Resultats de la cerca
Es mostren 4520 resultats
papir
Papir
Judy Dixon (CC BY-NC)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ciperàcies, de tiges dretes i triangulars, que atenyen fins a 2,5 m d’alçària i són coronades per una umbel·la de fulles cintiformes.
Es fa en aigües fluvials, a Egipte i als països pròxims
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
utriculària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les lentibulariàcies, generalment perennes i aquàtiques, de fulles dividides en segments linears o filiformes, proveïdes d’utricles que capturen petits organismes aquàtics, de flors zigomorfes i esperonades, grogues, en raïms laxos i pauciflors, i de fruits capsulars globosos.
Es fan en aigües tranquilles Són escasses a la regió mediterrània
mar de Timor
Mar
Mar de l’oceà Índic, entre l’illa de Timor i la costa d’Austràlia.
Les seves aigües són molt calentes estiu 29°C i hivern 26°C
San Agustín de Guadalix
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama i drenat pel riu Guadalix.
Centre industrial i residencial Aigües medicinals a la Fuente de Pilacón
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
Les craspedofícies
Organització cellular de les craspedofícies, concretament de Monosiga varians a flagel b collar flagellar c nucli d vacúols contràctils e partícules nutritives Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són organismes flagellats, sovint estudiats també pels zoòlegs amb el nom de craspedomonadins i de coanoflagellats Es caracteritzen per presentar un flagel apical que, a la seva part basal, està envoltat per un collar plasmàtic constituït per fibres molt fines Existeixen espècies unicellulars i espècies colonials, lliures i fixes No presenten plasts, si exceptuem els…
San Giuliano Terme
Ciutat
Ciutat de la província de Pisa, a la Toscana, Itàlia, a l’W del Monte Pisano.
Les seves aigües termals 41° eren conegudes ja a l’època romana
serra de Pimès
Serra
Alineació muntanyosa que separa, en part, Andorra de l’Alt Urgell, estesa des del port de Carboners fins a la Valira; culmina a la roca de Pimès o pic de la Rabassa (2 169 m alt), al centre del planell de Pimès
.
Separa les aigües del Runer i de la riera de la Rabassa
Moralzarzal
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat al peu de la serra de Guadarrama.
Tingué fama per les seves aigües i per les pedreres de granit