Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Turgut Özal
Política
Polític turc.
Enginyer elèctric, actuà com a supervisor en la construcció de preses hidroelèctriques a Turquia i fou empleat del Banc Mundial a Washington 1971-73 El 1983, després del retorn del pluralisme a Turquia, fundà el Partit de la Mare Pàtria, conservador, amb el qual s’imposà en les eleccions generals celebrades aquell any i accedí al càrrec de primer ministre El 1987, després d’una reforma constitucional, Özal fou reelegit El 1989 fou elegit president de la república, el primer civil que ocupava aquest càrrec a Turquia després de Bayar Özal impulsà les reformes econòmiques de mercat…
Pisístrat
Història
Política
Polític atenès.
Com a aristòcrata cap del partit de la muntanya que agrupava els pagesos pobres de l’interior de l’Àtica i la gent més humil de la ciutat, s’erigí en tirà d’Atenes l’any 546 aC, després de dos altres intents anteriors 561 i 556 aC Aconseguí les simpaties de totes les classes socials i afavorí els seus partidaris camperols amb la repartició de les terres dels seus enemics aristòcrates morts o desterrats Guardà amistat amb tots els estats grecs, sobretot amb l’Hellespont, i proporcionà a Atenes una etapa de pau i prosperitat que es reflecteix en l’augment del conreu de l’olivera i…
Eduard Martín i Toval
Política
Polític.
Vinculat a cercles cristians progressistes a la seva ciutat natal, el 1967 es traslladà a Barcelona com a inspector de treball i després fou professor de dret del treball a la Universitat Autònoma Milità a l’Organització Revolucionària de Treballadors 1970-72, al grup “el Topo Obrero” i a Convergència Socialista de Catalunya, i tingué un paper rellevant en la formació del PSC-Congrés i, posteriorment, al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE Diputat al Congrés de Madrid 1977 i 1979, intervingué molt activament en l’elaboració de la Constitució del 1978 i de l’ Estatut d…
Macbeth
Història
Rei d’Escòcia (1040-54).
Comte de Moray i cap del partit cèltic, s’oposà al rei Duncan I i, després d’haver-lo occit, s’emparà del tron Anà en pelegrinatge a Roma i, envaït el seu regne per Siward de Northúmbria, fou derrotat i perdé l’Escòcia meridional Continuà la lluita al nord, però fou batut i occit per Malcolm, fill de Duncan La seva figura inspirà la tragèdia homònima de WShakespeare estrenada el 1606 i editada el 1623, basada en la crònica de Holinshed Enmig d’una atmosfera de dubte i terror, el regicidi esdevé el context per a tractar el tema de l’ambició i les seves servituds, personificats en…
Cristòfol Soler i Cladera
Política
Polític.
Es llicencià en dret i ciències empresarials i es dedicà a l’empresa familiar Ingressà al Partit Demòcrata Liberal d’Óscar Alzaga, formació que s’integrà dins Alianza Popular Fou nomenat conseller d’economia i hisenda del primer govern de Gabriel Cañellas 1983, tot i que el 1987 abandonà la conselleria El 1991 fou elegit president del Parlament balear, càrrec que exercí fins al juliol del 1995, quan fou investit president de les Illes en substitució de Gabriel Cañellas Soler dimití al juny del 1996 arran de l'oposició de sectors del PP als seus intents de reforma en urbanisme i…
Manuel Royes i Vila
Política
Polític.
Fill d’una família d’industrials tèxtils, es llicencià en ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, i posteriorment s’incorporà a l’empresa familiar de llanes de labors Fundador i membre actiu del Front Obrer Català, participà en altres plataformes d’oposició antifranquista, com l’Assemblea de Catalunya i Convergència Socialista de Catalunya, l’embrió central del futur PSC Des de la fundació d’aquest partit fou membre de la seva comissió executiva En les eleccions municipals del 1979, les primeres des de la recuperació democràtica, encapçalà la llista del PSC a Terrassa…
Joan Costa i Climent
Política
Economista i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Navarra i màster en assessoria d’empreses, es dedicà a l’ensenyament en el terreny empresarial fins a l’any 1993, que s’incorporà a la política activa Militant del PP , fou escollit diputat al Congrés Tres anys després, quan José María Aznar guanyà per primer cop les eleccions espanyoles, fou nomenat secretari d’estat d’Hisenda L’any 2000 obtingué la secretaria d’estat de Comerç i Turisme, càrrec que ocupà durant tres anys més Aznar el nomenà ministre de Ciència i Tecnologia al setembre del 2003, en substitució de Josep Piqué , cartera que hagué d’…
Júlia García-Valdecasas i Salgado
Política
Política.
Filla de Francisco García Valdecasas Santamaría , es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, i exercí la professió durant deu anys El 1980 s’incorporà a l’administració com a inspectora d’Hisenda fins el 1983 Successivament fou interventora territorial de Barcelona fins el 1986 i delegada del ministeri d’economia i hisenda 1992 El 1995 ingressà al PP, apadrinada per José María Aznar Quan aquest esdevingué president del govern espanyol l’any següent la nomenà delegada del govern central a Catalunya, on mantingué una correcta relació amb la Generalitat, especialment pel que fa al…
Benazir Bhutto

Benazir Bhutto
© Israel Always
Política
Política pakistanesa.
Educada a Oxford i a Harvard, amb la seva mare Nusrat prosseguí la tasca del seu pare Zulfikar Ali Bhutto , al capdavant del Partit Popular del Pakistan PPP Arrestada en 1977-84 pel règim de Zia Ul-Haq, a la caiguda d’aquest esdevingué primera ministra en les eleccions del 1988 Destituïda el 1990 pel cap d’estat, passà a encapçalar l’oposició a la coalició de partits islàmics en el govern En les eleccions generals del 1993 el PPP ressorgí com a força més votada i Bhutto esdevingué de nou cap de govern Els continus escàndols en què el seu govern es veié involucrat li impediren de…
Yitzhak Rabin
Yitzhak Rabin
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Polític i militar israelià.
Estudià agricultura i en 1943-48 fou oficial de la divisió jueva Palmach, que lluità al costat dels aliats a la Segona Guerra Mundial El 1948 defensà Jerusalem en la primera guerra araboisraeliana guerres araboisraelianes , i fins el 1968 ocupà càrrecs a l’exèrcit israelià, entre els quals, cap d’estat major 1964-68 Ambaixador als EUA 1968-73, fou diputat des del 1974 pel partit laborista, que liderà en 1974-77 anys en què també succeí Golda Meir com a primer ministre, i des del 1992 Ministre de Defensa en el govern d’unitat de 1984-86 i en 1986-90 en el govern del Likud…