i fou finalista del premi Dona Dirigent Esportiva 2012

Pintor especialitzat en aquarelles marítimes i concretament en el dibuix de vaixells i velers de la segona meitat del segle XIX, s’establí a Barcelona el 1871 Les seves pintures anaven destinades principalment a empreses navilieres i exvots Entre les seves obres cal remarcar Regata a Vela per embarcacions Menors 1889 Com a modelista naval, creà diverses obres exposades a l’Escola Nàutica de Barcelona i al Museu Marítim de Barcelona

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió de Catalunya d’outrigger de quatre 1942, d’outrigger de vuit 1946, 1948 i de iol de quatre 1944, i campió d’Espanya d’outrigger de quatre 1945 i de iol de quatre 1944 També aconseguí el Campionat Ibèric d’outrigger de vuit 1942, 1943 i de quatre 1943 Fou tres cops internacional amb l’equip espanyol de rem

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió en dues Confrontacions Nacionals en embarcació de quatre 1997, 1998 i campió d’Espanya en iol de quatre 1998, 2001, 2002 Guanyà també una Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana aconseguí una Copa del Rei de vuit amb timoners 2000 i amb la selecció espanyola disputà una Copa de Nacions 1999 i dos Campionats del Món 2000, 2001

Durant la primera dècada del segle XX fou vicepresident del Barcelona Lawn-Tennis Club, precedent del Reial Club de Tennis de Barcelona RCTB Era propietari dels terrenys on s’installaren les pistes del RCTB, primer, i del Club de Tennis Barcino, després Presidí la Federació Catalana de Tennis 1909-14 Fou secretari del Reial Club Marítim de Barcelona i, entre el febrer i el juny del 1920, en fou president

L’any 2011 obtingué el títol de graduada en transport marítim per l’Escola Superior de Ciencies Aplicades de Jade Baixa Saxònia Els anys següents fou oficial de creuers i també de dues expedicions científiques alemanyes a l’Antàrtida de l’Institut Alfred Wegener i de la Universitat d’Hamburg, així com en vaixells de Greenpeace, entre d’altres En 2015-18 completà un màster sobre gestió mediambiental a la Universitat de Hill Anglaterra Des del 2016 fou capitana en vaixells de l’ONG alemanya Sea-Watch, dedicada a rescatar migrants i refugiats a la Mediterrània central, procedents…

Drassanes i indústries alimentàries, ceràmica, etc Les seves salines són les més grans de la península Ibèrica És capital del departament marítim de Cadis Antiga colònia fenícia i fortalesa meridional, adquirí importància a partir del 1769, quan Carles III d’Espanya hi traslladà el departament de Marina Seu de les corts constituents de Cadis, rebé des d’aleshores el nom actual És interessant el castell de San Romualdo, del s XIV, reformat posteriorment