Resultats de la cerca
Es mostren 90646 resultats
daurada

Daurada petita (Pluvialis dominica)
© Cláudio Dias Timm
Zoologia
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, representats per dues espècies.
La daurada grossa o dauradella Papricaria és un ocell de prop de 30 cm de longitud total, amb un plomall molt vistós, constituït per un fons negre tacat de daurat Habita llocs humits i s’alimenta, principalment de nit, a base de cucs, insectes i altres petits invertebrats La posta és a la primavera, i les femelles no fan niu, ans es limiten a fer un forat en terra que a vegades cobreixen lleugerament d’herba És un ocell de cacera Durant el bon temps viuen al nord d’Europa i d’Àsia, però en arribar l’estiu emigren cap al sud d’aquests continents i també cap a l’Africa, on atenyen el…
acetopropionat de cel·lulosa
Química
Nom genèric dels èsters mixts de la cel·lulosa preparats a partir dels anhídrids acètic i propiònic.
Llurs propietats són molt semblants a les de l'acetobutirat de cellulosa Quan la proporció de grups acetil és molt baixa relativament a la de grups propionil, els acetopropionats acostumen a anomenar-se propionat de cellulosa La principal aplicació dels acetopropionats pròpiament dits és la fabricació de vernissos i pintures
Full Català
Publicacions periòdiques
Publicació dels catalans de Mèxic.
Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda,…
insecticida
Fitopatologia
Dit de les substàncies químiques emprades per a produir la mort dels insectes nocius dels conreus, els locals habitats i els boscs.
Segons la procedència, els insecticides poden ésser d’origen vegetal com la nicotina del tabac i les piretrines, mineral com l’arsenat de calci, l’arsenat de plom i l’arsenat de sodi i de síntesi Aquests darrers són els més nombrosos i els més emprats, i hom els pot repartir en cinc grups els organohalogenats, els organofosforats, els carbamats, les sulfones i els sulfonats Hom diferencia quatre tipus d’acció dels insecticides per contacte, per ingestió, per deshidratació i per inhalació Un dels problemes que comporta l’ús dels insecticides és la…
Constitució d’Atenes
Història
Un dels 158 tractats relatius a les institucions dels diversos estats grecs, redactat entre els anys 329-322 aC.
Atribuïda a Aristòtil, a un deixeble seu o, erròniament, a Xenofont, consta de dues parts una, històrica, que comprèn la relació de la constitució original i de les onze reformes subsegüents i una altra que descriu l’estat de les institucions en ésser referides d’aquesta part cal destacar els capítols dedicats a les funcions del consell, dels arconts i dels tribunals de justícia Fou vigent fins al s VII dC, però no en fou trobada cap còpia —fragments— fins cap al 1880
àcid palmític
Química
El més abundant dels àcids carboxílics saturats presents en la constitució dels greixos vegetals i animals.
És un sòlid cristallí blanc que es fon a 63°C i bull a 352°C, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua Hom l’obté per saponificació de l’esperma de balena i dels greixos naturals És emprat en la manufactura de sabons i en l’obtenció de palmitats metàllics
duiquer blau

Duiquer blau
derekkeats (cc-by-sa-3.0)
Zoologia
Duiquer dels boscs del sud del Sàhara.
És el més petit dels duiquers
bipinnària
Zoologia
Larva planctònica típica dels equinoderms asteroïdeus.
Té forma triangular i és còncava ventralment, amb dues bandes ciliades sinuoses, una de preoral i una altra de circumoral les vores de la depressió ventral originen lateralment uns lòbuls allargats i simètrics En alguns asteroïdeus la larva bipinnària experimenta directament la metamorfosi i roman pelàgica, mentre que a la resta dels asteroïdeus es transforma en una altra larva, la braquiolària
nosema
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels microsporidis, paràsits de diversos insectes.
El nosema del cuc de seda Nbombycis produeix la pebrina dels cucs de seda, i el nosema de les abelles Napis parasita les abelles adultes nosemiasi
llavió

llavió
Christophe Quintin (CC BY-NC 2.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 30 cm de llargada.
Té el cos verd, amb tornassols daurats i blaus el cap és groc amb bandes verdes i les aletes alternen el blau, el groc i el verd Presenta un dimorfisme sexual molt acusat És un dels peixos més freqüents i coneguts de les costes rocalloses mediterrànies, a poca profunditat S'alimenta d’invertebrats del fons