Resultats de la cerca
Es mostren 7766 resultats
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,
Àlvar Valls i Oliva
Literatura catalana
Corrector de català, periodista, traductor i activista polític.
Format a la plantilla de professors de català per a adults d’Òmnium Cultural 1967-74, s’inicià aquests anys com a corrector editorial de textos en català, tasca que ha exercit professionalment S’inicià en el periodisme com a redactor del setmanari Tele-estel 1966-70 i fou secretari de redacció de la revista Serra d’Or 1970-76 Activista polític independentista, el 1970 s’afilià al Front Nacional de Catalunya, i en 1976-77 formà part de l’organització armada EPOCA Exèrcit Popular Català Com a membre d’aquesta organització, fou acusat i empresonat cinc mesos arran del segrest i l’assassinat de l…
,
Julià Gómez i Garcia-Ribera
Política
Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin.
Fou secretari de les Joventuts Socialistes de València i un dels fundadors i dirigents de la Federació Comunista de Llevant, adherida al Partido Comunista de España Exiliat a París durant la Dictadura, collaborà estretament amb la direcció del PCE, tant a París com a Moscou Amb una actitud crítica respecte al mateix PCE des del 1929, collaborà a la revista Monde i traduí al castellà obres de Gide i de Trockij, entre altres Tornà el 1931, es vinculà al Bloc Obrer i Camperol i fou un dels dirigents del Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM fou proposat candidat pel partit per Cadis en les…
Pablo Iglesias Posse
Història
Política
Polític i dirigent socialista gallec.
De família molt pobra i orfe de pare, aprengué a l’hospici de Madrid l’ofici d’impressor 1860-62 El 1870 s’afilià a la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional del Treball , de la qual fou expulsat, al cap de dos anys, amb Paul Lafargue Pel juliol del 1872 fou nomenat secretari de la Nueva Federación Madrileña, formada per dissidents de l’AIT, de tendència marxista Pel maig del 1874 era president de l’Asociación General del Arte de Imprimir, i pel maig del 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, a Madrid i clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español PSOE D’ençà d’…
Guillem Oliver i Salvà
Economia
Història
Home d’empresa i polític.
De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…
,
andalusisme
Política
Moviment polític que reivindica alguna forma d’autogovern per a Andalusia.
Malgrat l’escassa força que històricament tingué el sentiment d’identitat andalusa, ja el 1883 elements de la petita burgesia federal reunits en l’Assemblea d’Antequera aprovaren un projecte de Constitució per a Andalusia els anys següents, davant la posició oligàrquica i pro-centralista de la burgesia andalusa, foren els sectors intellectuals i professionals els qui, en part sota la influència del catalanisme, impulsaren el desenvolupament d’un regionalisme cultural i polític —el 1915, Blas Infante publicà El ideal andaluz—, lligat a la problemàtica social agrària i decantat cap a l’esquerra…
Francesc Carreras i Candi
Historiografia catalana
Historiador, advocat i polític.
Vida i obra Nascut en el si d’una família benestant, es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona l’any 1882 Entusiasta practicant de l’excursionisme, a dinou anys s’adherí a l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, de la qual fou secretari durant els anys 1888-90 Destacant com a jove polític de tendència conservadora, presidí la Joventut Conservadora 1890 i fou regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-1922 Des d’aquest càrrec promogué la publicació dels documents inèdits de l’arxiu municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell…
Guillem Forteza i Pinya
Historiografia catalana
Polític, urbanista i arquitecte.
Vida i obra Compromès políticament i social, destacà com a teoritzador del regionalisme a Mallorca i per la tasca com a arquitecte Estudià a l’Institut Balear fins el 1908 i després feu arquitectura a Barcelona, on obtingué el títol el 1917 Un any després obrí el seu despatx professional a Palma El 1919 fou nomenat arquitecte diocesà de Mallorca, i el 1921, arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a Balears Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1925-30, acadèmic de la Provincial de Belles Arts de Balears i, des del 1928, membre corresponent de la Real Academia de…
Joan Alcover i Maspons
Joan Alcover i Maspons
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Poeta, assagista i polític.
De família urbana benestant, estudià a l’Institut Balear, on fou deixeble de Pons i Gallarza i condeixeble, entre d’altres, de Costa i Llobera, Joan Ll Estelrich i Antoni Maura El 1869 inicià la carrera de dret a Barcelona, on refermà la seva afecció literària, entrà en contacte amb el moviment de la Renaixença i escriví bona part dels seus primers poemes i narracions, alternativament en castellà i en un català dialectal i insegur Les seves primeres publicacions poètiques les donà a conèixer des de les pàgines de Revista Balear 1872-74 Després d’obtenir, a vint-i-quatre anys, el títol d’…
,
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina