Resultats de la cerca
Es mostren 1831 resultats
Christoph Schaffrath
Música
Compositor i clavicembalista alemany.
Organista a l’església de Santa Sofia de Dresden el 1733, l’any següent es posà al servei del príncep Frederic -posteriorment Frederic el Gran- i el 1740 fou clavicembalista a la capella de la cort de Berlín Com a compositor, només es dedicà a la música instrumental i escriví un gran nombre d’obres de cambra i orquestrals La seva aportació més interessant és la música per a teclat, amb diverses colleccions de sonates publicades en vida seva Els seus concerts mostren la influència dels mètodes formals d’A Vivaldi La música de Schaffrath pertany a un període de transició en què ja s’aprecien…
Giovanni Maria Trabaci
Música
Compositor i organista italià.
El 1597 treballava com a organista a l’Oratorio dei Filippini a Nàpols El 1601 fou nomenat organista a la cort del virrei espanyol a la ciutat i el 1614 n’ocupà el càrrec de mestre de capella Fou un compositor prolífic de música per a teclat, religiosa i vocal profana La seva producció per a teclat comprèn més de 170 ricercari , canzone , toccate , capriccii i partites En totes aquestes peces s’aprecia un ampli ús del cromatisme i una gran habilitat per a la transformació temàtica, tot avançant-se en aquests trets estilístics a G Frescobaldi L’obra religiosa de Trabaci inclou…
Giuseppe Giacosa
Música
Dramaturg, crític i llibretista italià.
Vida Estudià dret, però es dedicà a la literatura Professor a l’Acadèmia de Belles Arts de Torí 1878, el 1888 es traslladà a Milà, on fou director de l’Accademia dei Filodramatici i professor al Conservatori de Música Mitjançant les seves collaboracions en la premsa influí musicalment el públic de l’època Com a dramaturg, mostrà una gran versatilitat en la temàtica i la situació dels arguments, i sabé captar els gustos del seu temps La seva aportació a l’òpera fou breu però significativa associat a Luigi Illica, escriví els textos de Manon Lescaut i de la trilogia formada per La…
chansonnier
Música
Literalment significa cançonetista, cobler.
Tot i que el nom s’ha aplicat posteriorment a molts cantants francesos, es refereix als autors de cançons i corrandes populars que a França animaven els cabarets del segle XIX i el principi del segle XX El barri parisenc de Montmartre fou el principal lloc de concentració d’aquests cabarets, com Le Chat Noir, on els chansonniers compartien taula amb pintors impressionistes com Toulouse-Lautrec La temàtica de les cançons era molt diversa n’hi havia de taverna, polítiques, rurals, còmiques o romàntiques Entre els grans artistes destaquen Yvet Guilbert conegut pel seu cant parlat,…
escola ukiyo-e
Art
Escola pictòrica japonesa que, iniciada al començament del segle XVII, representa un intent de crear un art assequible al poble.
És una mena d’expressió artística i fins i tot sociològica molt diferent del concepte tradicional de l’art japonès Aquesta escola perdurà fins al segle XIX N’és considerat l’artista iniciador el pintor Iwasa Matabei, i en fou un dels artistes més importants Kitagawa Utamaro destacà també la producció ukiyo-e feta per famílies del poble d’Otsu Moltes d’aquestes obres eren venudes per les platges i carreteres properes a Kyoto Generalment les obres de l’escola ukiyo-e són notes fetes amb pinzells de tinta En una primera etapa la temàtica era d’escenes budistes, fins a arribar,…
Ciutat del Bàsquet Català
Basquetbol
Esdeveniment organitzat anualment per la Fundació del Bàsquet Català des de l’any 2000.
Consisteix a nomenar una ciutat, una vila o un poble de Catalunya amb una doble finalitat en primer lloc, donar el reconeixement a les persones relacionades amb el món del basquetbol i, en segon lloc, fomentar els valors del bàsquet i promocionar-ne la pràctica per tot Catalunya Es fan activitats tan diverses com exposicions de cartells, fotografies i història del basquetbol local, concursos de dibuixos de temàtica basquetbolística entre els escolars, sessions tècniques d’entrenadors, estades d’àrbitres, concursos d’animadores, torneigs de diferents formats i jornades de veterans…
saeta
Música
Gènere del cante jondo.
La saeta és cantada principalment en les processons nocturnes de la Setmana Santa a Sevilla sense acompanyament, però sobre el fons dels tambors que marquen el pas de la desfilada dels pasos Si més no en el seu origen, era improvisada espontàniament pels cantaores assistents a la processó, portats pel fervor religiós del moment La temàtica dels seus versos és el lament pels sofriments de Crist en la passió o, molt sovint, el dolor de la Verge Maria Diversos compositors s’han inspirat en la saeta pot recordar-se El Corpus en Sevilla de la Iberia d’I Albéniz, el qual, malgrat no…
I macchiaioli

La toilette del mattino (1898), obra de Telemaco Signorini
Pintura
Grup de pintors italians format a Florència vers el 1855 i cristal·litzat a l’inici del decenni següent.
Amb el suport teòric del crític Diego Martelli, l’integraven Telemaco Signorini —considerat el cervell del grup—, Giovanni Fattori, Silvestro Lega, Adriano Cecioni —pintor i teòric—, Giuseppe Abbati, Cristiano Banti, Serafino De Tivoli, Vincenzo Cabianca, Raffaello Sernesi, Odoardo Borrani i altres Fou aglutinat a les tertúlies del cafè Michelangelo Inserit en el corrent realista, el seu art es basa en la taca macchia de color —són característics els olis amb àmplies extensions de colors gairebé plans i vius—, en la quotidianitat de la temàtica, en la inserció de la figura al paisatge real…
van de Velde
Batalla naval al mar del Nord, del pintor holandès Willem van de Velde, el Vell (1611-1693)
© Corel Professional Photos
Pintura
Família de pintors holandesos.
Esaias van de Velde Amsterdam 1551 — la Haia 1630 fou mestre de Van Goyen i conreà el paisatge El seu germà, Willem van de Velde dit el Vell Leiden 1611 — Greenwich 1693, fou famós per la seva temàtica de batalles navals, quasi sempre fetes a la ploma Un fill i deixeble d’aquest, Adriaen van de Velde Amsterdam 1636 — 1672, conreà el paisatge a la manera romàntica de Berchem, amb gran profusió d’animals domèstics Un altre fill, Willem van de Velde el Jove Leiden 1663 — Greenwich 1707, conreà el paisatge, cercant la captació de l’atmosfera, i és un clar exponent de la transició del…
Quinta del Sordo

Dos vells menjant, un dels catorze murals de la Quinta del Sordo
Museo del Prado
Pintura
Casa de camp que Francisco Goya adquirí als afores de Madrid el 1819, a les parets interiors de la qual realitzà la famosa sèrie de catorze ‘‘pintures negres’’ (1820-23) a l’oli.
Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb llibertat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina