Resultats de la cerca
Es mostren 4141 resultats
remena-rocs
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 23 cm, que té les parts superiors de color castany i negre, el cap blanc i negre, el pit negre i la gola i les parts inferiors blanques.
A l’hivern el cap, el pit i les parts superiors són de color brunenc brut Habita en costes pedregoses, on mou els còdols amb el bec tot cercant les bestioletes de què s’alimenta Nia a Grenlàndia, Islàndia i l’Euràsia septentrional, i hiverna a les costes europees i africanes
trencapinyes

Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
Montesquiu
Despoblat
Despoblat (715 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
Situat al vessant septentrional del coll d’Orcau, domina el pantà de Talarn De la seva església parroquial Sant Urbà, també anomenada Sant Serni o Sadurní, abandonada, depenia la de la caseria de Sant Miquel, del municipi d’Aramunt Al segle XIX formà un municipi amb Galliner i el Puig de l’Anell
Altin Tagh
Serralada
Sistema muntanyós de la Xina, a la regió autònoma de Xinjiang Uygur Zizhiqu.
És la branca septentrional dels Kunlun Segueix la direcció general SW-NE amb una altitud mitjana de 4 000 m, marca la divisòria entre el desert de Takla Makan i el Tibet i constitueix el límit sud-oriental de la conca del Tarim Els contraforts septentrionals allotgen alguns nuclis de població Chärchän, Charqiliq
Chemnitz
Ciutat
Ciutat del land de Saxònia, Alemanya.
Situada al peu del vessant septentrional de les muntanyes Metallíferes, a la vora del riu Chemnitz, és un nucli industrial i un centre de transports en expansió que treu profit de les properes conques d’hulla i de lignit indústria tèxtil diversificada, química i metallúrgica i fabricació d’automòbils i de vehicles comercials
ras de la Quillana
El ras de la Quillana vist des de la Formiguera
© Fototeca.cat
Altiplà (1.746 m) del Capcir, dins el municipi de la Llaguna, obert entre els contraforts del roc d’Aude, a l’W, i l’alineació muntanyosa formada pel pic de la Tossa, el coll de la Llosa, el roc Roig i el pic de Castelló (2.045 m).
Comunica la plana de la Cerdanya i la vall de la Tet amb el Capcir que s’inicia a l’extrem septentrional del pla, al coll de Castelló, el Rasès i Carcassona Al centre hi ha l’ aeròdrom de la Quillana , destinat a l’entrenament de les forces de paracaigudistes estacionades a Montlluís
Lucas Antonio Ferro Caaveiro
Arquitectura
Arquitecte gallec.
Deixeble de Casas Nóvoa, el succeí com a mestre d’obres de la catedral de Santiago de Compostella 1749, on treballà en el projecte de les plantes de la sala i avantsala capitulars 1752, en la cobertura de l’arxiu i el tresor 1755 i en la façana septentrional o de l’Azabachería
Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de…
Boothia
Península
Península del Canadà, a l’oceà Àrtic, pertanyent administrativament al territori del Nord-oest.
És la més septentrional de les penínsules canadenques, i és separada de la Terra de Baffin pel golf de Boothia , i de l’illa Victoria pel canal MacClintock La península fou descoberta el 1829 pel capità John Ross, que li donà el nom en honor de sir Felix Booth, que n'havia finançat l’expedició
itzà
Observatori El Caracol, a la ciutat de Chichén Itzá, fundada pels itzà cap a l’any 530
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família lingüística maia, que actualment habita a les regions cobertes de selva tropical de l’estat de Tabasco i al territori de Quintana Roo (Mèxic).
Segons les tradicions indígenes, els itzà foren una branca del poble tolteca que al segle X sortí del Tula vall de Mèxic i s’establí a la regió septentrional de la península del Yucatán, on fundà la ciutat de Chichén Itzá Amb posterioritat a la conquesta castellana els itzà es desplaçaren més cap al sud
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina