Sant Cristòfol de Llúgols (Rià i Sirac)

Situació

Petita església de nau i absis llis, vista des del costat nord-est.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és al veïnat quasi despoblat de Llúgols, al nord-oest de Rià, a la riba esquerra del riu Callau, a 730 m d’altitud.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 37’ 16” N - Long. 2° 22’ 34” E.

Per a arribar-hi, cal prendre a Rià la D-26 en direcció a Conat. A mig camí, a uns 2,5 km, s’ha de prendre a mà dreta una sendera que travessa el Callau, davant del còrrec de Llúgols, i en uns 2 km a peu mena a l’església.

Història

El lloc és esmentat per primera vegada en un document del 18 de juliol de 977, en què Floderand i els altres marmessors d’un tal Guidebald donaren a Sant Miquel de Cuixà els alous que tenia a Fullà, Conat, Lugols i altres llocs.

De l’església, no se’n tenen notícies fins el 1346/en què Pere Laila, de Cornellà, llegà 2 sous a Sant Cristòfol de Llúgols.

Al segle XVII, època en què Llúgols ja era despoblat, l’església s’havia convertit en una ermita, objecte d’un aplec de la gent de Rià i dels pobles veïns el 10 de juliol (festa de Sant Cristòfol) i el 8 de setembre (Nativitat de la Verge). Procedent d’aquesta església, es conserva a la parròquia de Rià una talla de la Mare de Déu del segle XIV, de tradició romànica.

Església

És una església de nau única, coberta amb volta de canó llis de perfil lleugerament apuntat, capçada per un absis semicircular, al centre del qual s’obre una finestra de doble esqueixada. Una altra finestra estreta, a manera d’espitllera, s’obre a la paret meridional, com també la porta d’arc de mig punt. L’aparell és de còdols rústecs. El temple pot datar del segle XI o de l’inici del XII.

L’església presenta dues petites capelles, buidades a les parets nord i sud, que són posteriors a l’edifici primitiu.

Bibliografia

  • Cazes, 1990, pàg. 109; 1994, pàssim