Resultats de la cerca
Es mostren 1543 resultats
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…
Albert Roig i Antó
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Molt vinculat a la vida cultural de Tortosa, s’inicià com a poeta amb els reculls La maison-bleu 1976, amb Ricard Martínez i Pinyol i Nós 1981, i es donà a conèixer a tot l’àmbit catalanoparlant amb Córrer la taronja 1989, al qual seguiren Que no passa 1990, premi Ausiàs Marc 1989, Vedat 1994, premi Carles Riba 1993, La vestidora i el dol 1998, premi Miquel de Palol, l’antologia Córrer la taronja 1979-2001 2002, A l’encesa 2007, premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater i Els ulls de la gossa 2021, recull de tota l’obra poètica de l’autor, incloent-hi …
,
Maria Assumpció Balaguer i Golobart

Maria Assumpció Balaguer i Golobart
Cinematografia
Actriu.
Estudià a l’Institut del Teatre A la fi de la dècada de 1940 inicià la carrera teatral amb obres com L’alcova vermella , de Josep Maria de Sagarra, i el 1948 passà a formar part de la companyia Lope de Vega de Manuel Tamayo, a Madrid Actuà per primer cop en el cinema el 1952 en Perseguidos , de José Luis Gamboa Casada amb Francisco Rabal Valera 1951, posteriorment actuà en una quarantena de pellícules interpretant papers ben diversos, entre les quals hom pot esmentar El canto del gallo 1955, R Gil, María Rosa 1964, A Moreno, El hermano bastardo de Dios 1986, dirigida pel seu fill Benito Rabal…
,
El Poble Català
Periodisme
Diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, publicat a Barcelona des de l’11 de maig de 1906 al 14 d’abril de 1918.
Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer…
Ginette Neveu
Música
Violinista francesa.
Estudià violí amb la seva mare i, posteriorment, amb George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per Gabriel Pierné Perfeccionà els seus estudis amb Carl Flesh, a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional El 1943 Francis Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial Morí en un accident d’aviació amb el seu germà, el pianista Jean Neveu,…
Manifestació contra el judici de l’1 d’octubre
Sota el lema "L'autodeterminació no és cap delicte", entre 200000 i 500000 persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, respectivament, es manifesten a Barcelona contra el judici als líders independentistes iniciat fa cinc dies A més de l'ANC i Òmnium Cultural, hi han participat activament entitats de caràcter molt divers l’AMI, l’ACDC, els CDR, Unió de Pagesos, Irídia, Novact, els sindicats USTEC i Intersindical-CSC, entitats de Madrid i representants de partits polítics com Elsa Artadi, Gabriel Rufián, Natàlia Sànchez i Joan Josep Nuet El president de la Generalitat…
Francesc Arnó i Villaderams
Disseny i arts gràfiques
Edició
Llibreter i editor.
A començament del segle XX emigrà a l’Argentina Vers el 1906 s’installà definitivament a La Paz Bolívia, on, amb el seu germà Esteve, fundà, el 1907, la llibreria La Universitaria Arnó Hermanos i també l’editorial Arnó Hermanos, Libreros Editores, especialitzada en el llibre escolar També fou empresari immobiliari a Cochabamba i La Paz President de la Cambra Oficial de Comerç espanyola, durant el seu mandat fou fundat el Teatro Princesa, junt amb Gabriel Camarasa El 1928 retornà a Catalunya i féu diversos viatges a Bolívia per mantenir la gestió dels seus negocis El seu fill…
Miquel Maura i Montaner
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà d’ Antoni , Bartomeu , Gabriel , i Francesc Ordenat de sacerdot el 1868, es dedicà a l’ensenyament de la teologia dogmàtica i a la predicació Fou rector del seminari diocesà de Mallorca i tingué molta influència en la clerecia mallorquina Fou fundador de la congregació de les Germanes Zeladores del Culte Eucarístic Escriví nombrosos articles de temàtica religiosa en diaris i revistes de Mallorca, especialment a El Àncora 1880-90, fundada per ell És autor d’alguns llibres, el més difós dels quals és Armonías , sobre la personalitat de Jesucrist també tingué una gran…
Joan Llobet
Sepulcre de Joan Llobet a la catedral de Mallorca
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg lul·lista.
Ciutadà de Barcelona El 1449 obtingué d’Alfons el Magnànim privilegi d’ensenyar l’art lulliana a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa, i des d’aleshores fou professor a l’escola lulliana de Miramar El 1458, amb el també lullista Mario de Passa, venecià, obtingué de Joan II permís per a ampliar el santuari de Sant Honorat, o Randa, i per a edificar habitacions per als deixebles de l’art lulliana Les seves lliçons foren compendiades en el còdex Ars notativa Projectà el sepulcre monumental on després fou enterrat Ramon Llull, i en dirigí la meitat inferior església de Sant Francesc, a…
dret balear
Dret
Dret especial vigent a les Illes Balears recollit a la Compilació del Dret Civil Especial de Balears, aprovada per la llei espanyola de 19 d’abril de 1961.
Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina