Resultats de la cerca

Fill d’un refugiat polític italià Fou un dels fundadors de la Pre-Raphaelite Brotherhood En una primera etapa 1845-58 pintà aquarelles amb temes de Dant, Shakespeare, Bowning i del cicle del rei Artús L’única tela d’aquest moment és La infantesa de la Mare de Déu 1849, National Gallery, Londres El 1859 tornà a la pintura a l’oli Aviat s’apartà del prerafaelitisme, bé que conservà els temes medievals, perquè la realitat esdevingué en la seva obra lirisme decoratiu i perquè la seva preocupació essencial fou la figura femenina, com hom pot veure en els retrats de la seva esposa Elisabeth Siddal…

D’important família pagesa, estudià a l’Institut Balear de Palma 1861-71 i tingué una forta amistat amb Joan Alcover i especialment amb Costa i Llobera, amb qui mantindria una extensa correspondència Estudià lleis a Barcelona 1871-73 i Madrid 1874-76 i exercí després a Palma, primer d’advocat i després de jutge 1878-90, fins que passà a viure a la seva casa pairal de Son Fortesa 1890-1914 El 1899 començà a collaborar a La Roqueta amb el pseudònim de Joan de Passatemps , en forma de petites proses descriptives de la pagesia mallorquina, i posteriorment a Mallorca , Joventut i Catalunya de…

Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…

S’inicià en el món periodístic fundant la revista Bandera  1930, a Collblanc, i collaborant a Flama  1931, on també signava Zoilo Petit Després dirigí Diari Mercantil  1932-33 on, sota el pseudònim de Josep J Margaret , recreà el model assagístic de les glosses d’Eugeni d’Ors El 1933 fundà el diari Avui Diari de Catalunya  i el 1935 esdevingué director del Diario del Comercio El 1934 es consolidà com a editor amb la creació dels “Quaderns Literaris”, una collecció de format popular nascuda amb l’objectiu d’introduir clàssics estrangers i de donar a conèixer autors catalans Fundà també…

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969, Le Vendredi-Saint dans la tradition liturgique byzantine 1987, Les esglésies orientals…

Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’…

Començà estudis de medicina a Montpeller, on s’inicià com a dramaturg i periodista, però abandonà la carrera per a dedicar-se a la literatura Visqué en diferents èpoques entre Barcelona, Madrid i París, on fou un dels fundadors 1878 de l’Alliance Latine i membre de l’Alliance Scientifique Universelle i de la Societat Etnogràfica Fundà i collaborà en nombroses publicacions periòdiques Durant la seva estada a Barcelona, fundà la revista satírica El Mosquito  1879 i collaborà en l’organització de l’Exposició Universal del 1888 A Madrid fundà El Ideal  i collaborà a El Globo i també a  La Mañana…

Després de fer estudis de dret, es dedicà al teatre —com a actor, dramaturg, etc— en companyies ambulants, i fundà L’Illustre Théâtre amb la família Béjart Fracassà en l’intent d’imposar-se a París, aleshores dominat per la companyia de l’Hôtel de Bourgogne i pels còmics italians Durant dotze anys recorregué Bretanya i Occitània aquest període de la seva vida no és gaire conegut i hom només pot intuir-lo a través de les poques obres seves que la companyia representava, que són farses en la línia de la Commedia dell’Arte L’Étourdi , Le dépit amoureux El 1656 representà la seva primera obra…

La construcció de la novella catalana contemporània, a partir de la interrupció violenta del 1939, fou una operació molt complexa en la qual van intervenir elements molt diversos Per exemple, el grup de Coyoacán de la revista “Quaderns de l’Exili” i la gent que feia El Pi de les Tres Branques, a Santiago de Xile Quan Joan Sales, des de Mèxic, i Xavier Benguerel i Joan Oliver, des de Xile, van tornar en diferents moments a Barcelona, van acabar confluint en un projecte molt ambiciós El Club dels Novellistes Joan Sales, Núria Folch, llicenciada en filosofia pura, i la seva filla, la futura…

Es formà amb els jesuïtes, i s’introduí en ambients mundans i llibertins, els quals li inculcaren un cert esnobisme social Estudià dret sense entusiasme, i es donà a conèixer amb versos satírics, que li valgueren, durant els primers anys de la Regència 1715-18, diversos confinaments i un breu empresonament a la Bastilla Una tragèdia neoclàssica, Oedipe 1719, plena d’allusions polítiques i anticlericals, el feu popular entre la noblesa, i fou protegit pel regent i pel rei dues pensions el 1722 Insistí en la seva crítica subversiva en el poema èpic La Henriade edició clandestina, 1723 Fou…