Resultats de la cerca
Es mostren 10563 resultats
tractat de Viena
Història
Conveni establert a Viena que acabà la guerra de successió de Polònia (2 de maig de 1738, amb data del 18 de novembre següent) i recollí un seguit d’acords entre Àustria i Lorena, i entre França, Espanya, Nàpols, Sardenya i l’exrei de Polònia Estanislau Leszczynski.
Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències
Partit Republicà Democràtic Federal
Partit polític
Partit constituït a Espanya amb posterioritat a la Revolució de Setembre de 1868.
Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…
Film Popular
Cinematografia
Productora i distribuïdora promoguda pel Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i formacions afins com la sindical UGT, i que funcionà a Barcelona durant el període 1936-39.
Promogué una producció conjuntural formada per reportatges i documentals dictats per les exigències del conflicte bèllic i el manteniment de la rereguarda Alguns dels seus curts més significatius foren 19 de julio en Barcelona 1936, FP Ejército Regular 1937, Francisco Carrasco de la Rubia La No-Intervención 1937, Daniel Quiterio Prieto Nueva era en el campo 1937, Fernando G Mantilla Ofensiva 1937, Juan Manuel Plaza i D Q Prieto Caballería heroica 1937, Tesoro Artístico Nacional 1937 i El telar 1938, tots tres d’Ángel Villatoro Con la 43 División 1938, Clemente Cimorra i La dona i la guerra /…
Manuel García Prieto
Història
Polític, primer marquès d’Alhucemas (1911) i gran d’Espanya (1913).
Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos 1906, de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas 1910-12, i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic Fou cap del govern el 1917 d’abril a juny, però l’en feren caure les juntes militars de defensa tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918 Ministre de…
Martín Enríquez de Almansa y de Ulloa
Història
Virrei de Nova Espanya (1568-80) i del Perú (1581-82).
Sota el seu govern s’introduí la inquisició 1571, i s’installà la Companyia de Jesús 1572 Fundà els presidis de Sant Felipe, Ojuelos y Portezuelos per intentar de dominar els indis Fou també el fundador de San Luis de Potosí
Joan de Borbó i de Battenberg
Història
Política
Infant d’Espanya (1913-33), príncep de Girona, Astúries i Viana (1933-41), comte de Barcelona i cap de la casa i família reial d’Espanya.
Fill del rei Alfons XIII, en ésser proclamada la Segona República hagué d’exiliar-se El 1933, per renúncia dels seus dos germans grans el príncep d’Astúries, Alfons, i l’infant Jaume, es convertí en l’hereu de la corona Continuà a Anglaterra els seus estudis de marí, i estudià història i ciències polítiques a Florència El 1935 es casà, a Roma, amb la princesa Maria de la Mercè de les Dues Sicílies El 1940 el seu pare abdicà en ell la corona en un document que fou fet públic el 1941 El 1942 es traslladà a Lausana —on estudià el català, que li ensenyà Carles Cardó— i el 1946 a Estoril El 1945,…
Michael Schumacher
Jordi Pujol lliurant a Michael Schumacher la copa de campió del GP d’Espanya, celebrat al circuit de Montmeló, l’any 1995
© X. Pintanel
Automobilisme
Pilot automobilístic alemany.
Començà a competir en la Fórmula 1 el 1991 i l’any següent guanyà el Gran Premi Spa de Bèlgica Aquell mateix any s’incorporà a l’escuderia Benetton i la temporada 1994 aconseguí per primera vegada el títol de campió del món de Fórmula 1, títol que revalidà l’any 1995 Fitxà per Ferrari la temporada 1996 i les temporades 1997 i 1998 quedà en segon lloc Un accident greu li impedí, el 1999, de lluitar pel títol però guanyà els campionats de les temporades 2000, 2001, 2002, 2003 i 2004, i arribà a una xifra única de set títols mundials, superant Juan Manuel Fangio El 2006 anuncià la seva retirada…
Consell General de l’Advocacia Espanyola
Dret
Òrgan representatiu, coordinador i executiu superior dels col·legis d’advocats d’Espanya.
Té a tots els efectes la condició de corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena per al compliment dels seus fins Fou ampliat l’any 1996, amb la modificació de l’assemblea de degans, en la qual es destaca el vot ponderat de cada collegi en funció del nombre de collegiats inscrits, circumstància que potencia la representativitat de cadascun dels collegis a l’assemblea de degans Aquest nou Consell està integrat per 83 degans dels collegis d’advocats d’arreu de l’estat, el president de la Mutualitat de Previsió Social de l’Advocacia i el tresorer del Consell
Alonso de la Cueva-Benavides y Carrillo de Mendoza
Història
Ambaixador d’Espanya a Venècia i a Flandes, i marquès de Bedmar.
A Itàlia sostingué la política del marquès de Vilafranca, virrei de Nàpols, el qual procurava d’afermar el domini espanyol a Itàlia en detriment de Venècia El 1618 fou acusat de preparar una conjuració contra la república veneciana i fou destituït Més tard, Felip II el nomenà ambaixador a Flandes
Íñigo López de Mendoza y Mendoza
Història
Tercer marquès de Mondéjar (1566), gran d’Espanya i comte de Tendilla.
Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina