Resultats de la cerca

Migcampista, fitxà pel Futbol Club Barcelona al març del 1961 procedent de l’Atlético de Madrid Pertanyé al club blaugrana fins el 1964, amb sengles cessions al Còrdova 1962-63 i el Gimnàstic de Tarragona 1963-64, i jugà 33 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 3 gols La temporada 1964-65 fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, que estava a segona, i a mitja campanya passà al Llevant Retornà al Sabadell 1966-72, amb el qual disputà 140 partits a la màxima categoria i marcà 15 gols Acabà la seva carrera al Mallorca 1972-73 Formà part de la selecció catalana dues vegades

Fill de pare austríac i mare de la minoria eslovena de Caríntia, passà part de la infantesa al Berlín ocupat i el 1948 retornà a la seva localitat natal Començà estudis de dret a la Universitat de Graz, que abandonà el 1965 per a dedicar-se professionalment a la literatura, després de la publicació del seu primer recull de narracions, Die Hornissen ‘Les vespes’, 1965 La seva producció, situada entre l’hermetisme i la provocació, aviat el convertí en un destacat exponent de l’avantguarda, que, amb el temps, ha assolit un accent inconfusible i sovint discutit De la seva narrativa, sovint d’…

Inicialment el lloc de Manlleu estigué inclòs dins la demarcació del terme de la ciutat de Roda Els primers senyors del castell foren la família Orís Així veiem Elderic d’Orís i la seva muller Ermengarda venent una peça de terra situada a la vila de Terrers, de la parròquia de Santa Maria de Manlleu El 1031 encara s’esmenta que la parròquia de Manlleu es trobava dins el terme de Roda, però dos anys més tard ja es documenta l’existència del castell quan el citat Elderic d’Orís empenyorà al seu fill, Amat Elderic d’Orís, tot el que tenia a les parròquies de Santa Maria de Manlleu i de Sant…

Existent ja a mitjan segle XIV es trobava sobre uns penyals, prop el castell del Rei, i el 1372 era habitada per fra Nicolau Toralla Entre el 1408 i el 1417 l’ermità biscaí fra Joan edificà, amb l’ajuda dels jurats de Pollença, una nova cella a la vall de Ternelles, on es venerà des del 1533 la Mare de Déu de la Misericòrdia Sempre sota la vigilància i protecció dels jurats fou restaurada el 1548 i reparada en altres ocasions, i estigué habitada per ermitans A mitjan segle XIX s’hi installaren tres llecs framenors, que el 1897 es traslladaren a l’ermita del Sant…

Deixeble del mestre Glanadell a l’església de Sant Esteve de Granollers, posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Enric Morera, que l’instruí en les disciplines de l’harmonia i del contrapunt Fundador i director de l’Orfeó Granollerí, el 1920 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Germanor Empordanesa Fundà diferents formacions orquestrals i de cambra, entre les quals cal esmentar el Quartet Català El 1926 retornà a Barcelona per dedicar-se a l’ensenyament i fundar el Sextet Toldrà En el catàleg de la seva producció sobresurten les cançons per a cor,…

Estudià al Conservatori de Copenhaguen entre el 1896 i el 1898 Inicià la seva carrera musical tocant com a violinista en diferents orquestres El 1907 abandonà el seu país per anar a ampliar els estudis a Alemanya, Àustria i Itàlia Quan retornà a Dinamarca començà la seva carrera com a director Dirigí l’orquestra de la Societat Euphrosyne 1914-20 i fou assessor musical a la Ràdio Danesa Com a compositor, cal situar-lo en els darrers moments del Romanticisme tardà Mantingué, fins ben avançat el segle XX, un llenguatge musical conservador El seu catàleg, força extens, és compost per òperes,…

L’any 1599 es traslladà a Venècia, juntament amb un grup de músics danesos, per estudiar al costat de Giovanni Gabrieli, i hi retornà els anys 1602 i 1604 El 1604 passà a ocupar un lloc com a llaütista de la cort reial danesa Entre el 1606 i el 1608 efectuà una nova estada de formació, aquest cop a Wolfenbüttel, a la Baixa Saxònia, per estudiar amb Gregory Huet Quan la capella musical de la cort fou suprimida l’any 1611, s’inscriví a la Universitat de Heidelberg Ocupà diferents càrrecs en diverses institucions de Copenhaguen Tan sols es coneix una obra seva, un llibre de madrigals a cinc veus…

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós…

Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces instrumentals,…

La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona mariana També…