Resultats de la cerca
Es mostren 2355 resultats
esquistositat
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de tipus esquist.
És un tipus de foliació que a escala microscòpica és definida principalment per fillosilicats o amfíbols orientats, tot i que també pot ser definida per grans de quars o de feldespat aixafats i amb orientació preferent Actualment, sol restringir-se l’ús d’aquest terme per a les roques amb les característiques descrites, malgrat que antigament s’utilitzava en sentit ampli per a denominar qualsevol tipus de fàbrica planar o foliació Igualment que altres tipus de foliació, sol disposar-se parallela al pla axial dels plecs, representant els plans de màxim aixafament de la roca Una…
col·lineació
Matemàtiques
Transformació del pla o l’espai que canvia punts en punts, rectes en rectes i plans en plans, que conserva la col·linealitat de punts.
pla econòmic
Economia
Conjunt de disposicions preses amb vista a l’execució d’un projecte que interessa una activitat econòmica.
Segons aquesta definició de Charles Bettelheim, els plans poden ésser elaborats per les diferents unitats de consum o famílies, de produccions o empreses, per institucions financeres, per l’administració pública, per organismes supranacionals, etc Així hom podrà parlar del pla de reestructuració d’una empresa, d’un sector industrial, del pla d’actuació municipal, del pla de desenvolupament d’una comarca deprimida, etc En sentit més estricte i quan l’àmbit sigui el de l’estat i el subjecte actiu els seus òrgans, el pla és l’estimació de forma coherent i ordenada de les decisions…
escaire
Geografia
Aparell emprat en topografia per a determinar sobre el terreny si dues alineacions formen un angle recte o semirecte.
N'hi ha diversos tipus L' escaire d’agrimensor és constituït per un cilindre buit, generalment de llautó, que té un diàmetre de 10 cm i és tancat pels seus extrems Sobre la superfície d’aquest cilindre hom ha fet quatre escletxes molt estretes, disposades segons quatre generatrius del cilindre, i que determinen dos plans visuals perpendiculars entre ells Unes altres quatre escletxes serveixen, juntament amb les primeres, per a determinar alineacions de 45° L' escaire de miralls , dit també d’Adams , és constituït per dos miralls plans, en els quals es reflecteix un…
Juan Bautista de Herrera
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Viatjà per Alemanya, els Països Baixos i Itàlia, on l’influïren AVignola i SSerlio principalment Al servei de Felip II, el 1563 fou nomenat ajudant de Juan Bautista de Toledo, que havia començat la construcció d' El Escorial i el qual succeí 1567 en la direcció de les obres Retocà els plans primitius modificant fonamentalment l’església i la façana principal Continuà la construcció del palau d’Aranjuez 1564, féu el projecte de la façana sud de l’alcàsser de Toledo 1571-85, projectà la catedral de Valladolid 1580, que no acabà, i féu els plans de la llotja de Sevilla…
Sébastien de Pontault
Història
Militar
Enginyer i militar francès.
Senyor de Beaulieu Fou mariscal de camp i primer enginyer de Lluís XIV de França És considerat el creador de la topografia militar Dibuixava els plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla La seva obra és coneguda amb el nom Grand Beaulieu — que acabà la seva neboda — i inclou totes les operacions militars de Lluís XIV des de Rocroi a la presa de Namur 1643-92 Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand 1646, que inclou làmines fetes per Pontault durant la guerra dels Segadors a Catalunya També publicà Plans, profils, vues 1643-47, on hi ha algunes vistes i…
el Gaià

Curs del Gaià al seu pas per Vila-rodona
© Alberto González Rovira
Riu
Riu que neix a les serres de la Brufaganya i de Queralt i que desguassa a la Mediterrània, després de travessar el Camp de Tarragona, al peu del castell de Tamarit (Tarragonès).
Té uns 85 km de longitud La seva capçalera, als entorns de Santa Coloma de Queralt Conca de Barberà, és a la Depressió Central Catalana, on recull les aigües de l’ermita de Sant Magí i de Pontils, entre altres Travessa la Serralada Prelitoral estret de Gaià i corre pels plans d’Aiguamúrcia i Vila-rodona Envolta després l’extremitat ponentina de la serralada Montmell i Bonastre, on s’encaixa breument a l’estret de Cadernal Finalment, passats els plans del Catllar, arriba a la mar No té afluències importants, i el règim de les seves aigües és determinat per les…
quàdrica

Matemàtiques
Dit de la superfície algèbrica de segon grau les coordenades (x, y, z) dels punts de la qual satisfan una equació del tipus la qual hom acostuma a escriure, fent servir notació matricial, .
Si notem la primera matriu associada a les coordenades d’un punt per α, i la segona formada pels coeficients de la quàdrica per β, aleshores l’anterior expressió pot escriure's com α t βα ═ 0, on α t és la matriu transposada de α Dos punts M 0 i M 1 són dits conjugats respecte a una quàdrica quan llurs matrius satisfan α t 0 βα 1 = 0 Un pla és anomenat pla polar d’un punt respecte a una quàdrica quan és format pels punts conjugats del punt considerat Hom anomena centre de la quàdrica qualsevol punt conjugat de tots els punts de l’infinit, i plans diametrals , els plans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina