Resultats de la cerca

Fill del mestre de capella de la catedral J Marraco i Xauxas, ingressà a l’església del Palau de Barcelona, i estudià amb J Ferrer, B Calvó i Puig, M Ferrer i R Vilanova Exercí com a violinista El 1864 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Barcelona en substitució del seu pare, fet que provocà algunes crítiques pel que això representava Val a dir, però, que J Marraco gaudia d’una sòlida formació, i que fins i tot podia presumir d’una breu trajectòria internacional Assolí molta anomenada com a improvisador a l’orgue Compongué obres religioses i simfòniques, i…

La primera notícia certa de la seva trajectòria professional el situa vers el 1543 al Magdalen College d’Oxford com a informator choristarum Fou actiu a Oxford fins l’any 1548, i poc abans del 1552 ingressà a la capella reial Prengué part en les cerimònies de la coronació de la reina Elisabet I durant el mes de gener del 1559 Un dels compositors més importants de la Reforma, escriví sobretot música religiosa, tant sobre textos llatins misses, motets, magníficats, himnes i responsoris com anglesos services , anthems i salms La seva música, que s’ha conservat molt…

Exercí com a mestre dels escolans i instructor de cant pla a la catedral de Sevilla Sembla que la major part de la seva trajectòria professional es desenvolupà en aquest centre, del qual es retirà el 1576 L’any 1565 publicà a Sevilla un opuscle de cinquanta-una pàgines dedicat al cant pla i titulat Breve instrucción de canto llano, así para aprender brevemente el artificio del canto como para cantar epístolas, lecciones, profecías y evangelios, y otras cosas que se cantan , que meresqué l’aprovació i els elogis de Pedro Fernández de Castilleja i Francisco Guerrero En aquest text…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal amb F Lange Després d’haver acabat la seva primera etapa formativa 1923, ingressà com a violí solista a l’Orquestra Filharmònica d’Oslo, on romangué fins el 1945 Parallelament amplià la seva formació a Leipzig amb W Davisson i a Berlín amb C Krauss Inicià la seva trajectòria com a director d’orquestra després de la Segona Guerra Mundial, quan fou nomenat director permanent de l’Orquestra de la Ràdio Noruega, lloc que ocupà fins l’any 1962 Al mateix temps dirigí a l’Òpera Estatal Noruega 1958-60 i també l’Orquestra Filharmònica d’…

El seu extens palmarès inclou deu Campionats de Catalunya individuals 1987, 1989-95, 1999, 2000, cinc Campionats d’Espanya individuals 1989, 1995, 1996, 1998, 1999 i onze per equips 1990, 1993-97, 2001, 2003, 2004, 2005, 2008 Ha participat en tres Campionats d’Europa 1993, 1994, 1995 en categoria individual amb la selecció espanyola i també ha format part de la selecció catalana en nombroses ocasions Fou seleccionador espanyol júnior 1995-96 i absolut 1997 Fou distingit com a Millor Esportista Català universitari 1995, rebé el Premio Nacional d’esquaix 2000 i el premi a la trajectòria…

Davanter conegut com Màgic Díaz El 1986 inicià la seva trajectòria al Poblense i a l’estiu del 1988 s’incorporà al RCD Espanyol Durant dues temporades 1987-89 alternà la participació entre l’equip espanyolista i l’aleshores filial seu, el CD l’Hospitalet Debutà en la primera divisió el 1988 i jugà amb el RCD Espanyol fins el 1992 de manera intermitent Fitxat pel Mèrida, la temporada 1992-93 fou traspassat al Real Betis, d’on fou cedit al Palamós 1994-95 i de nou a l’Hospitalet 1995-96 Posteriorment signà per l’Écija, el CE Europa i l’equip xinès del Yaki Bujan, on es retirà el…

Migcampista, començà al Futbol Club Martinenc, d’on passà al Reial Club Deportiu Espanyol Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell 1980-81 i la Unió Esportiva Sant Andreu 1981-82 abans d’ingressar al primer equip espanyolista, on romangué sis temporades 1982-88 Disputà 140 partits de Lliga, marcà 29 gols i fou subcampió de la Copa de la UEFA 1988 Després jugà amb la Unió Esportiva Figueres 1988-94 i acabà la seva trajectòria al Club Esportiu Europa Jugà un partit amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí l’Espanyol al principi de la temporada 2008-09 Anteriorment havia…

El Teatre Lliure celebra els quaranta anys de la seva fundació La companyia va estrenar el 2 de desembre de 1976 el seu primer muntatge, Camí de nit, 1854 , un espectacle dirigit per Lluís Pasqual, actual director de la institució Per a commemorar l’efemèride, es representa un dels muntatges més recordats del Lliure, Les noces de Fígaro 1989, que va dirigir Fabià Puigserver i que va protagonitzar Lluís Homar, un dels actors amb més trajectòria a la companyia, i que ara es fa càrrec de la direcció Els actes de celebració van començar el 10 de setembre amb una festa creada per Joan…

Es clou la 72a edició del Festival de Canes, iniciat el 14 de maig Entre els guardonats hi ha Parasite , del sud-coreà Bong Joon-Ho, que obté la Palma d’Or El Gran Premi és per a Atlantique de la francosenegalesa Mati Diop Els premis a la millor actriu i actor són per a l’anglesa Emily Beecham Little Joe , de Jessica Hausner i l’espanyol Antonio Banderas Dolor y gloria , de Pedro Almodóvar L’actor francès Alain Delon rep la Palma d’Or a la trajectòria enmig d’una polèmica per les seves opinions sobre els homosexuals i les dones Liberté , del català Albert Serra, és reconeguda…

S’inicià en el Club Natació Reus Ploms, on competí durant gairebé tota la seva trajectòria Al final de la carrera també defensà el Futbol Club Barcelona i l’Agrupació Atlètica Catalunya El 1978 ingressà a la Residència Blume, on s’entrenà durant tres temporades, i passà a la Blume de Madrid, fins el 1988 Fou quatre vegades campió de Catalunya de llançament de martell 1984, 1986, 1987, 1991 i establí tres cops el rècord català En Campionats d’Espanya, assolí dues medalles de plata 1985, 1987 i tres de bronze 1981, 1982, 1986 També disputà algunes cites internacionals Com a tècnic…