Resultats de la cerca

Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…

Ingressà en la Companyia de Jesús 1799, i treballà a la Biblioteca Ambrosiana, fins que fou nomenat prefecte de la Biblioteca Apostòlica Vaticana 1819 El 1838 fou creat cardenal Excellí en la publicació de texts i en l’estudi dels palimpsests, que li proporcionaren grans descobriments el tractat De republica de Ciceró, obres de Frontó, Plaute, etc, celebrats per Leopardi en la seva oda Ad Angelo Mai 1820 Entre les seves publicacions es destaquen Scriptorum veterum nova collectio en deu volums, 1825-38, Classicorum auctorum e vaticanis codicibus editorum series en deu volums, 1828…

A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus

Es formà a Oxford, i des del 1507 ocupà càrrecs diversos a la cort d’Enric VIII, on arribà a concentrar els màxims poders civils i eclesiàstics gran canceller 1515, legat papal 1518 vitalici el 1524, ultra els bisbats de Tournai, Lincoln i York, i cardenal 1515 La seva política pretenia de situar Anglaterra com a punt de referència de l’equilibri europeu i d’evitar de totes passades les formacions hegemòniques continentals Caigué en desgràcia l’any 1529, en no aconseguir de Roma la declaració de nullitat del matrimoni d’Enric amb Caterina d’Aragó Morí a la presó acusat d’alta…

Llicenciat el 1882, fou deixeble de Giné i de Cardenal i fou cirurgià pediàtric a l’Hospital de Nens Pobres de Barcelona El 1901 publicà un tractat de cirurgia de la infància El 1902 guanyà la càtedra d’obstetrícia i ginecologia de la facultat de Madrid, de la qual fou degà Publicà Tratado de obstetricia , de la qual es feren almenys sis edicions, i un Tratado de ginecología , a més de moltes altres obres professionals Fou el tocòleg de la reina Victòria Eugènia Presidí l’Acadèmia Medicofarmacèutica de Barcelona i l’Academia Nacional de Medicina Fundà, amb Nubiola i Zuloaga, la…

Professor a Salzburg 1949, bisbe titular 1952, el 1956 fou nomenat arquebisbe de Viena i el 1958 cardenal Tingué una participació molt destacada en la comissió teològica del concili II del Vaticà Del 1965 al 1980 fou president del secretariat vaticà per als no-creients i, des d’aquest càrrec, acomplí missions d’alt nivell representatiu, especialment en relació amb l’Europa oriental Bon coneixedor de diverses cultures, llengües i religions, dirigí una important història de les religions Entre altres obres, publicà Die Stunde der Welt ‘L’hora del món’, 1971, Das Zeichen Gottes ‘El…

Provinent d’una família noble paduana, sempre estigué molt vinculat als cercles humanistes de la seva ciutat natal Formà part de l’Accademia dei Constanti i ensenyà a l’Accademia dei Elevati L’any 1565 entrà al servei de la família Este Primer treballà per al cardenal Hipòlit d’Este a Ferrara i després per a Lluís d’Este, governador a Tívoli El 1571 començà a ocupar-se del magisteri de cant de la catedral de Pàdua i dos anys més tard començà a ensenyar a l’Accademia dei Rinascenti Entre el 1550 i el 1563 publicà diversos llibres de madrigals També escriví tres llibres de motets

Introduït a la cort, rebé del cardenal GR Mazzarino el privilegi per a fundar acadèmies d’òpera per tot el país, amb l’objectiu de crear una òpera pròpiament francesa L’acadèmia de París s’inaugurà el 1761 amb Pomone , amb música de R Cambert i llibret de Perrin Malgrat la bona acollida de l’obra, la mala administració dels empresaris de l’acadèmia endeutà Perrin, que fou empresonat Alguns poemes seus foren musicats per compositors com JB Lully, M Lambert o Jacques Champion de Chambonnières Tot i que foren molt criticats, i fins i tot ridiculitzats, Perrin i Cambert són…

El 29 de gener es va promulgar la constitució apostòlica,  Veritatis gaudium , que actualitza les universitats pontifícies, mentre que el 9 d’abril es va publicar una exhortació apostòlica,  Gaudete et exsultate , que aborda la crida universal a la santedat El 28 de juny es van ordenar 14 nous cardenals, entre els quals, Louis Raphaël I Sako, patriarca de Babilònia dels Caldeus, que va rebre el títol de cardenal bisbe i va mantenir el mateix títol patriarcal, i entre el 3 i el 28 d’octubre es va celebrar la XV Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes, que va tenir com a…