Resultats de la cerca
Es mostren 8489 resultats
Santa Digna (les Franqueses del Vallès)
Art romànic
La capella de Santa Digna és situada dins la propietat del mas Rovira, en el límit del terme de Llerona amb la Garriga Aquesta esglesiola consta que existeix el 1292 en un llegat testamentan i el mas que l’acompanya és esmentat el 1466, quan Martí Joan de Torrelles, senyor del castell de la Roca, establí el mas Rovira de Santa Digna i les seves possessions a Francesc Rovira El nom de la capella es troba novament en una escriptura de permuta a Francesc Garet Rovira de Santa Digna, del mas Pellicer, enrunat, i de les terres situades en dita…
Sant Andreu de Bancells

Mas Bancells, que donà nom a la veïna parròquia de Sant Andreu de Bancells, Vilanova de Sau (Osona)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vilanova de Sau (Osona), a les Guilleries.
Consta des del 1101 Dels s XVI al XVIII tenia uns 12 masos el 1855 arribà a un màxim de 36 famílies i 185 persones La seva església, amb culte, és romànica del s XI i fou modificada amb dues capelles laterals el 1624 Ara té només 5 masos habitats 14 h 1981 A l’extrem de la seva demarcació, a Vallclara, s’hi ha construït una moderna urbanització i un hotel
Salselles

Reclosa propera al mas del Camp de Salselles, on es poden observar els forats fruit de l’erosió
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Borredà (Berguedà), a la vall de Merlès, a l’esquerra de la riera, al voltant de l’església parroquial de Santa Maria, dedicada fins al segle XVI a Sant Pere, pertanyent al bisbat de Vic.
Pertanyia a la sotsvegueria de Lluçanès
Domus de Carboneres (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Antiga casa forta, ara un simple mas, situat al peu del castell de Barrés És documentat des del 1190 El 1239 Beatriu de Castelló i el seu fill Berenguer de Cabrera pactaren amb el vescomte Guerau de Cabrera sobre la domum sive staticam de Carboneriis , que reclamaven els castlans de Cabrera El segle XVI era pròpia dels cavallers Vergós, però aviat fou considerada només com un mas
Mare de Déu de la Bona sort (Muntanyola)
Situada dins l’antic terme de Múnter, tocant al mas Comelles, fou sempre una capella dependent del mas Comelles i vinculada a la parròquia de Sant Esteve de Múnter Tenia sant Josep com a cotitular de la capella Les primeres notícies es remunten a l’any 1247, quan tenia un benefici fundat La capella actual no sembla conservar res de l’antiga edificació del segle XIII
Capella de Darnac (Brullà)
Art romànic
El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgat a Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions
Capella de Darnac (Brullà)
Art romànic
El lloc de Darnac, que avui correspon al mas Tardiu, als confins de Bages, Vilamulaca i Sant Joan la Cella, és esmentat des del segle X “locum quem dicunt Darnago” , 967 Tenia aleshores una capella sacellum Darnago , tal com es consigna en un precepte del 981 atorgata Sant Genís de Fontanes Avui és desapareguda, per bé que al Mas Tardiu hi ha vestigis d’antigues construccions
el Catllar

Casell del Catllar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la vall baixa del Gaià, que travessa el terme, accidentat pels darrers contraforts de la Serralada Litoral (187 m alt.).
Situació i presentación Limita al N amb els municipis de la Secuita antic terme de l’Argilaga i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distingien L’embassament té una capacitat de 57 hm 3 El torrent de la…
el Sobirà de Santa Creu

el Sobirà de Santa Creu
© Taverna del Subirà
Masia
Masia i important propietat (400 ha) del municipi d’Osor (Selva), dins el terme de Santa Creu d’Horta.
Existia ja al segle XII, i el seu llinatge es refongué al segle XIX amb els Planell de Tona Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja Sota el mas hi ha un modern hostal
el Lledoner
Hostal
Masia
Gran masia i antic hostal del terme de Cervelló (Baix Llobregat), al límit amb el de Vallirana, prop de Sant Ponç de Corbera.
Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades