Resultats de la cerca
Es mostren 14519 resultats
Francesc d’Assís Ripoll i Fortuño
Francesc d’Assís Ripoll i Fortuño
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Història del dret
Advocat i editor.
Estudià a Barcelona i es collegià com a advocat el 1896 Fou lletrat i més tard gerent i president del consell d’administració de la Societat Anònima Cros, de Barcelona Tingué activitats polítiques independents i collaborà alguns cops amb Francesc Cambó Fou un dels propulsors del cooperativisme obrer a Catalunya Després de la guerra civil de 1936-39, com a president de l’Editorial Alcides, promogué la publicació d’obres catalanes importants, com el llibre collectiu Un segle de vida catalana 1830-1930 1961
Josep Riera i Puntí

Josep Riera i Puntí
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt
Joan Ferrer i Domènech
Música
Organista.
Ordenat de sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Els seus dos germans Josep Ferrer i Domènech Alcover 1880 — Toledo 1936 i Lluís Ferrer i Domènech Alcover 1882 — Toledo 1936 foren també sacerdots, organistes i compositors Lluís havia estudiat amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 de la catedral de Toledo Foren assassinats en esclatar la guerra civil de 1936-39
Ferran I de Romania
Història
Rei de Romania (1914-27).
Fill segon del príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen El 1889 fou designat hereu pel seu oncle Carles I, que no tenia successió directa A la Primera Guerra Mundial lluità al costat dels aliats 1916-18 Ocupada Bucarest pels alemanys 1916, es refugià a Moldàvia Amb la victòria aliada 1918, uní Transsilvània, Bessaràbia, Bucovina i gairebé tot el banat de Temesvár, a Romania El 1921 emprengué una reforma agrària Deixà el tron al seu net Miquel I a causa del matrimoni morganàtic del seu fill Carles II
David Glasgow Farragut
Història
Militar
Almirall nord-americà de família ciutadellenca.
De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat
Concha Espina i Tagle
Literatura
Novel·lista castellana.
Publicà poesies en periòdics, que recollí posteriorment a Mis flores 1904 Començà, després, a produir llibres de narracions La rosa de los vientos 1916 i Ruecas de marfil 1917, i sobretot novelles La niña de Luzmela 1909, La esfinge maragata 1914, El metal de los muertos 1920, Altar mayor 1926, etc, que la fan un dels epígons més qualificats del realisme del s XIX Deixà llibres de memòries sobre la guerra civil de 1936-39 des d’un punt de vista franquista, com Retaguardia 1938
Ionel Brǎtianu
Història
Política
Enginyer i polític romanès, fill de Ion Brǎtianu.
Cap del partit nacional liberal 1909, fou cinc vegades president del consell Decidí la intervenció del país en la Primera Guerra Mundial al costat dels aliats i prengué part en el congrés de la pau de París El 1919, en desacord amb el tractat de pau signat amb Àustria-Hongria, dimití Posteriorment tornà a la presidència del Consell 1922-26, des d’on dugué a terme una política basada en el statu quo de la Petita Entente i contrària al futur rei Carles II
Charles de Beaumont
Història
Agent secret francès, conegut amb el nom de cavaller d’Eon.
Advocat, per la seva efeminada constitució física fou encarregat per Lluís XV d’una missió secreta a Rússia 1755 fent-se passar per dona, enganyà l’emperadriu Elisabet I i aconseguí una millora de les relacions francorusses 1756 Lluità durant la Guerra dels Set Anys, i més tard fou secretari de l’ambaixada francesa a Sant Petersburg i a Londres 1762-77 En tornar a França, Lluís XVI l’obligà a portar vestits femenins Escriví Loisirs du chevalier d’Eon ‘Ocis del cavaller d’Eon’, 1775
Pere Nolasc de Bassa i Girona
Història
Militar
Militar.
En esclatar la guerra contra Napoleó s’enrolà com a capità d’una companyia Esdevingué tinent coronel, grau confirmat per Ferran VII, i el 1830 ascendí a brigadier i a mariscal de camp El 1833 fou nomenat governador militar de Cadis, i el 1835, de Barcelona Fou encarregat pel capità general Llauder de castigar els culpables de la crema de convents de Barcelona del juliol del 1835 però, en intentar de desarmar la milícia nacional, grups de revoltats assaltaren la seva residència i el mataren
Eduardo Barriobero y Herrán
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor castellà, llicenciat en dret.
Fundà la Juventud Republicana Federal i fou un orador sindicalista molt popular El 1926 participà en una conspiració contra el general Primo de Rivera, i el 1931 fou diputat a les corts constituents Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí a Barcelona durant uns mesos 1936 l’Oficina Jurídica, que actuava com a tribunal revolucionari Fou afusellat després del gener de 1939 Publicà De Cánovas a Romanones 1916, Emilio Castelar 1930, Un tribunal revolucionario Cuenta rendida por el que fue su presidente 1937