Resultats de la cerca

S'inicià de molt jove en l’activitat teatral a la Unió de Cooperadors i la Societat Iris de la seva ciutat natal Durant la guerra civil de 1936-39 participà en muntatges al front promoguts per la Generalitat Acabada la guerra, treballà en una empresa tèxtil Parallelament, conegué Esteve Albert i Corp , del qual el 1998 publicà el retrat Esteve Albert i Corp Esbós biogràfic , i s’introduí als ambients culturals de la postguerra, especialment els de Mataró, on entrà en contacte, entre d’altres, amb Josep Punsola i Vallespí Com a actor, interpretà obres d’AMaseras, ACollado, JNavarro i…

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat de Navarra i la Universitat Autònoma de Barcelona Redactor de La Vanguardia 1967-74, fou cap de redacció de política al Diario de Barcelona 1974-78 El 1978 s’incorporà a Radio España de Barcelona Cadena Catalana, on s’encarregà de La nit , premi Ciutat de Barcelona i un dels programes més emblemàtics de la transició Del 1983 al 1985 fou director d’informatius de Televisió Espanyola a Catalunya i del 1985 al 1986 es feu càrrec dels serveis informatius de TVE Membre del consell d’administració de la SER, fou designat director del Diari…

Estudià ciències econòmiques a São Paulo i a Vanderbilt EUA Des del 1973 treballà com a reporter fotogràfic arreu del món per a agències com Sygma 1974, Gamma 1975 i Magnum 1979 El 1994, amb Lélia Wanick Salgado, la seva dona, establí Amazonas Images, una agència dedicada exclusivament a la seva obra Realitza reportatges de contingut social, com ara Save the Children, Sahel l’homme en détresse 1984-85, Workers 1990-96 i Migrations 1993-99, però posteriorment diversificà els seus temes d'interès i es centrà especialment en la natura Terra , 1997 Genesis , 2006 Aqua Mater , 2008 Then and Now…

Inicialment treballà com a pintor, bàsicament de grafits Al final de la dècada dels vuitanta féu un canvi en la seva trajectòria artística i, tot i seguir utilitzant la pintura, aquesta es convertí en un recurs més dins una visió de l’art més complexa i intellectualitzada Entre les exposicions més importants, destaquen les realitzades a la Galeria Antoni Estrany, 2 cegazones 1991 i El gran teatro del mundo 1993 Epitafios y lápidas sepulcrales 1993 i, el mateix any, una mostra a l’Espai Poblenou de Barcelona Cámaras Hidráulicas 1992 i Limbo 1995, a la Galeria Juana Mordó de Madrid DAT Di a ti…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1967, s’especialitzà a l’ Hospital Clínic de Barcelona i a les universitats d’Edimburg i Liverpool El 1972 es traslladà als EUA, on treballà, durant deu anys, a la Clínica Mayo de Rochester Minnesota El 1991 ingressà com a professor a la Universitat de Harvard, a l’Escola Mèdica de Harvard Boston, i fou nomenat director de la unitat cardíaca del Massachusetts General Hospital Des del 1994 dirigeix l’Institut Cardiovascular del Mount Sinai Medical Center de Nova York Dins de la seva especialitat, han destacat els seus treballs sobre les…

Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei  des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà…

A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors  UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a formar part…

Es llicencià en ciències econòmiques i obtingué el màster en direcció i administració d’empreses d’ESADE Combinà la feina com a economista, amb diferents càrrecs a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona, amb l’activitat política al si d’ Unió Democràtica de Catalunya  UDC, partit al qual s’afilià el 1976 També exercí de vicepresident 1992 i secretari general 1996 del partit, i es convertí en un dels homes de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida Fou conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya entre el 1988 i el 1999, i durant aquest període fou reconegut per les…

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se…

Advocat, fou diputat a partir del 1905 adscrit al partit liberal de Canalejas Es relacionà estretament amb certs sectors conservadors catalans arran de la seva estada a Barcelona com a governador civil en 1910-12 i el 1923, intentant en ambdues ocasions una gestió moderada de la repressió del terrorisme Ministre de Foment en el govern de García Prieto pel setembre del 1923 El gener del 1935 fou nomenat governador general de Catalunya i president en funcions de la Generalitat, poc després d’ésser decretada la suspensió de l’Estatut Tanmateix aviat passà al Ministeri de la…