Resultats de la cerca

Aquest castell pertanyia al comtat de Berga, i juntament amb el de Salo defensava i controlava la vall de la riera de Salo, o del riu Duarri com antigament s’anomenava No es pot establir cap evolució de les dependències del castell, car les restes actuals no permeten de reconèixer ni la forma que tenia El castell no apareix documentat fins al primer jurament que feu el feudatari del lloc entre el 1068 i el 1095 El domini eminent del castell estigué en mans dels comtes de Cerdanya, i quan s’extingí aquesta família foren els comtes barcelonins els qui continuaren tenint aquest domini El…

Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…

Situació Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est ECSA - A Roura Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 37’ 16” N - Long 2° 22’ 34” E Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església Història El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol…

El poble de Montfalcó d’Agramunt es troba al sud-oest de Castellnou, sobre un petit tossal 389 m d’altitud als contraforts llevantins de la serra d’Almenara El lloc fou conquerit vers l’any 1070 pel comte Ermengol IV d’Urgell, i poc després es bastí un castell Tot i que no han pervingut dades documentals, és molt probable que l’origen de l’antiga església parroquial de Sant Llorenç sigui parallel al de la fortalesa, com solia ser habitual en els indrets que es conquerien per tal d’atreure i establir-hi poblament L’església de Sant Llorenç de Montfalcó pertanyia a la diòcesi d’Urgell, i el seu…

L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…

Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en feu la meitat de l’alou…

Situació Costat sud-est del temple, molt modificat i de datació difícil de precisar ECSA - JA Adell La capella de la Trinitat es troba isolada al cim d’un petit turó, a uns 500 m de la carretera d’Àger a Tremp i a uns 2 km de la Régola JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG181521 Història La primera referència d’aquesta capella de la parròquia de Sant Julià de la Régola és de l’any 1270, en què Bernat Rossell li feu una deixa testamentària de dotze diners Així mateix, també és esmentada en el testament de Berenguer de Montlleó de l’any 1343 Al segle XIV el rector de Sant Vicenç d’Àger tenia l’…

El lloc de Lavit s’esmenta des de l’any 954 El castell apareix documentat l’any 956 en la venda d’un alou feta per Aigone i la seva muller Anlo a Gilmon, dit Ènnyec El castell fou en els seus orígens de la nissaga de Mir Geribert, el qual l’any 1041 hi presidí un judici en cort sobirana En morir Mir Geribert el 1060, el castell passà a la seva descendència Els Santmartí posseïren l’alta jurisdicció del terme fins almenys Guillem V de Santmartí, ja que en el seu testament del 1180 només esmenta els béns que té al castell de Lavit Això sembla indicar que ja no tenia el domini directe del…

La vila de Passanant és a la banda nord del seu terme municipal L’indret, originat a l’edat mitjana entorn del seu castell, es documenta a la darreria del segle XI, entre els anys 1079 i 1080 tanmateix, el castell no figura escripturat fins l’any 1123, quan els germans Ponç II i Ramon de Cervera establiren entre ells una concòrdia respecte a la residència en aquesta fortalesa, en què arribaren al pacte que hi viurien alternativament un any cadascun De l’església parroquial, dedicada a sant Jaume, hi ha una primera notícia l’any 1150, en una escriptura per la qual Ramon de Cervera i la seva…

Una de les primeres mencions documentals del lloc d’Ollers —petit poble situat a la banda nord-occidental del terme— data del segle XI, quan en la delimitació territorial del castell de Forès, que havia d’ésser bastit en les terres que els comtes barcelonins Ramon Berenguer I i Almodis cediren a Miró Foguet i a Bernat Llop, s’esmenta el podio super Ollers Tanmateix, aquesta escriptura presenta certes discrepàncies pel que fa a l’any de la datació, car la data, 1038, és errònia, ja que no existien o actuaven els comtes atorgants, els quals van esposar-se vers el 1052 Deixant de banda, aquest…