Resultats de la cerca

La classe creativa és una nova classe socioeconòmica que –-segons l’urbanista i filòsof Richard Florida— s’està convertint en el motor del desenvolupament regional i del creixement econòmic als països més avançats La classe creativa no és una classe social en sentit estricte Dins d’aquest grup hi ha professionals del sector serveis amb perfils molt diferents científics, enginyers, professors d’universitat, músics, dissenyadors o arquitectes la funció econòmica dels quals és crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals Als EUA, aquesta classe és molt productiva…

Estudià a Barcelona amb Antoni Colomé, del Centre de Cultura Musical, i debutà a l’Associació de Música Da Camera de Barcelona 1913 S’especialitzà en el lied i collaborà, entre d’altres, amb Gaspar Cassadó, Frederic Longàs i Blai Net Participà en l’estrena a la capital catalana d’ El amor brujo , sota la direcció del mateix Manuel de Falla El 1924, acompanyada al piano per Igor Stravinsky, oferí un recital a l’Ateneu Barcelonès i l’any següent prengué part en un concert de l’Orquestra Pau Casals al Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Richard Strauss El 1928 intervingué en les audicions…

Estudià a la Universitat de Manchester Amb la seva esposa Wendy Cheesman, Richard Rogers i George Wolton formà l’equip 4 Architects 1963-67, al qual seguí Foster Associates, des del 1996 Sir Norman Foster and Partners És el principal representant del corrent arquitectònic anomenat high-tech , que incorpora elements tecnològics en un concepte acusadament monumental seu d’IBM, a Hampshire 1971 seu de la companyia d’assegurances Willis, Faber & Dumas, a Ipswich 1972 centre de distribució Renault a Swindon, Wiltshire 1983 seu del Hong Kong & Shanghai Bank, a Hong Kong 1986…

En fou l’iniciador l’oratorià Richard Simon Diepe 1638 — 1712, considerat el precursor de la ciència bíblica per les seves obres sobre la matèria 1678-1702, per les quals fou expulsat de la seva congregació i rebé unes altres sancions eclesiàstiques L’impuls decisiu fou donat per l’anglicà John Mill Shap, Westmoreland 1645 — Canterbury 1707 i per l’evangèlic Johan Albrecht Bengel Winnenden, Baden-Wüttenberg 1687 — Stuttgart 1752 en donar la primera edició crítica del Nou Testament amb totes les variants Posteriorment s’han anat succeint les edicions crítiques tant de l’Antic…

Estudià a la Universitat d’Oslo, on es graduà en geografia física i astronomia El 1911 entrà a l’Institut Geofísic de Bergen com a ajudant del professor Vilhelm Friman Koren Bjerknes juntament amb el qual es traslladà a la Universitat de Leipzig 1913-17 Es doctorà per la Universitat d’Oslo 1917 Fou el cap científic de l’expedició polar 1917-25 de Roald Amundsen, durant la qual visità els EUA i convisqué uns mesos amb l’ètnia Txuktxi Fou director del departament de meteorologia de l’Institut Geofísic de Bergen 1926-36 i de la Scripps Institution of Oceanography de Califòrnia 1936-48 i del…

Inicià els estudis de piano amb la seva mare, però hagué d’abandonar aquest instrument a causa d’un atac de poliomielitis i començà a estudiar violoncel Fou alumne del Conservatori de Música de París i deixeble de Gerard Hekking i Paul Bazelaire Substituí Pau Casals en el trio que formava amb Jacques Thibaud i Alfred Cortot Posteriorment actuà amb Henryk Szeryng i Wilhelm Kempff Del 1937 al 1939 fou professor de l’Escola Normal de Música de París, i del 1941 al 1949, del Conservatori de Música de la mateixa ciutat L’any 1948 feu la seva primera gira pels Estats Units El seu repertori habitual…

Format en diversos restaurants, entre els quals cal destacar La Pyramide, dirigit per Fernand Point, a Viena La Mère Brazier, d’Eugénie Brazier, a Lió, i el Lucas Carton, de Gaston Richard, a París, l’any 1956 es posà al davant del restaurant familiar del seu poble natal, prop de Lió, que convertí en un punt de referència de la gastronomia francesa i internacional Impulsor d’una cuina que emfasitzava els productes frescos i de proximitat en unes receptes més lleugeres per contrast amb l’alta cuina tradicional, obtingué un gran reconeixement i tingué un gran nombre de seguidors en…

Nét d’un empresari operístic d’origen alemany, començà a exercir com a director d’escena a Nova York i escriví textos per a espectacles de Broadway Fou guionista i autor de moltes lletres de cançons per a films i obres de teatre musical Es convertí en un dels autors més importants de teatre musical als Estats Units, i entre els seus collaboradors hi hagué Jerome Kern i George Gershwin Escriví, entre d’altres, el guió i la lletra de les cançons de nombrosos musicals, com Wildflower V Youmans 1923, Rose Marie R Friml 1924, Showboat J Kern 1927, Oklahoma R Rodgers 1943, South Pacific Rodgers…

Germana de la també actriu Olivia de Havilland , el 1919 es traslladà a San Francisco EUA Estudià Art Dramàtic amb l’alemany Max Reinhardt, a Los Angeles, i el 1935 debutà en el cinema amb el pseudònim de Joan Burfield com a secundària a la pellícula No More Ladies , d’Edward H Griffith, i poc després adoptà el cognom de la seva mare Fins el 1966 participà en uns cinquanta films El 1941 obtingué l’Oscar a la millor interpretació femenina per Suspicion d’Alfred Hitchcock, el qual ja l’havia dirigida l’any anterior a Rebecca Altres films seus que mereixen ésser esmentats són September Affair…

Al segle XIX la Simfonia núm 3 , 'Heroica' de Beethoven va ser el paradigma de la música heroica La seva influència és clara, tant en obres simfòniques les terceres simfonies de R Schumann i J Brahms, com en obres dramàtiques el tractament musical del personatge de Sigfrid a la Tetralogia wagneriana i també en obres orquestrals però manifestament programàtiques Una vida d’heroi , de Richard Strauss La vida d’un heroi pot incloure situacions molt diferents, per la qual cosa en la música considerada heroica es pot trobar des de l’exaltació triomfal per exemple, l’inici de l’…