Resultats de la cerca
Es mostren 18634 resultats
John Harold Ostrom
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Professor de la Universitat de Yale, revolucionà el coneixement sobre la biologia evolutiva dels dinosaures quan a final dels anys seixanta impulsà la hipòtesi que aquests rèptils tenien molt més en comú amb els ocells que no pas amb els llangardaixos, i que eren animals molt més actius que hom no els havia considerats fins aleshores Les seves idees foren popularitzades pel seu deixeble, Robert T Bakker, i s’assentaren sobre la descoberta del Deinonychus, gènere de dinosaures carnívors amb esquelet apendicular, amb molts trets típics dels ocells
Jóvenes Bárbaros

Fulletó de propaganda de Jóvenes Bárbaros
Història
Denominació usual de la Joventut Republicana Radical, organització juvenil i extremista del lerrouxisme, creada el 1906 a Barcelona.
En foren els dirigents principals Rafael Guerra del Río, els germans Josep i Rafael Ulled i Joan Colomines i Maseras L’òrgan de premsa fou “La Rebeldía” 1906-10, editat per Rafael Ulled Tingueren un paper destacat els primers dies de la Setmana Tràgica del juliol del 1909, quan impulsaren la crema de convents i d’edificis religiosos després d’haver intentat de fer derivar cap a l’anticlericalisme el descontentament per la guerra del Marroc A partir del 1910 procuraren, sense gaire èxit, de mantenir una relació conspiradora amb grups de militars
principat de Girona
Història
Títol nobiliari concedit pel rei Ferran I al seu primogènit, l’infant Alfons, el febrer del 1414, a imitació de la casa reial de Castella.
La senyoria corresponent, continuació del ducat de Girona , no fou efectiva fins el febrer del 1416, i s’extingí dos mesos després quan l’infant Alfons accedí a la dignitat reial Posteriorment fou usat pels primogènits de la Corona com a simple títol nobiliari fins que la dinastia dels Borbó en prescindí El 1977, Joan Carles I revalidà el títol, que concedí al seu fill Felip i que quedà oficialitzat per la Constitució del 1978 L’any 2014, Elionor, primogènita del rei Felip VI, assumí el títol de princesa de Girona
Frixos
Mitologia
Heroi beoci, fill d’Atamant i germà d’Hel·le.
Quan Atamant anà a sacrificar els seus dos fills a Zeus, aquest els trameté un moltó alat amb velló d’or, el qual se'ls emportà vers l’Orient i els salvà del sacrifici Pel camí, Helle caigué a la mar i s’ofegà Frixos arribà a la Còlquida, on el rei Eetes li donà la seva filla Calcíope en matrimoni Agraït, Frixos sacrificà el moltó a Zeus i oferí al rei el velló d’or, la recerca del qual fou, més tard, el motiu de l’expedició dels argonautes
Los Dos Reinos
Periodisme
Periòdic fundat a València el 16 d’agost de 1864 per Josep Peris i Valero, cap del partit progressista, aprofitant la tolerància del govern O’Donnell en matèria de premsa.
A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política
Catalunya
Periodisme
Diari del vespre (febrer del 1937 - maig del 1938) subtitulat ‘‘Òrgan Regional de la Confederació Nacional del Treball’’.
Durant quatre dies sortí al matí i en castellà per cobrir una suspensió governativa de Solidaridad Obrera , que compartia el local amb Catalunya Dirigit per Eusebi Carbó, era redactat per un grup de la CNT que seguia en gran part l’orientació trentista de Joan Peiró, en un intent de catalanització de la CNT defensaven el dret de l’autodeterminació i es proclamaven partidaris del federalisme Quan l’organització central de la CNT es traslladà a Barcelona i els dirigents volgueren un diari controlat per ells, el diari fou sacrificat
crisocol·la
Mineralogia i petrografia
Silicat de coure hidratat, CuSiO3·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic Hom el troba sovint en fibres o en masses A vegades presenta un aspecte terrós La duresa és de 2-4, i la densitat varia entre 2 i 2,5 El color és verd o blau, i quan conté òxids de ferro o de coure varia entre el marró i el negre La seva natura no és ben coneguda És una mena secundària del coure i s’origina en les àrees d’oxidació dels jaciments de coure en els quals hi ha sílice lliure
cogeneració

Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els…
pedogènesi
Geologia
Procés de formació d’un sòl.
En la formació i evolució d’un sòl intervenen tant processos fisicoquímics com biològics El material geològic, el clima, la vegetació i la fauna, la geomorfologia i el temps són els diversos factors que condicionen la pedogènesi El sòl que es forma sense que hi hagi hagut transport horitzontal de materials rep el nom de sòl autòcton si hi ha transport de materials, el sòl que es forma sobre aquests materials s’anomena sòl allòcton Es considera que un sòl és completament format quan es troba en equilibri dinàmic amb l’entorn
acusat | acusada
Dret processal
Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l’acusació penal.
En la fase inicial i investigatòria del procés penal, aquell a qui és atribuïda la comissió d’un delicte rep el nom d' inculpat o querellat des del moment que és dirigida l’acusació contra ell rep el nom d’encartat en un sumari, si és decretat el seu processament formal, rep el nom de processat i quan ha finalitzat el sumari i comença el judici oral o plenari, en què hom demana contra ell l’aplicació d’una pena o l’exigència d’una responsabilitat pecuniària, rep més propiament el nom d' acusat