Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, exercí diversos càrrecs docents en aquesta mateixa universitat adjunt de gramàtica general i crítica literària 1959-72, agregat numerari de llengua espanyola 1972-75 i, finalment, catedràtic de gramàtica general i crítica literària des del 1975 Fou secretari general de la Universitat de Barcelona i secretari de la facultat de filosofia i lletres dirigí el Collegi Major de Medicina de la Santa Creu i Sant Pau, i l’Institut d’Ensenyament Mitjà i Professional de Calella També fou professor titular i secretari dels Estudis…

Es traslladà a l’Equador 1957, on residia el seu germà Francesc Establert a Quito, dirigí diverses empreses del ram tèxtil i introduí nous productes en el mercat peruà El 1981, li concediren la creu de cavaller de l’orde d’Isabel la Catòlica Membre del Centre Espanyol de Quito, fou també un dels membres fundadors del Casal Català de Quito

Fundà, a Buenos Aires, una acadèmia de música i publicà Problemas de teoría musical

Llicenciat el 1949 i doctorat el 1957, especialitzat en radiologia i medicina nuclear després d’una estada als Estats Units aquest mateix any Metge auxiliar de la secció de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau 1954, des del 1966 fou cap del servei d’oncologia i, des del 1971, professor de radiologia i terapèutica física de la facultat de medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs, principalment sobre el tractament amb radiacions del càncer de mama, la utilització de radioisòtops en oncologia, la introducció de la gammagrafia, la quimioteràpia…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Començà a treballar de molt jove en el negoci familiar de venda de roba i, també de molt jove, començà a participar en la premsa local i comarcal, i el 1954 fundà la revista Canigó , que dirigí de 1954 a 1971 Collaborà amb l’escriptora Isabel-Clara Simó , amb qui es casà el 1968, i que el succeí en la direcció de la revista L’any 2010 fou guardonat amb la Mosca del Collegi de Periodistes de Girona com a creador i impulsor d’una publicació de gran rellevància en la resistència política i cultural durant el franquisme

El 1888 s’installà a Barcelona, on dirigí les orquestres de diferents teatres, entre els quals l’Eldorado Fou autor de la composició coral La fira de Santa Creu 1882 i de nombroses sarsueles, com El anillo mágico 1902 Foren cèlebres els seus Portofolios musicales , modalitat de revista escènica Fundà el Vuitet Cotó, que donà a conèixer les seves danses de saló, especialment americanes i valsos

Fomentà les noves tècniques agrícoles a les comarques gironines i fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1872-75 i 1882-89 D’idees regionalistes, milità en el partit conservador i fou diputat per Barcelona 1856 i per Girona 1876, 1879, i també senador El 1878, Pius IX li concedí el marquesat de Camps

Llicenciat per la Universidad Complutense de Madrid 1951, s’especialitzà, als EUA i en diversos països d’Europa, en programes de producció ramadera El 1953 s’incorporà al cos de veterinaris del Ministeri de Sanitat i Consum espanyol Al llarg de la seva carrera, ocupà els càrrecs d’inspector veterinari de la frontera de Portbou-Puigcerdà 1954, director del Laboratori Pecuari Regional d’Astúries 1955, cap provincial de Ramaderia d’Alacant 1956 i de Girona 1965 i director provincial del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació a Girona fins a la jubilació 1982-93 La seva…

Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals