Resultats de la cerca
Es mostren 7494 resultats
el Senyal de Sisqueró
Cim
Cim (2 761 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit d’Andorra (vall de Juclar i el territori ultrapirinenc de la Solana d’Andorra) amb el País de Foix.
bisbat de Pallars
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat efímer creat el 888 amb el territori dels comtats de Pallars i Ribagorça (fins aleshores del bisbat d’Urgell) pel bisbe intrús d’Urgell, Esclua, amb el consentiment del comte Ramon lI de Pallars-Ribagorça.
El primer bisbe fou Adolf Esclua es proposava així d’erigir una metròpolis catalana independent de Narbona, però el seu fracàs motivà l’extinció del bisbat a la mort d’Adolf el 920 el bisbat havia retornat ja al d’Urgell El 939, per raons desconegudes, el Pallars, Ribagorça i Sobrab tenien un nou bisbe particular, Ató de Pallars, fill del comte Ramon I probablement la seva elecció fou fruit d’una maniobra desconeguda del seu pare Ramon II A la mort d’Ató, vers el 949, el Pallars havia ja retornat, definitivament, a la diòcesi d’Urgell
la Baronia de Montbui
Antic municipi
Antic municipi del Vallès Oriental creat al començament del segle XIX, sobre el territori de la baronia de Montbui (de la qual ja havia estat separada en 1799-1800 la vila de Sant Feliu de Codines).
Era formada pels pobles de l’Ametlla del Vallès, Bigues, Sant Mateu de Montbui, Lliçà d’Amunt, Palaudàries, Riells del Fai, Sant Bartomeu de Mont-ras, Santa Eulàlia de Ronçana i Sant Cristòfol de Pallars Fou dissolta vers el 1846
desert d’Alfama
Desert
Territori desert, proper a la costa, a l’extrem septentrional de l’antic terme general de Tortosa i de l’actual terme municipal de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), al S del coll de Balaguer.
Vora el mar, a la cala de Sant Jordi, hi ha les restes de l’antic castell de Sant Jordi d’Alfama, nucli de l’orde militar homònim orde de Sant Jordi d’Alfama
puig d’Aguilar
Muntanya
Antic nom d’un dels cims de la serralada de Marina entre el puig d’Ossa (l’actual Sant Pere Màrtir) i el Besòs, esmentat durant l’edat mitjana com a termenal del territori de Barcelona.
No ha estat identificat amb seguretat
vàrdul | vàrdula
Història
Individu d’un poble preromà del grup dels vascons establert al N de la península Ibèrica, en una zona corresponent al territori de la Guipúscoa actual, una part de Biscaia i la part oriental d’Àlaba.
itzà
Observatori El Caracol, a la ciutat de Chichén Itzá, fundada pels itzà cap a l’any 530
© Corel Professional Photos
Etnologia
Individu d’una tribu indígena de l’Amèrica Central, de la família lingüística maia, que actualment habita a les regions cobertes de selva tropical de l’estat de Tabasco i al territori de Quintana Roo (Mèxic).
Segons les tradicions indígenes, els itzà foren una branca del poble tolteca que al segle X sortí del Tula vall de Mèxic i s’establí a la regió septentrional de la península del Yucatán, on fundà la ciutat de Chichén Itzá Amb posterioritat a la conquesta castellana els itzà es desplaçaren més cap al sud
lumbociatàlgia
Patologia humana
Dolor que s’inicia a la regió lumbar i que s’irradia pel territori d’un o de tots els nervis ciàtics; és provocat generalment per afeccions de la regió lumbar que lesionen els nervis raquidis.
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de la Catalunya…
bastaard
Etnologia
Individu mestís de khoikhoi i d’europeu; el terme és aplicat especialment als pocs milers d’individus, uns 30.000 els anys noranta, del territori de Rehoboth, a Namíbia, descendents de colons holandesos i de dones khoikhois.
Es dediquen principalment a la ramaderia, són cristians, de llengua afrikaans i vesteixen a l’europea han conservat, però, elements de la cultura khoikhoi, com la cabana semiesfèrica