Resultats de la cerca

Membre de la Societat X, fou un dels primers socis de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, creada el 1876 Fou també soci fundador de l’Associació Catalana d’Excursions, n'exercí la presidència 1879-84, i treballà per la fusió de les dues entitats Dirigí el butlletí de l’Associació i publicà nombrosos treballs Dugué a terme una extraordinària campanya de difusió i publicitat de l’excursionisme per tot el país Partidari de les relacions amb clubs alpins i estrangers, les inicià i les fomentà assistint a diversos congressos El 1879 encapçalà la representació catalana en una…

Redactà la història de les diverses fundacions augustinianes del Principat de Catalunya com també les biografies dels religiosos més notables l’obra, però, quedà inèdita i no fou publicada fins el 1699 pel també agustí, Josep Massot

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

Doctorat per l’Escola d’Enginyers de Terrassa 1962, obtingué el títol de màster en ciències al Massachusetts Institute of Technology de Cambridge 1965, any que s’incorporà a l’ Institut d’Estudis Superiors de l’Empresa  IESE, on dirigí el programa de MBA 1967-74 Fou president del consell d’administració del diari Avui   1979-88 Militant primerenc i membre del Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya , fou diputat per Convergència i Unió  al Parlament de Catalunya 1980-93 i portaveu del grup d’aquesta coalició 1982-89 El 1989 fou nomenat conseller del Departament d’Indústria i…

Estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts i medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona 1915-22 Emigrà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires En aquesta ciutat fou professor de dibuix i anatomia a l’Escuela Normal, i dirigí el consultori mèdic del diari “Crítica”, l’Hospital Municipal Parmenio Piñero 1945-56, els consultoris mèdics del Sindicato Único de Trabajadores de Cases de Renda 1958-72, l’Obra Social Médica de la Unión Tramviaire Automotor 1968-75, i l’Instituto Policlínico Fou soci de l’Asociación Médica de Cultura Artística Dins de la seva obra publicada, cal…

Formà part, amb Pedro Cerviño, d’una expedició demarcadora de límits que arribà a l’Argentina el 1782 Tots dos crearen, a Buenos Aires, l’Escuela de Náutica del Virreinato, de la qual Cerviño en fou director Hi ensenyà matemàtiques, astronomia i matèries nàutiques Durant la segona invasió anglesa a l’Argentina, participà en la defensa de Buenos Aires, en la qual morí en un del combats Publicà Almanaque y calendario general según el meridiano de Buenos Aires 1800 i l’any següent un segon Almanaque El seu fill, Valentí Alsina 1802-1869, fou diputat l’any 1829, governador de Buenos Aires 1835-…

Destinat a Cuba, arribà l’any 1859, amb el grau de capità Fou acusat d’haver-se apropiat diners del tresor públic i sotmès a consell de guerra Aconseguí la llibertat, però a canvi de comandar les accions contra la guerrilla a la zona d’El Cobre Expeditiu i sanguinari, ordenà les matances de San Juan de Wilson, el febrer de 1870 Arran de la seva conducta, fou acusat i condemnat a presó, però els jutges li atorgaren l’absolució El 1873, amb els grau de tinent coronel i comandant d’infanteria, tornà a ser acusat d’apropiació indeguda de cabals públics El mateix any el Consell Suprem de Guerra el…

Emigrà, en companyia de la seva dona, a Amèrica, i fixà la seva residència a Montevideo Construí, juntament amb l’arquitecte català Antoni Fongibell, l’església de Sant Agustí i la plaça de toros del barri La Unión, d’aquesta ciutat Fou autor de nombroses construccions i propietari d’una important empresa d’obres Dins del seu treball, cal subratllar la seva intervenció en el Cabildo de Montevideo, on, el 1868, arranjà artísticament un nou pis amb rajoles de marbre fetes en el seu taller

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Feu estudis musicals primer amb el seu pare  Joan Sabater i Roca Vilassar de Mar, Maresme, 1849 - , 1904 i després a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb Josep Solé, piano amb Joan B Pellicer i harmonia amb Enric Morera El 1901 fou nomenat professor de piano de l’esmentada escola, on romangué durant dotze anys També fou concertista de piano, amb actuacions per l’Estat espanyol i l’estranger i collaboracions en concerts de música de cambra Aviat es dedicà a la direcció d’òpera El 1913 dirigí per primera vegada al Liceu de Barcelona, i durant més de trenta anys en…