Resultats de la cerca
Es mostren 12922 resultats
Breu història de la medicina
La paleopatologia i l’escassetat de dades La humanitat té més d’un milió d’anys d’antiguitat, però, de tot aquest temps, en sabem ben poca cosa De fet, de més del 99% d’aquest període no hi ha dades "històriques" Per tant, la informació general de què disposem és molt reduïda Pel que fa a la medicina, podem tenir una idea aproximada de les malalties que afectaven els nostres avantpassats llunyans, però no en sabem res dels mètodes de guariment Hi ha molt poques restes humanes amb manifestacions de patologia, i la major part de les que es troben són només lesions traumàtiques En l’estat actual…
corrent en jet
Meteorologia
Geografia
Corrent d’aire molt estret, de forma tubular, que té l’eix situat quasi horitzontalment a l’alta troposfera o al nivell més baix de l’estratosfera i que es desplaça cap a l’est a grans velocitats.
Els corrents en jet foren descoberts a la darreria de la Segona Guerra Mundial, quan els avions de bombardeig nord-americans, que volaven a una altura de 10000 m cap als objectius japonesos, gairebé no avançaven malgrat llur gran velocitat Dins els corrents en jet hi ha ràpides variacions de la força del vent, tant en sentit horitzontal de 10 a 100 nusos/km com vertical de 10 a 20 nusos/km, i en llurs eixos la velocitat del vent oscilla entre els 60 i els 400 nusos/km S’estenen al llarg de diversos milers de quilòmetres, i llur amplària és d’uns 100 km, a una profunditat de 3 a 8 km D’…
Gran Paradiso
Vall
Massís alpí constituït principalment per roques cristal·lines, situat entre les valls de l’Orco i del Dora Baltea, dels Alps de Graies, té grans altituds, com el Gran Paradiso (4 061 m) i el Grivola (3 969 m).
És parc nacional italià 640 km 2
caldera
Geomorfologia
Depressió d’origen volcànic, generalment d’unes grans dimensions (la del volcà Aso-San, al Japó, per exemple, fa 17 × 25 km), de forma més o menys el·líptica o circular, de parets abruptes i de fons gairebé pla.
El seu origen pot ésser per explosió , quan una xemeneia volcànica, havent estat tapada per laves solidificades, esclata sota la pressió de noves laves ascendents, per esfondrament posterior a una erupció que ha creat un buit sota un con volcànic, o per erosió de les parets d’un cràter
escala mecànica
Escala mecànica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Escala i barana en moviment continu, molt emprada en grans magatzems i ferrocarrils metropolitans, en la qual els esglaons van muntats en una cadena sense fi que és accionada per un motor elèctric col·locat a la part superior.
gruids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, que tenen el dit polze més amunt que els altres, el bec llarg i apropiat per a desenterrar grans, tubercles, arrels i cucs, i les rèmiges secundàries internes molt desenvolupades.
A l’època de reproducció fan danses nupcials molt espectaculars, i els polls són nidífugs Habiten arreu del món, excepte a l’Amèrica del Sud, i als pols
pedraferit
Entomologia
Nom de diverses erugues, de diferents lepidòpters, de cos de grans dimensions, cilíndric i abotifarrat, i que externament presenten la pell llisa i amb colors virolats; sovint tenen un esperó de forma variable en el darrer segment abdominal.
Es nodreixen de tota mena de plantes, bé que abunden més en els conreus
ballester
Ballester
Ornitologia
Ocell apodiforme, de la família dels apòdids, semblant al falcillot, però de mides més grans (ateny uns 21 cm de llargària) i de colors bruns, amb la part de sota blanca i el pit barrat de color bru.
És un ocell sociable, que vola en esbarts i emet un cant fort, amb refilets Fa un niu de fang en forma de tassa, en zones muntanyoses, als penya-segats costaners o en edificis en ruïnes És propi de l’Europa central i mediterrània, des d’on emigra al nord d’Àfrica per hivernar hom el troba també al centre i al sud d’Àsia
rosari
Rosari
Religió
Cristianisme
Enfilall de grans, agrupats de deu en deu i separats per un gra més gros, units per un fil o una cadeneta que els travessa tots, destinat a comptar les avemaries i els gloriapatris en passar el rosari.
Normalment consten de cinc denes, bé que alguns, com els que acostumen a portar cenyits alguns religiosos en llurs hàbits, tenen les quinze denes
trencadalla
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les malvàcies, de fins a dos metres d’alt, de grans flors rosades, pròpia —encara que poc abundant— de canyars i d’aiguals de les regions costaneres de la Mediterrània europea.