Resultats de la cerca

El comtat de Barcelos , primer comtat territorial de Portugal, fou creat per Dionís I el 1298 a favor del seu majordom major, Joāo Afonso Telo de Meneses, quart senyor d’Albuquerque El tercer comte 1314 fou el trobador i heraldista Pedro Afonso 1285-1354, fill natural del rei Dionís I, autor d’un Livro das linhagens i compilador del Livro das cantigas El setè fou Nuno Alvares Pereira, i en morir 1431 el comtat passà al seu gendre Alfons, primer duc de Bragança, i als seus descendents El rei Sebastià I 1554-78 elevà el comtat a ducat de Barcelos , a favor dels primogènits dels…

Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle…

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Existia ja abans del 1056 i pertanyia als senyors del castell de Lluçà El 1099 l’arquebisbe Berenguer Seniofred de Lluçà, que el tenia dels seus pares com a dotació de canonge 1096, el llegà a la canònica i catedral de Vic, que l’infeudà als Lluçà, els quals el conservaren fins a la fi del segle XIV L’església de Santa Llúcia dita de Santa Llúcia de Galobardes , prop de l’actual masia de Galobardes segles XV-XVIII o de Santa Llúcia, oberta encara al culte, fou erigida vers el 1280 per Pere d’Oló, fill de Pere de Lluçà Resta una torre, restaurada modernament, sobre un gran penyal

A Catalunya, segons el dret català vigent, que ha recollit una pràctica introduïda per costum, el cònjuge pot instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns o delegar-lo perquè distribueixi l’herència en parts iguals o desiguals entre els fills A Eivissa i a Formentera, l’encàrrec al cònjuge supervivent es concreta solament en la distribucó de l’herència entre els fills comuns On regeix el dret local del Pallars Sobirà, ultra el cònjuge supervivent, també es pot fer a favor dels dos parents més pròxims del testador, bé que solament per…

Membres notables de la família foren ‘Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar i Sançol fills d’Almansor ‘Abd al-'Azīz ibn Abī-'Ãmīr al-Manṣūr encapçalà la dinastia que governà la taifa de València, seguit pel seu fill ‘Abd al-Malik 1061-65 Durant deu anys la taifa passà a les mans d’Al-Ma'mūn de Toledo la família amirita recuperà el regne en la persona d’Abū Bakr ibn ‘Abd al-'Azīz 1075-85, germà d’'Abd al-Malik En temps del cadi ‘Uṯman ibn Abī Bakr, perderen definitivament el govern de València en ésser donat, el 1085, pels castellans al destronat al-Qādir de Toledo

Fill de pares cubans, es traslladà a Cuba molt jove, i s’establí a Santiago President de l’Instituto Cubano de Estabilización del Azúcar, de la Compañía Operadora de Muelles y Almacenes de Santiago de Cuba, de la companyia d’assegurances Godoy & Cía —de la qual fou també fundador— i del Banco de Colonos, entre d’altres Cal esmentar la seva tasca a l’associació de colons de Cuba Fou president de l’Assemblea Nacional de Representants i dirigent de la província d’Oriente, en el període conflictiu de la primera meitat de la dècada 1950-60, durant la qual perillà la producció…

Anomenat popularment Isithwalandwe Seaparankoe ‘la pell del lleopard’ Fill d’una família lituana d’origen jueu emigrada a Sud-àfrica, estudià dret a la Universitat de Witwatesrand, on conegué Nelson Mandela Membre del Partit Comunista Sud-africà SACP des del 1942, en fou secretari general 1960-91 i president 1991-95 Fou el primer blanc membre de l’executiva del Congrés Nacional Africà 1985, i entre el 1965 i el 1987 dirigí Umkhonto we Sizwe, les guerrilles de l’ANC Exiliat des del 1963, retornà al país el 1990, en ésser legalitzat el Congrés Fou un dels líders polítics més…

Fill d’un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l’esforç autodidacte amb diversos estudis d’art Escola Provincial de Mestres Pintors i Acadèmia de Belles Arts a Barcelona Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica Sempre s’ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d’un estil clàssic lligat al postimpressionisme català Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans Barcelona, València, Palma, etc, a la resta de l’estat Madrid, Bilbao, etc i a l’estranger Itàlia, EUA Hi ha…

Fill d’una família obrera del Caucas, emprengué de jove la carrera militar i arribà a ser un heroi de la guerra d’Afganistan Al juny del 1995 abandonà les forces armades per dedicar-se a la política El 1995 fou elegit diputat de la Duma pel partit Congrés de les Comunitats Russes KRO Al juliol del 1996, el president Boris Jelcin el nomenà nou secretari del Consell de Seguretat de Rússia, però hom el féu cessar a l’octubre acusat de preparar un cop d’estat Fundà el Partit Nacional Republicà L’any 1998 fou escollit governador del kraj de Krasnojarsk Morí en accident d’helicòpter