Resultats de la cerca
Es mostren 2057 resultats
dret germànic
Història del dret
Dret dels pobles germànics.
Com a manifestació pròpia de l’època que precedeix el dret alemany, el dret germànic correspon al d’una de les diverses estirps germàniques Stammesrechte , i hom pot situar-lo en l’anomenada època de les “leges" , a la qual pertanyen la Lex Salica , la Lex Ripuaria , la Lex Alemannorum , etc La forma habitual de dictar aquest dret era oral, i en tenien cura els jutges, escollits per votació majoritària d’entre el poble No hi mancaren freqüents discussions i rivalitats entre els jutges i les decisions judicials dels diversos pobles germànics, que a vegades conduïen a la guerra entre ells La…
literatura estoniana
Literatura
Literatura escrita en dialecte estonià.
Abans del 1850 Robert Fählmann publicà els primers reculls de cants populars estonians En 1857-61 FR Kreutzwald Vidri Roin Ristmets publicà Kalevipoeg ‘Fill de Kalevi’, epopeia nacional estoniana Foren poetes importants Lydia Koidula i Johann Liiv Entre el 1905 i el 1915 es desenvolupà el moviment de la Noor Eesti ‘Jove Estònia’, burgès i nacionalista, adherit al decadentisme i al simbolisme Gustav Suits, FTuglas, Ernst Enno El 1917 fou fundada la revista “Siuru”, oberta a l’avantguarda i a les qüestions socials Marie Under, Artur Adson El 1921 té lloc la creació del grup…
José María Setién Alberro
Cristianisme
Bisbe basc.
Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació, donà lloc a polèmiques i…
Peter Halley
Art
Artista nord-americà.
Treballa en pintura i des dels seus inicis ha experimentat diferents influències Al començament dels anys vuitanta introduí factors arquitectònics en la seva obra Ha escrit diversos texts teòrics i ha organitzat exposicions, com Science Fiction 1983 a la John Weber Gallery, amb obres de Ross Bleckner, Jeff Koons i Richard Prince La seva primera exposició individual tingué lloc l’any 1985, i hi presentà obres que feien referència a qüestions socials i conceptuals, des d’un treball abstracte que es caracteritzà per la compartimentació en plans geomètrics diferenciats formalment per…
Ángel Badós
Art
Artista plàstic navarrès.
Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Madrid Aconseguí una beca de la Diputació Foral de Navarra que li permeté estudiar a Anglaterra i a Itàlia Durant els anys setanta realitzà una activitat propera a l’art conceptual, amb installacions i muntatges de contingut social A la dècada següent, formà juntament amb altres escultors bascos un collectiu que investigava qüestions espacials i constructives L’any 1988 presentà a la Sala Montcada de Barcelona l’exposició Tramuntana Intervenció a l’espai , en què plantejava el procés de l’escultura i les seves implicacions morals, en el…
Jaume de Porta i Vernet
Paleontologia
Paleontòleg.
Cursà estudis de ciències naturals a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1957 i es doctorà el 1966 Ha estat professor en diverses universitats El 1958 anà a Colòmbia on ensenyà paleontologia a la universitat, a la facultat d’enginyeria de petrolis de Santander Bucaramanga, a l’Instituto de Ciencias Naturales de la Universitat de Bogotà, i fou cap de la secció d’estratigrafia i paleontologia del servei geològic colombià En aquest país, feu i promogué recerques en diversos aspectes de les ciències naturals i dictà nombroses conferències sobre aquesta temàtica De retorn a Catalunya,…
Pere III d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1335-46).
Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre en les qüestions…
Gregorio Modrego y Casaus
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de Tarassona, on fou ordenat 1914 i on fou canonge i professor de Sagrada Escriptura Bisbe auxiliar del cardenal Gomà, a Toledo 1936, hi restaurà el culte mossàrab El 1943 succeí, a Barcelona, l’administrador apostòlic Miguel de los Santos Díaz de Gómara Sota el seu pontificat se celebraren congressos diocesans catequístic, litúrgic, d’Acció Catòlica, etc i, sobretot, un Congrés Eucarístic Internacional 1952, fruit del qual fou la construcció d’un barri d’obra social anomenat les Cases del Congrés El 1964 fou nomenat arquebisbe-bisbe, en adquirir la diòcesi de Barcelona…
Ernest Farrés i Junyent
Literatura
Poeta i periodista.
Ha publicat diversos volums de poemes Clavar-ne una al mall i l’altra a l’enclusa 1996, amb el qual es donà a conèixer, Mosquits 1998, Edward Hopper 2006, que recrea poèticament el món del pintor americà Amb aquesta obra guanyà l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona de 2005 També ha publicat Els efectes imprevisibles dels camps magnètics 2011, Blitzkrieg 2011 i Los Angeles 2015 La seva poesia és una crítica mordaç de qüestions fonamentals de la vida moderna, amb contagis de la filosofia, la sociologia i el periodisme Ha editat una antologia de poesia contemporània catalana, 21…
,
Modest Reixach i Pla
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina