Resultats de la cerca

Els asteroides de tipus M són el tercer tipus més comú d’asteroides coneguts després dels asteroides de tipus C i els asteroides de tipus S Compostos majoritàriament, però no tots, de ferro i níquel, s’han format presumiblement en la desintegració d’un asteroide diferenciat que deixa exposat el nucli de l’objecte

Tercer membre de la nissaga Juncosa El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600 Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ralli Costa Brava A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar Fou campió 1967 i subcampió 1972 d’Espanya de rallis i subcampió de muntanya 1973 En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de rallis 1967-70, velocitat 1968, circuits 1969, pujades…

Resident a Sitges a partir del final dels anys vuitanta, practicà el ciclisme amateur en clubs com la UC Vilanova, el Bon Pastor i la UC L’Hospitalet Guanyà una Copa Catalana juvenil i l’any 2000 es professionalitzà entrant a l’equip Relax-Fuenlabrada El 2001 aconseguí els seus primers triomfs guanyant una etapa a la Vuelta a Aragó i a la Euskal Bizikleta, i proclamant-se campió del Gran Premi Internacional Mitsubishi, en què guanyà dues etapes Posteriorment corregué a les files del Banestocom 2002-03, Fassa Bortolo 2004-05, Rabobank 2006-09 i Team Sky des del 2010 Ha participat en nou…

En categoria júnior, ja especialitzat en proves de velocitat, es proclamà campió de Catalunya 1989 de 80 cc i guanyà el Critèrium Solo Moto 1990 de 75 cc El 1990 entrà a l’equip de JJ Cobas de 125 cc i el 1992 passà al d’Aspar El 1994 debutà en el Campionat del Món de 125 cc, ja com a professional, amb l’escuderia TMR El 1995 guanyà el Campionat d’Espanya de 125 cc i aconseguí la primera victòria en una cursa del Mundial, al circuit Óscar Gálvez de l’Argentina, i quedà tercer en el Mundial El 1997 debutà en 250 cc sobre una NSR, tot i que l’any següent tornà a 125 cc amb una…

Procedents de Portugal, els Pimentel s’establiren a la fi del s XIV a Castella, on reberen les senyories de Benavente 1398, Mayorga i Villalón, quasi dominaren la província de Valladolid i aspiraren a exercir una gran influència a Galícia El primer senyor i comte de Benavente fou Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca mort el 1420, servidor de Joan I i Enric III de Castella El seu fill, Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses , segon comte de Benavente, fou un humanista Alonso Pimentel mort el 1459, tercer comte de Benavente i segon de Mayorga, intrigà contra Álvaro de Luna 1439…

Desenvolupà la seva carrera especialment amb patí de vela Assolí un Campionat de Catalunya individual 1993, tres subcampionats 1978, 1991, 1995 i diversos títols per equips 1992-96, 1998, 1999 Guanyà tres Campionats d’Espanya 1998, 2003, 2005 i obtingué un tercer lloc 1981 És monitora de vela i d’esquí nàutic i jutgessa de regates

Fou membre del Sant Andreu Club de Dards i, posteriorment, fou fundador i primer president de l’Aigüestoses del Llobregat Club de Dards Guanyà dos Campionats de Catalunya de clubs 2008, 2011, la Lliga 2012 i la Catalunya Cup 2012, i aconseguí el tercer lloc individual en la Copa de Campions 2013 També jugà amb la selecció espanyola

Fou pilot oficial d’Ossa Guanyà el Gran Premi d’Espanya de motocicletes Sport 1966 i fou tercer en el premi RMCC de la mateixa especialitat 1963 Disputà sis vegades les 24 Hores de Montjuïc, en què aconseguí una victòria amb Carles Giró amb una Ossa 230 Sport que significà el Campionat d’Espanya de l’especialitat 1967

Jugà en diversos clubs catalans amb els quals aconseguí podi en quatre Copes de la Reina, participà en vuit Campionats d’Espanya i guanyà una Lliga 2009 Com a membre de la selecció espanyola, jugà set Mundials 2005, 2007-12, dels quals destaca el tercer lloc el 2012 Amb la selecció catalana, disputà tres World Cup 2004, 2005, 2006

Fou membre de l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona L’any 1923 guanyà el campionat de Catalunya de triple salt, fou segon en els 100 m i tercer en els 200 m i el salt de llargada L’any 1921 establí un rècord català de triple salt que el situà primer en el rànquing espanyol