Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Santa Margarida de Bescanó
Santa Margarida de Bescanó
© Joan Dalmau Juscafresa
Capella
Capella del municipi de Bescanó (Gironès), dins de la propietat del Mas Viader.
Bastida el 1630, és de planta rectangular coberta amb volta seguida apuntada i capçalera carrada Als peus hi ha el, cor on s'accedeix per una escala lateral a l'esquerra La façana principal té una porta rectangular amb marc motllurat, dos capitells i trencaaigües a la part superior amb mènsules, sota el que hi ha una inscripció illegible Al capdamunt, un ull de bou i a l'esquerra, una finestra apaïsada El campanar d'espadanya s'aixeca al davant del carener de la teulada
vall de la Carrovera
Vall del municipi de Mas de Barberans (Montsià), als contraforts meridionals del Caro.
És drenada pel barranc de la Carrovera , afluent del barranc de la Galera per la dreta
Moratones

Vista de la masia Moratones (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C. - Moià
Masia
Masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), propera al Mas Rovira.
Montescot
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana, al NW d’Elna, en una zona de conreu intensiu de la vinya (172 ha), la qual produeix, especialment, vi de qualitat superior (114 ha) dins la zona de Rosselló dels Aspres, i també vins d’aperitiu i ordinaris; també hi ha arbres fruiters (10 ha d’albercoquers i 1 ha de presseguers) i una petita extensió dedicada al conreu d’hortalisses.
La ramaderia, en progressió, és un complement de l’economia hi ha gairebé 40 caps de bestiar boví i uns 600 d’oví, que aprofiten les 85 ha de prats naturals El fort creixement que ha experimentat la població, els últims decennis, ha estat causat per l’extensió de la zona d’influència de Perpinyà, on treballa una part de la població activa del municipi El poble 513 h agl i 99 h diss 1982 14 m alt és establert vora l’església parroquial, a la carretera d’Elna a Tuïr Dins el terme hi ha, també, la masia i antic poble de Valric, a més del mas de la Fàbrega, el mas de l’Ou i el mas de Guàrdia Fou…
Riunoguers
Poble
Poble (320 m alt) del municipi de Morellàs i les Illes (Vallespir).
Situat a la dreta del torrent de la coma Boquera, centrat per l’església parroquial Sant Miquel, dependent de la de Morellàs, havia depès del monestir de Sant Pere de Rodes segle X Terme independent fins el 1972, comprenia alguns masos dispersos Mas Llong i Mas Miró
Domus de la Sala del Brull
Aquesta fortalesa es documenta a partir del segle XII En el mas actual del mateix nom es guarda documentació de la família des del 1270 Conserva diverses restes medievals en la part baixa del mas, però es fa difícil de discernir si són romàniques o posteriors
Marià Antoni Togores i Sanglada
Literatura catalana
Poeta.
Germà de Josep de Togores , fou un poeta reconegut a l’època Escriví sobretot en castellà, tot i que també en italià, francès i català en aquest cas, poesies de circumstàncies adreçades al seu germà La seva poesia en castellà, integrada per sonets i composicions poètiques de diversa extensió, segueix els cànons neoclàssics ha estat editada per JM Bover dins Biblioteca de escritores baleares , II Deixà inèdits diversos tractats, memòries i discursos Bibliografia Mas i Vives, J 1994 Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans 1767-1831 Biografia d’un illustrat liberal…
Poudevida
Masia
Masia del municipi de Folgueroles (Osona).
Existia des del s XII El seu nom es relaciona amb la llegenda de Sant Francesc-s’hi-moria, en realitat Sant Francesc Salmunia, que recorda la capella existent no lluny del mas Es diu que sant Francesc fou retornat amb aigua del pou de vida que dóna nom al mas
Castell des Vinyol (Llers)
Art romànic
Hom té notícia que Gallart des Vinyol era senyor d’aquest castell, l’any 1231 Fou succeït pels senyors del castell d’Hortal Segons Gregori Pallisser, el castell des Vinyol era situat a ponent del mas Rotllons i a migjorn del mas Mir Al segle XVIII ja no en restava cap vestigi
Sant Andreu d’Escales (Tremp)
Art romànic
Aquesta església va dependre del monestir d’Alaó Es trobava on més tard es documenta el mas de Sant Andreu actualment colgat per l’embassament d’Escales que segons P Madoz pertanyia al terme de Casterner de les Olles, i era, igual que l’antic hostal de Borrugats, al peu de la muntanya del poble, damunt el camí que anava de la Conca al Pont de Suert La primera notícia sobre aquesta església, que donà nom a un mas, es troba en el suposat privilegi de Carles el Calb al monestir d Alaó, on es confirma la cella de Sant Andreu Vers l’any 1130 l’abat Gausbert i els monjos d…