Resultats de la cerca

La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona Un any després formà part de la redacció fundacional d’ El Periódico , d’on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals feu una atenció especial als afers de l’àmbit català El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d’ El País , publicació en la qual exercí com a corresponsal polític L’any 1994 s’incorporà a La Vanguardia com a redactor en cap de l’àrea de política catalana El 1998 es feu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins…

Germà del duc de Cardona, Ferran I, i nebot de l’arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit El 1505 fou elegit bisbe de Barcelona a instàncies de Ferran II de Catalunya-Aragó, enfront de l’ardiaca Lluís Desplà, que, elegit pel capítol de la catedral, hagué de retirar-se Elevat el 1512 a la seu siciliana, renuncià el bisbat i continuà residint a Barcelona El 1510 li fou dedicat per Francisco Tovar, mestre de capella de Tarragona, el seu Libro de la música práctica Intervingué, probablement com a mecenes, en la nova adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida…

Germà de l’enginyer i publicista Jaume Raventós  El 1885 interrompé la carrera de ciències per la mort del seu pare, es posà al capdavant de la finca familiar de can Codorniu i fundà l’empresa Raventós i Codorniu Durant la plaga de la filloxera que es detectà a Sant Sadurní el 1887, orientà la replantació dels ceps, fundà la revista Resumen de Agricultura 1889, amb Marc Mir, i edità Agenda Agrícola 1893, defensant els interessos dels agricultors També fundà i dirigí els setmanaris populars de Sant Sadurní d’Anoia L’Àpat  1904-18 i Bon Seny  1919-21, continuador del primer, que es presentaren…

Fou director del laboratori d’anàlisi química de l’Institut Agrícola Català a Sant Isidre 1908-18 i dels serveis tècnics d’agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Part dels articles publicats al setmanari  L’Àpat 1904-18, que després s’anomenà Bon Seny 1919-21 —fundat i dirigit pel seu germà Manuel Raventós —, de to amè i familiar, conformen els cinc volums de Proses de bon seny 1915 És coautor del manifest d’autors catòlics Per la dignificació de la novella 1930 Publicà també  La llei de l’amor 1917 i  A un jove 1920, assaigs d’actitud moralista, el retrat rural La vida al camp Memòries…

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, és advocada en exercici des del 1988, i els anys 2003-07 fou presidenta de l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates Inicià la carrera política el 2007 com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona Els anys 2011-13 fou cap de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, i aquest any passà a ocupar un escó al Senat per designació del Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya  partit en el qual havia ingressat el 2008 fins el 2016 El gener del 2016 fou elegida diputada al Congrés, càrrec al qual renuncià el juny del…

Llicenciada en dret per la Universitat Abat Oliba i la Università degli Studi di Ferrara, obtingué un màster a l’Escola de Pràctica Jurídica del Collegi d’Advocats de Barcelona Exercí professionalment del 1997 al 2011 en les àrees de dret civil, propietat i família, i entre el 1997 i el 2004 com a advocada d’ofici Afiliada al Partido Popular  1992, fou regidora portaveu a l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia 2003-11 Membre del comitè executiu del PP de Catalunya des del 2004, el 2008 fou elegida diputada al Congrés, càrrec que revalidà el 2011, en què fou vicepresidenta tercera de la mesa, el…

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak El 1989 aconseguí proclamar-se campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’eslàlom, i participà en el Campionat del Món júnior de l’especialitat Ja en categoria sènior, entre el 1990 i el 1993 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa del Món i altres proves internacionals Després d’obtenir el títol d’entrenador i àrbitre de piragüisme en aigües braves, entrà al cos tècnic del Club Cadí Canoë-Kayak i formà part de l’equip organitzador de les competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 1999-2009, entre les quals…