Resultats de la cerca

El 1814 anà a Suïssa per tal de perfeccionar la tècnica catalana dels estampats de cotó El 1819 publicà a Barcelona un Tratado teórico y práctico para la fabricación de pintados o indianas

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en accident d’aviació

Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta

Guanyà la medalla d’argent 2009 amb l’embarcació Arco de Darwin del Club de Pesca el Masnou en el Campionat del Món de clubs de pesca d’altura També fou medalla de bronze 2009 amb la selecció espanyola en el Campionat del Món

Format al CN l’Hospitalet, debutà en la màxima categoria estatal amb el CN Barcelona 1982-90 Guanyà dues Lligues 1982, 1983, una Copa del Rei 1989 i participà en quatre Recopes d’Europa El 1990 fitxà pel CE Mediterrani, amb el qual guanyà una Copa del Rei 1993 i participà en un LEN Trophy 1993 i en quatre Recopes d’Europa 1994-97 Amb la selecció estatal, es proclamà campió del món junior a Barcelona 1983 Entre el 1985 i el 1988 fou noranta-nou vegades internacional absolut Participà en el Campionat d’Europa 1985, 1987 i del Món 1986 La Federació Espanyola de Natació li concedí la medalla…

Membre del Centre Gimnàstic Barcelonès, practicà diverses modalitats atlètiques durant la seva carrera esportiva Es proclamà campió d’Espanya júnior de decatló 1979 i campió de Catalunya absolut 1982 En salt de llargada, aconseguí la tercera posició al Campionat d’Espanya 1988 i es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya 1984, 1988

Llicenciat en psicologia i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport, forma part de la junta directiva i de l’equip tècnic del Club Esportiu Paralítics Cerebrals PC-Sport És jutge d’eslàlom des del 2001 i àrbitre de boccia des del 2003 El 1998 organitzà el Campionat d’Espanya de futbol sala per a paralítics cerebrals Fou responsable de la secció de futbol de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral 1997-2000, de la qual també fou delegat També és professor de cursos per a àrbitres de boccia

Assumí la presidència del Club Deportiu Espanya Industrial a mitjan anys cinquanta La temporada 1955-56, per poder disputar la promoció d’ascens a primera divisió, modificà els estatuts del club, es desvinculà de la seva relació d’equip filial del Futbol Club Barcelona i canvià el nom del club per Club Deportiu Comtal L’equip jugà la temporada 1956-57 a primera divisió, però baixà a la següent Tot i la desvinculació amb el FC Barcelona, molts dels seus jugadors passaren per les files del Club Deportiu Comtal

De família aristocràtica de propietaris rurals, estudià llengües clàssiques a la Universitat de Barcelona, i feu la tesi doctoral que no arribà a defensar a Madrid A Barcelona entrà en contacte amb el Noucentisme i conegué Eugeni d’Ors , del qual fou deixeble De jove excellí com a poeta d’un gran rigor formal i lingüístic, en la línia de Guerau de Liost , que posà al servei d’una obra molt arrelada a l’Empordà, i, alhora, d’un pensament anticonvencional i independent que el feu sovint incòmode als seus contemporanis i li comportà un cert ostracisme A aquest, hi contribuí decisivament la seva…

Fill de Joan Carles de Borbó i de Bragança , net de Carles Maria Isidre de Borbó i nebot del comte de Montemolín El 1866 es casà amb Margarida de Borbó, filla del duc de Parma, i reorganitzà el carlisme En el seu primer manifest polític 1869 prometé la defensa de la unitat religiosa, la descentralització política i el proteccionisme econòmic El mateix 1869 feu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la collaboració de Ramon Cabrera El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya —on prometé derogar el decret de Nova Planta—, al País…