Resultats de la cerca

És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

Especialitzat en novella negra, utilitzà pseudònims com Nick Quarry , Ian Mac Alister , Mike Barone i Al Conroy Els anys seixanta escriví la sèrie del detectiu Tony Rome pseudònim amb el qual publicà les novelles, que Gordon Douglas portà tres cops al cinema amb Frank Sinatra de protagonista De la resta de la seva llarga producció destaquen The Road’s End 1952, The Mob Says Murder 1959, The Don is Dead 1972, adaptada al cinema per RFleischer i The Medusa Complex 1983 Residí a França des del 1972

A tretze anys treballà al laboratori de colors de L’Espanya Industrial Format a la Llotja de Barcelona i amb Carlos de Haes Fou director de la secció de dibuix de L’Espanya Industrial Concorregué des del 1871 a exposicions de Belles Arts de Barcelona El 1874 guanyà medalla d’honor a l’Ateneu Barcelonès i el 1876 fou premiat a l’Exposición Nacional de Madrid i a la Universal de Filadèlfia Residí uns quants anys a Buenos Aires Conreà eminentment el paisatge dins una estètica realista

Estudià lletres a París i Madrid, on s’establí i es dedicà a l’ensenyament d’idiomes posteriorment residí a Tolosa Llenguadoc És autor de nombroses obres didàctiques, com Tableau de littérature espagnole depuis le XIIe siècle 1845, El idioma francés puesto al alcance de todos 1846, de filosofia i especialment de genealogia i heràldica Tratado de heráldica y blasón 1853, reeditada moltes vegades, Nobiliario de los reinos y señoríos de España 1855-60, Trofeo heroico 1860, Diccionario de la ciencia heráldica 1861 i Archivo heráldico 1863

Treballà a Mòdena, on féu una Pietat per a l’església de San Giovanni 1477-80 i el Pessebre per a la cripta de la catedral 1480 A Nàpols féu l’anomenada Lamentació i un Sant Enterrament de vuit personatges de terracota per a l’església de Sant'Anna dei Lombardi 1492 Residí a la cort del rei francès Carles VIII 1495-1511, on projectà la tomba d’aquest rei, a Saint-Denis, i féu l’estàtua eqüestre de Lluís XII a Blois 1515

Estudià medicina a Leiden, i el 1689 presentà la tesi De brutorum operationibus Més tard s’establí a Anglaterra —residí a Londres—, on, a causa de les adversitats de la seva professió, decidí de dedicar-se a escriure Les seves obres són un atac contra la moral hipòcrita, ple d’ironia en texts com ara Typhon 1704, Assop Dress’d ‘Isop disfressat’, 1704, The Virgin Unmask'd ‘La verge desemmascarada’, 1709 i The Fable of the Bees or Privates Vices, Public Benefits 1714 publicada anònima el 1705

Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega

Ensenyà literatura francesa als EUA, on es naturalitzà i on residí El 1980 fou la primera dona elegida membre de l’Académie Française A més d’una esplèndida tasca com a traductora Virginia Woolf, HJames, KKavafis, etc, ha conreat la poesia, el teatre, l’assaig i sobretot la narració i la novella Alexis ou le traité du vain combat 1929, Le coup de grâce 1931, Mémoires d’Hadrien 1951, L’oeuvre au noir 1968, Souvenirs pieux 1974, Anna soror 1981, Comme l’eau qui coule 1982, etc

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona