Resultats de la cerca
Es mostren 26074 resultats
hematoxilina
Química
Substància cristal·lina que constitueix el principi colorant del campetx.
Té un color blanc groguenc i és soluble en aigua i en àlcalis És emprada com a colorant en microscòpia
helvita
Mineralogia i petrografia
Silicat de manganès i beril·li, Mn4Be3Si3O1 2S.
Cristallitza en el sistema cúbic color groc, marró o vermellós Té duresa 6 i pes específic 3,20-3,44
Johann Zinn
Botànica
Anatomista i botànic alemany.
Fou el primer que descriví anatòmicament l’ull humà 1755, el qual té diversos elements que duen el seu nom
miocardi
Anatomia animal
Part muscular del cor, compresa entre el pericardi i l’endocardi.
Comprèn el miocardi pròpiament dit i el nòdul sinoauricular, amb el sistema de conducció Té autonomia contràctil, conductibilitat i excitabilitat
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Confederació Luterana Mundial
Associació lliure d’esglésies luteranes, fundada el 1947 a Lund (Suècia) per donar testimoniatge comú de l’evangeli, fomentar la unitat luterana i ecumènica, plantejar l’activitat missionera i catequètica, etc.
No té autoritat legal sobre les esglésies membres, que el 1959 eren ja 61 Celebra assemblea plenària cada cinc anys
plastilina
Química
Massa plàstica, de diversos colors, emprada per a modelar.
Té una composició variable, a base d’argiles plàstiques, i és emprada en treballs escolars i per a petits modelatges
espal·lació
Física
Reacció nuclear en què partícules de gran energia incideixen sobre un nucli tot provocant l’emissió d’un gran nombre de nucleons individuals.
El núclid residual té un nombre atòmic i màssic bastant inferiors als del primitiu Hom anomena també aquest fenomen estellament
donzell
Donzell
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d’alçada, de tiges dretes, pubescents, molt ramificades, amb fulles bipinnatisectes, d’un verd blanquinós, i amb capítols penjants, disposats en panícules.
Es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya Té fortes propietats aperitives i és la base del vermut
ustilag
Micologia
Farmàcia
Fong paràsit de les flors, les fulles i les tiges del blat de moro (Zea mays).
Forma unes masses de color fosc, que contenen un alcaloide, la ustilagina Té propietats semblants a les del sègol banyut