Resultats de la cerca
Es mostren 68261 resultats
màquina embotelladora
Alimentació
Tecnologia
Màquina automàtica per a omplir de líquid una ampolla i, generalment, tapar-la, amb tapa o soldadura, en certs envasos de vidre o de material plàstic, i posar-li l’etiqueta.
Actualment són màquines molt automatizades, de manera que, des de l’elaboració del producte fins a l’emmagatzematge de les caixes, hom només hi intervé per controlar-ne el procés Generalment treballa per dosi volumètrica Quan és tracta de begudes carbòniques, treballa normalment a contrapressió, és dir, abans d’entrar el líquid a l’ampolla hom hi injecta aire o àcid carbònic a la mateixa pressió que té el líquid en el dipòsit d’alimentació, i d’aquesta manera aconsegueix un producte de millor qualitat i, especialment, evita la formació d’escuma
ateisme
Filosofia
Religió
Doctrina, que en la teoria, o actitud, que en la pràctica, neguen l’existència de Déu.
Cal distingir l’ateisme pròpiament dit, que afirma positivament la no-existència de Déu, de l’indiferentisme, de l’agnosticisme, i de l’escepticisme En la història de les religions hi ha hagut sempre persones o doctrines atees En contraposició als pobles primitius, en els pobles de civilitzacions més avançades l’ateisme així com la no-creença en els déus tradicionals és un fenomen que es donà sovint així, a Pèrsia el zoroastrisme acusava d’ateu el zervanisme a la Xina es donà un universisme sense creador, l’ateisme pràctic de Yang Chu, i l’ateisme de després de la caiguda de la dinastia manxú…
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les…
acte de comerç
Economia
Dret mercantil
Qualsevol acte comprès dins les lleis mercantils o qualsevol altre de natura anàloga.
Segons el sistema del codi de comerç espanyol, un acte és de comerç o mercantil no pas per raó de la persona que l’efectua, sinó per raó de la seva natura objectiva, i així qualsevol persona pot efectuar actes mercantils, mentre que no tots els actes d’una empresa mercantil mereixen el qualificatiu d’acte de comerç Aquesta concepció quedà superada per la teoria subjectiva, establerta en primer lloc pel codi de comerç alemany del 1897, segons la qual són considerats actes de comerç tots els actes del comerciant pertinents a la seva empresa, teoria també acceptada pel codi civil…
procés
Dret processal
Conjunt d’actuacions jurisdiccionals, posades per l’estat a disposició dels particulars o d’ell mateix, en els diversos sectors d’aplicació de la llei.
N'hi ha, doncs, de civils procés civil, penals procés penal, administratius, laborals, etc Atesa la imprecisió del concepte, hom en dóna diverses interpretacions sociològica, segons la qual no divergeix de l'arbitratge normativa o formal, que té en compte l’exigència del dret en cas de transgressió jurídica, basada en la teoria de la pretensió jurídica , segons la qual tot és transformat pel dret en objecte jurídic, talment que, davant una queixa, reclamació, etc, hom cerca una reparació o satisfacció jurídica Llevat del procés penal, iniciat per la querella o denúncia, els…
da capo
Música
Locució -abreujada D.C.- que indica que cal repetir la peça des del principi i acabar on aparegui el mot fine o fins a trobar un signe específic (ex. 1 o ex. 2) que mostra que cal saltar fins a la següent aparició del mateix signe.
Quan la repetició s’acaba al mot fine , sovint s’utilitza l’expressió da capo al fine , i quan es repeteix fins al signe s’indica da capo al segno o, fins i tot, da capo al segno e poi la coda És molt freqüent l’aparició d’un da capo en composicions de forma ternària reexpositiva ABA, com ara els tercers moviments de simfonies, sonates i quartets generalment formats per minuet-trio-minuet da capo , o el tipus d’ària que precisament s’anomena aria da capo Exemple 1/ Exemple 2 © Fototecacat/ Jesús Alises
franquia
Transports
Situació en què es posa un vaixell per eixir d’un port o lloc d’ancoratge.
El vaixell es colloca de la part d’enfora de tots els altres que són ancorats o amarrats en el mateix indret i en un punt on pugui girar amb facilitat i continuar el seu rumb lliure de baixos, puntes, etc
trögerita
Mineralogia i petrografia
Arseniat hidratat d’urani, (UO2)3 (AsO4)2 ·12 H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya
càpsida
Biologia
Coberta proteica del nucli d’un virió, que conté l’ADN o l’ARN.
Les càpsides són formes regulars, amb simetria icosaèdrica o helicoidal Les icosaèdriques són formades per capsòmers, cadascun dels quals consta de 5 a 6 unitats proteiques monòmers les helicoidals no icosaèdriques no són constituïdes de capsòmers, sinó que els monòmers proteics formen estructures cilíndriques simples que envolten l’àcid nucleic Els adenovirus i els picornavirus presenten encara una coberta externa a la càpsida, constituïda de lípids, glúcids i proteïnes El pes molecular de les càpsides va de 13000 a 60000 daltons
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una…