Construcció propera a Sant Romà de Sidillà (Foixà)

Situació

Una vista de la cara septentrional de l’edifici. A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum.

J. Bolòs

Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici.

Mapa: 296M781. Situació: 31TDG96577.

Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m. Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció.

Edifici

D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les parets de llevant i de ponent. El mur septentrional té una longitud de 6,25 m, un gruix de 65 cm i una alçada, actualment, de 3,10 m. El mur de ponent, el podem seguir al llarg de 5,20 m. A més, partint de nord a sud l’espai interior i a una distància d’1,45 m del mur de llevant hi ha una paret transversal que té també un gruix de 65 cm, bé que potser aquesta paret fou afegida posteriorment.

Les parets d’aquesta construcció són formades sobretot per lloses i pedres només desbastades, que fan aproximadament uns 10 cm per 40 cm, 15 cm per 25 cm, etc. A la part inferior de la cara septentrional hi ha dues filades d’opus spicatum, més ben dibuixades o menys. Als caires de l’edifici hi ha unes pedres una mica més grosses i ben triades. Totes les pedres han estat unides per un morter de calç bastant dur, contràriament a allò que s’esdevé amb relació a les cases pageses del poble de Sidillà.

En aquesta mateixa façana de tramuntana hi ha una espitllera, que a l’interior té una alçada de 70 cm i una amplada de 40 cm. Aquesta obertura d’esqueixada simple té, a l’exterior, una amplada de només 20 cm.

És difícil saber a quin tipus d’edifici pertanyen aquestes restes de construcció. Segurament cal relacionar-les amb els habitatges propers del poblat de Sidillà i és possible que tinguessin una finalitat defensiva, tot i que la tradició popular les relacioni amb una capella dedicada a Sant Sebastià i malgrat que el gruix dels murs sigui només de 65 centímetres.

La mateixa relació amb el poblat de Sidillà fa pensar en una època probablement anterior a l’any 1000 per a la datació d’aquest edifici.

Bibliografia

  • Joan Badia i Homs: L’arquitectura medieval de l’Empordà, vol. II-B (Alt Empordà), Diputació de Girona, Girona 1985, 2a. ed., pàg. 508.