Resultats de la cerca
Es mostren 635 resultats
testudínids
rèptil queloni testudini: tortuga mediterrània
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors caracteritzada pel fet de tenir la placa del clatell proveïda d’una forta cresta semblant a una costella, la part dorsal de la closca formada per nou ossos, les vèrtebres anteriors buides i el coll completament retràctil.
Inclou unes cent espècies, repartides per tot el món
esperó d’apicultor
Esperó d’apicultor
Apicultura
Eina de metall proveïda d’una roda dentada amb una osca al mig de cada dent, la qual, prèviament escalfada, serveix per a incrustar a la cera estampada els filferros muntats en els quadres del rusc per tal que les bresques restin sòlidament fixades.
manovella
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituïnt un sistema biela-manovella
.
La manovella serveix per a accionar un mecanisme de torn de tracció o bé, formant part d’un conjunt biela-manovella, per a transformar un moviment alternatiu en rotatiu o a l’inrevés En aquest darrer cas, i essent constant la velocitat angular de la manovella, el moviment de l’extrem de la biela oposat a la manovella és rectilini i alternatiu, i la seva velocitat és funció, en cada instant, de l’angle que forma la manovella amb la recta de la trajectòria de l’esmentat extrem de biela
plataforma giratòria
Transports
Peça circular que gira a l’interior d’una fossa, proveïda d’una o més vies a la seva superfície superior, emprada per a canviar de via o de sentit una locomotora, un vagó, etc, disposats damunt d’ella, en fer-la girar adequadament.
salamandra
salamandra
Calefacció
Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.
Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche tingueren un…
tallant
Oficis manuals
Nom de diversos instruments i eines emprats per a tallar en donar cops, que consisteixen en una fulla, generalment d’acer, de vora tallant, proveïda d’un mànec o dos, com la mitjalluna o l’eina emprada pels carnissers per a tallar carn i ossos.
falconiformes
falconiformes Àguila de cap blanc
© Fototeca.cat - Corel
Ornitologia
Ordre d’ocells de presa de talla mitjana o gran que inclou espècies amb el bec fort, de vores tallants, amb la base proveïda d’una excrescència o cera i amb la branca superior corbada a l’extrem i acabada en una forta punxa.
Descripció Els falconiformes tenen els ulls situats en posició lateral i els dits acabats en una ungla forta, corbada i esmolada Són carnívors, solitaris i de costums nocturns Milà negre © Xevi Varela Nien en roques, en arbres o en el sòl, i tenen una posta reduïda, de la qual neixen cries nidícoles Inclou espècies repartides per tot el món, llevat de la zona antàrtica, agrupades en quatre famílies catàrtids , sagitàrids , falcònids i vultúrids Famílies i representants més importants de l’ordre dels falconiformes Família dels catàrtids Cathartes aura aura Cathartes burrovianus aura de cap…
clamp
Pinça de braços llargs proveïda d’un dispositiu de fixació i utilitzada en el curs d’intervencions quirúrgiques per a interrompre temporalment la circulació de la sang en un vas sanguini, o la progressió de les matèries intestinals en una porció del tub digestiu.
granota
Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l’hivern es…
llumenera
Electrònica i informàtica
Llum d’oli que consisteix en un receptacle metàl·lic, amb un o més brocs per als blens, i una barreta que el travessa en sentit vertical proveïda d’un peu a l’extrem inferior i, al superior, d’una anella per a penjar-lo i transportar-lo.
També té una o més pantalles que, com el dipòsit de l’oli, poden ésser desplaçades al llarg de la barreta