Resultats de la cerca

Estudià a l’escola tècnica superior de Madrid on es titulà el 1955 i en fou nomenat professor el 1965 Les seves primeres obres se situen en el terreny dels habitatges socials Establí un sistema modular denominat “Hele” que fou guardonat per la biennal de São Paulo, fet que el donà a conèixer internacionalment La seva obra més coneguda és el conjunt de l’ambaixada d’Espanya a Brasília 1973-76, on mostra un concepte d’arquitectura modular molt evolucionat D’entre els seus escrits sobresurt Redes y ritmos espaciales 1965

Començà la seva trajectòria els anys noranta amb el São Paulo, amb el qual assolí, entre altres títols, la Copa Libertadores i dues Copes sud-americanes Fitxà pel FC Barcelona 2004-08 procedent de l’Olympique de Lió, amb el qual aconseguí tres Lligues franceses Actuant de migcampista o de defensa central, amb l’equip blaugrana obtingué dues Lligues 2005, 2006, una Copa d’Europa 2006, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2006 i dues Copes Catalunya 2005, 2007 Disputà 32 partits amb la selecció brasilera i conquerí la Copa del Món 2002

Enviat per Joan III a una expedició al Brasil 1531, descobrí la badia de Rio de Janeiro, que fortificà, i fundà la capitania de São Vicente, en la qual introduí el conreu de la canya de sucre des de les illes Madeira, i la ciutat de Bahia Dirigí diverses expedicions a les Índies Orientals, es lliurà a la pirateria i hagué de tornar a Lisboa El seu germà Pero Lopes de Sousa 1500 — Madagascar 1539 l’acompanyà al Brasil, i també anà posteriorment a l’Índia, però morí en un naufragi

Començà estudis de cant amb el mestre Vidal i Nunell, el 1912 El 1915 debutà al Teatre del Bosc de Barcelona, amb La favorita , de Donizetti El mateix any cantà La Gioconda al Liceu barceloní Passà a Itàlia ~1917, on cantà amb èxit a Bolonya, Gènova i Roma Actuà més tard a Buenos Aires, a São Paulo i tornà a Itàlia, on debutà al Teatro alla Scala de Milà el 1929 amb La forza del destino Després de la guerra civil de 1936-39 actuà novament a Barcelona

La seva obra se centra en la denúncia de la degradació i l’explotació de l’home, amb una clara consciència d’eficàcia política Són remarcables Uma pedrada no charco 1958, As aves da madrugada 1959, Os insubmissos 1961, As máscaras finais 1963, Terra ocupada 1964, Imitação da realidades 1966, As pombas são vermelhas 1977, llibre que recull la seva experiència durant els anys de la revolució, Estórias alentejanas 1977, Fuga imóvel 1982, A ola de calor 1986,  Deriva 1993, Nunca Diremos quem sois 2002 i Ao contrário das Ondas 2006, entre d’altres

Molt representatiu de la vitalitat del barroc al Brasil, amb una visió dinàmica de l’espai arquitectònic i de la forma escultòrica Treballà a la regió de Villarrica, on hi ha la seva obra mestra, l’església de São Francisco 1774, amb una planta original que integra perfectament els diversos elements, inclòs l’exuberant retaule És conegut pel conjunt del santuari del Bom Jesus de Matosinhos, a Congonhas do Campo començat el 1799, amb les figures dels profetes, que decoren la monumental escala, que li donaren gran prestigi

Defensa, fitxà pel FC Barcelona 1974-76 procedent del Santos 1972-74, després de disputar la Copa del Món 1974 Jugà 37 partits amb l’equip blaugrana, i marcà 6 gols A l’inici del 1976 tornà al seu país per jugar a l’Internacional de Porto Alegre 1976-77, al Galícia Esporte Clube 1977-78, a la Sociedade Esportiva Palmeiras 1978-79 i a l’America Football Club de São Paulo 1980-81, on es retirà Posteriorment exercí d’entrenador al Vitória de Guimarães, a Os Belenenses, a l’Sporting CP i al Santos

Vida i obra Cursà estudis de llatí a les aules de la seu de València A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, Manuel Fuster i Membrado , al carrer de la Corregiria, que esdevingué centre de reunió del nucli illustrat valencià creat al voltant dels germans Maians i Siscar — Gregori i Joan Antoni —, dins el qual hi havia  Francesc Vicent Pérez i Baier ,  Francesc Xavier Borrull i Jaume Villanueva i Astengo , entre d’altres Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, i en concret per la…

Inicià la seva obra dins l’idealisme indigenista d’origen romàntic, seguint fonamentalment l’obra de José de Alencar, però evolucionà després cap a un naturalisme a la manera de Zola, amb marcada preocupació social Les seves obres més importants són O Mulato 1881, Casa de pensão 1884, O cortiço ‘La casa de veïnat’, 1890, O esqueleto 1893

De família molt pobra, treballà en oficis diversos A partir dels anys trenta, començà a cantar com a amateur en sales de ball de Rio El 1947 guanyà un premi en un concurs de cançó que li permeté professionalitzar-se Entrà aleshores a l’escola de samba Mangueira, la més important de la ciutat, de la qual es convertí en el primer cantant Conreà un estil que ell mateix qualificà de “samba romàntica”, caracteritzat per un gran dramatisme, i que popularitzà amb cançons com “Fechei a porta”, “Folha morta”, “Matriz ou filial”, “Exaltaçao a Mangueira”, “Eu agora sou feliz”, “Quem samba fica”, etc El…