Resultats de la cerca

El 1231 els germans Bernat i Geralda de Saportella erigiren una església al seu domini del Favar, on el 1233 el bisbe d’Urgell els autoritzà a tenir culte i edificar un monestir El 1237 hi passà una part de la comunitat de la Bovera, regida per l’abadessa Centella El 1241 hi professà la fundadora Geralda de Saportella Sota la protecció dels Saportella, dels reis Jaume I 1276 i Pere II 1285 i de nobles veïns, formà aviat un extens patrimoni, amb l’adquisició d’importants béns a Olvan, Palmerola, el bosc de Matamala, Gresolet i els castells de Montmajor, Puigdemàger, Solanelles i Sentdomí La…

Fou introduïda a l’Estat espanyol per Felip V, a imitació de la intendència francesa als Països Catalans en creà, en ocupar-los, arran de la guerra de Successió, a València 1711, a Catalunya 1713 i a Mallorca 1718, a la qual fou incorporada Menorca el 1782 Eivissa tenia la categoria inferior de sotsdelegació general de rendes, dependent de Madrid Les intendències dels Països Catalans depenien de l’exèrcit —la de València, de l’exèrcit de Múrcia— Tenia un assessor lletrat que dictaminava els afers judicials de tipus fiscal, comissaris de guerra per a les qüestions militars, etc Els seus agents…

La distinció reconeixia les llengües, la literatura oral, la música, la dansa, la mitologia, els costums, la pràctica artesanal, l’arquitectura i altres arts, així com les formes tradicionals de comunicació i d’informació i els espais culturals, que, tal com defineix l’antropologia, són llocs o conjunts de llocs en què es produeix de manera regular la manifestació d’una expressió cultural tradicional i popular Tenia per objecte que les comunitats locals protegissin aquestes expressions culturals i evitessin la seva desaparició Aquesta distinció es proclamà per primera vegada al maig del 2001…

Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els Prepirineus…

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…

Estudià a Berga, i completà els estudis musicals amb el mestre de capella de la seu de Barcelona, Francesc Queralt El 1829 anà a Milà, on treballà amb Piantanida i Bonifacio Asioli En tornar a Barcelona fou nomenat mestre de capella de la catedral 1830, càrrec que deixà tres anys més tard per anar a dirigir els espectacles d’òpera del Teatre Principal de València Després tornà a Barcelona, on es dedicà totalment a l’ensenyament i a la composició En el camp de la música religiosa escriví una Missa pastoril 1828, obra d’una gran inspiració melòdica i d’instrumentació original, que…

L’àmplia superioritat de l’artilleria i l’aviació de les primeres uns 300 000 homes agrupats en 6 cossos d’exèrcit manats pels generals García Valiño, Moscardó, Muñoz Grandes, Solchaga, Yagüe i Gambara 600 peces d’artilleria i uns 500 avions i la feblesa dels republicans uns 250 000 homes, dirigits pels generals Hernández Sarabia i Rojo 300 peces d’artilleria i un centenar d’avions, que no s’havien refet de les pèrdues de la batalla de l’Ebre , féu que davant l’ofensiva les forces republicanes es retiressin ordenadament i escalonadament fins a territori francès, on foren internades Les forces…

Llicenciada en direcció escènica i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, on impartí escriptura dramàtica, amplià estudis a Londres Royal Court, San Miniato i Pisa Sovint dirigides per ella mateixa, estrenà obres com El destí de les violetes Festival de Sitges 1995 El pensament per enemic 1996, presentada en anglès al Royal Court Theatre Upstairs de Londres El color del gos quan fuig 1996, presentada en versió castellana a Buenos Aires i Madrid Pullus , 2000, i en francès a París i Brusselles Entre chien et loup , 2000 Beats premi de Crèdit Andorrà 1999 Ciudadano qué , escrita en…

Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum VII de la…

L’església de Sant Genís de Miralles no es conserva en l’actualitat El lloc de Miralles es troba situat prop de l’aiguabarreig del riu Llobregat amb la riera de Metge el topònim es conserva en una casa i en un petit coll La primera notícia del lloc és de l’any 898 surt esmentada en un document de donació de terres, cases i vinyes al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, i s’especifica que el lloc de Miralles és dins el terme del castell d’Avià in pago bergetano in locum ubi dicitur miralias Una nova notícia del lloc, ara de l’any 962, diu que les terres de Miralles Miratges són objecte d’…