Resultats de la cerca
Es mostren 1494 resultats
Armando Calderón Sol

Armando Calderón Sol
Política
Polític salvadorenc.
Es doctorà en jurisprudència i ciències socials a la Universitat Nacional del Salvador Fou un dels principals fundadors de l’Aliança Republicana Nacionalista ARENA el 1981, partit pel qual fou escollit diputat al parlament l’any 1985 El 1988 esdevingué alcalde de la ciutat de San Salvador, i fou reelegit l’any 1991 Com a president d’ARENA des del 1988, participà activament en el procés de negociació dels acords de pau de l’any 1992 Fou escollit president del Salvador el 1994, càrrec que ocupà fins al juny del 1999, que fou substituït per Francisco Flores Facussé, del mateix partit
Sebastià Clara i Sardó
Política
Dirigent sindicalista.
Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941
Marià Rubió i Tudurí
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Fill de Marià Rubió i Bellver i germà de l’enginyer industrial Santiago Rubió i Tudurí Fou amic de Cambó, passant d’Amadeu Hurtado, membre d’Acció Catalana i de l’Esquerra Republicana S’exilià el 1938 a França Tornà a Catalunya el 1948 Publicà Estat Espanyol Societat Anònima 1930, en collaboració amb N Mart —pseudònim, segons J Massot i Muntaner, del seu germà Nicolau Maria Rubió i Tudurí — Catalunya amb Europa 1932, La Justícia a Catalunya 19 Juliol 1936-febrer 1937 1937 i llibres jurídics o de política internacional com La lucha por la paz Guerra fría o guerra total 1955
Voluntaris de la República
Història
Milícia ciutadana organitzada a Barcelona i en altres municipis de Catalunya durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.
Ja el febrer del 1873 la Diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular març que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavía,…
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Educació
Editor, publicista i professor.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…
,
Santiago Pi i Sunyer
Biologia
Medicina
Metge fisiòleg i polític.
Fill de Jaume Pi i Sunyer i germà d’August, amb qui collaborà en el camp de la investigació fisiològica al Laboratori Municipal de Barcelona, que dirigia Ramon Turró Inicià els seus estudis de medicina el 1910 -11 i es doctorà el 1914 El 1934 guanyà el Premi Garí, atorgat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona, amb un treball que també presentà a Boston Des del 1917 assistí a nombrosos congressos de medicina Sevilla Asociación Española por el progreso de la Ciencia, París, Estocolm, Boston i Rússia, entre altres Fou professor auxiliar de fisiologia a la Universitat de Barcelona 1921-…
Joan Ventosa i Roig
Economia
Cooperativista.
Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’…
Partit Republicà Progressista
Política
Grup polític republicà sorgit a partir de l’entesa entre Salmerón i Ruiz Zorrilla a l’exili per l’abril del 1880.
L’acord es produí després que Ruiz Zorrilla fes pública professió de fe republicana per l’agost del 1876 Aportà al nou grup inicialment la major part dels progressistes democràtics de Martos, així com una empenta reorganitzadora del republicanisme Salmerón, per la seva banda, els antics republicans del centre Doctrinalment, hom pretengué combinar un cert unitarisme —que no rebutjava totalment alguna forma d’autonomia regional—, el republicanisme i el reformisme social radical del 1872 Però el revolucionarisme conspiratori —especialment adreçat als militars— de Ruiz Zorrilla i la…
Joaquim Ventalló i Vergés

Joaquim Ventalló Vergés
ARXIU PAU VINYES
Literatura catalana
Comunicació
Escriptor i publicista.
Vida i obra Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S’inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal Després collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador , La Nau dels Esports , Imatges , i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Des de Ràdio…
, ,
Antoni Garcies i Vidal
Historiografia catalana
Promotor agrari, polític i investigador.
D’ideologia republicana, fou regidor de l’Ajuntament de Llucmajor entre el 1869 i el 1873 Interessat per l’arqueologia i l’agricultura, promogué i dirigí la revista Es Pagés Mallorquí i collaborà en El Felanigense i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana La seva tasca com a investigador se centrà en l’estudi de les restes arqueològiques i la història de Llucmajor Collaborà en l’elaboració de la planimetria del poblat des Pedregar De la seva bibliografia cal esmentar Restos de construcciones prehistóricas en Lluchmayor 1895 i El término municipal de Lluchmayor 1972 El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina