Resultats de la cerca
Es mostren 1996 resultats
Josef Winkler

Josef Winkler
© Suhrkamp Editorial
Literatura
Escriptor austríac.
De 1971 a 1982 treballà en l’administració de la Universitat de Klagenfurt Aquest any publicà la seva primera novella, Menschenkind ‘Persona’, primer volum de la trilogia Das wilde Kärnten ‘La salvatge Caríntia’, que inclou també Der Ackermann aus Kärnten ‘El pagès de Caríntia’, 1980 i Muttersprache ‘Llengua materna’, 1982, i amb el qual guanyà el segon premi Ingeborg Bachnmann Seguiren Der Leibeigene ‘El servent’, 1987 Friedhof der bitteren Orangen ‘Cementiri de les taronges amargues, 1990, Das Zöglingsheft des Jean Genet ‘El quadern escolar de Jean Genet’, 1992, Domra 1996 Wenn es soweit…
Gabor Tompa
Teatre
Director escènic romanès.
Fill del director i fundador del Teatre Azékely i d’una actriu del Teatre Nacional de Tîrgu Mures, realitzà els seus estudis a l’Acadèmia de Teatre i Cinematografia de Bucarest El 1990 fou nomenat director artístic del Teatre Magyar de Cluj, on dugué a terme una renovació de la companyia Fruit d’aquesta iniciativa, el 1993 fou la primera companyia romanesa d’expressió magiar convidada a realitzar una gira per l’Europa occidental, on presentaren La cantant calba , de Ionesco Considerat a tot Europa com un dels màxims especialistes en l’obra de Beckett, ha estat premiat diverses vegades com a…
Carlo Cecchi
Teatre
Actor i director italià.
Estudià a l’Acadèmia d’Art Dramàtic Silvio D’Amico de Roma, encara que la seva formació veritable beu del teatre popular, que segueix la tradició de la Commedia dell’Arte, i de referents com Eduardo de Filippo, Giorgio Strehler o els mètodes de treball actoral del Living Theatre El 1971 fundà a Roma una companyia pròpia, Granteatro, en referència irònica al Piccolo de Milà Ha realitzat muntatges, com a director i actor, d’autors clàssics i contemporanis El 1996, en una gira de Fi de partida muntatge guardonat amb dos premis Ubú a la direcció i interpretació arribà a Palerm, on s’…
Sant Joan dels Arcs (Vinyols i els Arcs)
Art romànic
Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps…
Santa Eugènia d’Echós (Sornian)
Església situada a ponent del terme municipal, a l’esquerra del camí que anava de Sornian a Rebolhet en l’actualitat l’església de Santa Eugènia ha desaparegut i tan sols existeix una partida dita el “camp del cementiri”, que recorda l’indret on s’assentava El lloc d’Echós és esmentat l’any 1011 en la butlla que el papa Sergi IV atorgà al monestir de Sant Miquel de Cuixà hi consta, entre els béns confirmats a l’esmentada abadia, un alou in Uxones Una escriptura datada l’any 1188 refereix que Hug de Sornià, en professar a la comanda templera del Masdéu Rosselló, li cedí la seva…
Juli Pons i del Castillo
Música
Pianista i compositor.
Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…
Tradicionàrius
Música
Cicle de música tradicional catalana.
Fou el punt de partida d’una revitalització de la música d’arrel tradicional als Països Catalans a partir del principi dels anys noranta Creat el 1988 per l’Associació Cultural TRAM, una entitat formada per persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana, com ara el músic Jordi Fàbregas, Tradicionàrius ofereix una programació de concerts i balls durant els mesos de gener a març El 1993 TRAM, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, l’ICUB Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Promoció de la Cultura…
Església d’Espígol (Tornabous)
Art romànic
Espígol és avui dia una partida del terme de Tornabous, on es troba un poblat ibèric conegut com el Molí d’Espígol A l’indret hi hagué una parròquia i un nucli d’hàbitat durant l’edat mitjana, actualment desapareguts Es desconeix quin fou el titular de l’església El primer esment del lloc d’Espígol sembla que és de l’any 1090, en què Guitard donà a Santa Maria de la Seu i a la seva canònica l’alou que tenia al comtat d’Urgell, a Claravalls, a la quadra de Sant Ermengol, que limitava a migdia amb el terme d’Espigolell La primera referència segura del lloc i l’església d’Espígol es…
Necròpoli del tossal de la Nora (Alcoletge)
Art romànic
Situació Aspecte d’algunes de les tombes excavades a la roca que formen aquesta necròpoli ECSA-JI Rodríguez Aquesta necròpoli es troba a poc menys de 2 km al nord de la població d’Alcoletge, al tossal de la Nora, a la vora esquerra del Segre Mapa 32-15 388 Situació 31TCG087152 S’hi arriba des de Lleida per la carretera C-1313 Un km després de passar la cruïlla que porta al poble d’Alcoletge, a la vista ja del tossal, poc abans de creuar el canal de Balaguer, cal desviar-se a la dreta per un camí que puja en uns 300 m fins a una gran esplanada situada al peu meridional del turó, on és…
Convent de la Trinitat (Lleida)
Art romànic
Els orígens sobre el convent dels trinitaris a Lleida no són gaire clars Hom pot afirmar que sant Joan de Mata, fundador de l’orde, aconseguí que fos donat, eventualment, a la “ domus Sancte Trinitatis et captivorum ” l’hospital del portal de Gardeny, vora l’actual portal de Sant Antoni, el qual havia estat fundat en unes terres cedides el 1174 a Pere Moliner per Arnau de Torroja, frare templer de Gardeny Aquest hospital, que la documentació de l’època designa com a Spital den Pere Moliner , es fundà al principi del darrer terç del segle XII, després que la riuada del 1170 destruís aquell que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina