Resultats de la cerca
Es mostren 6615 resultats
torre del Torn
Torre
Antiga torre de defensa de la costa, bastida damunt un illot, al peu del coll de Balaguer, dins el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
Sàlit
Llogaret
Llogaret del municipi de la Tor de Querol (Alta Cerdanya), sota el coll de Bena, a la vora del riu de Sàlit, afluent per l’esquerra del riu d’Aravó.
tuc d’Era Salana
Cim
Cim (2 482 m) de la serra que separa les valls de Valarties i d’Aiguamòg, dins el terme de Salardú (Vall d’Aran), al S del coll de Pruedo.
tossa de l’Alzina
Muntanya
Muntanya (697 m) que forma part de la serra del coll de Balaguer, situada dins el municipi de Vandellòs (Baix Camp) al límit amb el de Tivissa (Ribera d’Ebre).
la Clota
Vista parcial d’un carrer del barri de la Clota, Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona, a l’antic terme d’Horta, en una fondalada entre la Creueta del Coll, el parc de la Vall d’Hebron i l’antic nucli d’Horta.
Es formà durant el primer terç del s XX amb la construcció de nombroses casetes envoltades d’un petit hort prop d’un nucli antic de masies de Sant Genís dels Agudells Durant els anys cinquanta s’hi establí molta població immigrada Dins el barri hi ha una escola salesiana
secança
Jocs
Joc de cartes en el qual es donen tres cartes a cadascun dels jugadors i aquests demanen cartes fins a reunir-ne tres del mateix coll i de valor correlatiu.
pic de la Gleva
Cim
Cim (2 024 m), el més oriental del massís de Madres, al límit del Conflent (Mosset) i del País de Salt (Llenguadoc), que domina, per ponent, el coll de Jau.
cep
Cep
Instrument de càstig, de fusta, fet de dues peces amb mosses que, en ajuntar-se, formen un forat o dos on hom subjectava el coll o les cames d’algú.
ictiornis
Paleontologia
Ornitologia
Gènere d’ocells fòssils de l’ordre dels ictiornitiformes, d’uns 25 cm, que tenien les ales grosses i aptes per al vol, vèrtebres amb doble concavitat i coll llarg.
icterícia
Patologia humana
Augment de la bilirubina circulant, que provoca l’aparició d’un color groguenc a la pell i a les mucoses especialment a l’esquena, al coll i a la cara.
Hom ha classificat les icterícies en prehepàtiques, flavíniques o hemolítiques quan augmenta la bilirubina del plasma a causa d’una hemòlisi exagerada, parenquimàtiques, rubíniques o intrahepàtiques motivades per una insuficiència hepatocellular i obstructives o verdíniques produïdes per una retenció de la secreció biliar Tanmateix, atès que, llevat de les hemolítiques, totes les altres icterícies presenten un cert grau de colèstasi, és preferible de dividir-les en hemolítiques i colestàtiques El quadre clínic de les icterícies hemolítiques és el següent absència de pruïja, orina pigmentada…