Resultats de la cerca

Situació Tomba de lloses situada a prop de Can Solà, vora la pista que condueix al castell ECSA – J Bolòs Aquest enterrament es troba a prop de Cal Solà, al costat de la pista que mena al castell d’Oliana Mapa 34–12291 Situació 31TCG596608 A la sortida d’Oliana per la carretera C-1313, en direcció a la Seu, a mà dreta hi ha la pista que puja al castell Cal seguir aquest camí uns 200 m, i ja sota Cal Solà, al costat de la pista, hom veu la sepultura Necròpoli Quan es va fer la pista nova que porta al castell d’Oliana, entre els anys 1974–75, es trobaren quatre enterraments a l’indret, dels…

Dins la necròpoli del Pla dels Albats s’aixeca una construcció que alguns autors han identificat amb una església dedicada a santa Maria documentada des del segle X La primera referència d’aquesta capella sembla que caldria buscar-la en l’acta de consagració de Sant Miquel d’Olèrdola de l’any 992, en la qual es fa esment de l’església de Santa Maria, situada fora de la muralla del castell d’Olèrdola Alguns autors, sense cap fonament ni lògica, volen identificar aquesta església de Santa Maria, fora dels murs, amb l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès Una altra menció de Santa…

El topònim Gratallops apareix citat el 1171 a les confrontacions de la vall de Porrera El lloc de Gratallops podria haver estat en el seu origen una alqueria, com sembla revelar-ho el seu nom, de procedència àrab Gratallops, però, que originàriament pertanyia al terme de la Morera de Montsant i fou de la senyoria d’Escaladei, no sembla que fou colonitzat fins al 1259 o almenys no hi ha cap notícia anterior a aquesta data, quan la cartoixa d’Escaladei va establir onze pobladors a la Cova del Pujó i a Gratallops Es desconeix quan es bastí l’església de l’indret, però ja era construïda l’any…

Situació Edifici molt matusser de la fi de l’època romànica o almenys construït amb tècniques de l’esmentat període ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Roc es troben al caire d’un serrat, a 1 km del poble d’Enviny per un camí que en alguns trams conserva l’empedrat antic JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG443966 Història No es coneixen dades documentals d’època medieval sobre aquesta església, que en la visita del 1758 es fa constar que tenia el retaule ruïnós i es prohibí dir-hi missa fins que no fos reparat MLlC Església Planta de la capella, amb contraforts de contenció adossats…

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de…

Situació Interior del temple, vers ponent, amb els arcs torals i la volta de canó de perfil semicircular ECSA - JA Adell L’església de Sant Marc es troba isolada al vessant sud del cim de la muntanya de Sant Marc, prop de la casa de Sant Marc Mapa 34-12291 Situació 31TCG535556 Per a anar-hi, cal prendre una pista molt dolenta que surt de l’església de Sant Esteve de Pallerols, passa per la casa de l’Ampurdanès i després de 2, 6 km arriba a la capella JAA Història Malgrat el seu indubtable origen alt-medieval, no es tenen notícies històriques sobre aquesta capella de l’antiga parròquia de…

Són típiques la copa sense nanses, decorada per fora, i sobretot un tipus de pàtera sense nanses ni peu Ha estat trobada a molts llocs d’Itàlia, com les necròpolis etrusques, i també a Empúries i en jaciments ibèrics, com la Serreta d'Alcoi o el tossal de Manises d’Alacant

El coneixement d’aquest procés, que generalment es realitza a través del mercat, és important per a conèixer la incidència de l’impost

Gaudeixen d’un ofici diví propi, i algunes també de missa pròpia La reforma del concili II del Vaticà ha deixat només les més importants

Correspon a una fase avançada de l’edat de pedra de l’Àfrica meridional, amb indústries lítiques de fulles que van prenent caràcter microlític Durant les fases més modernes l’àrea s’estengué, i fou utilitzada la ceràmica Continuà, sembla, fins a l’arribada del ferro Té relació amb gravats rupestres de la mateixa àrea