Resultats de la cerca

Arbre genealògic de la família Hotteterre © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Originaris de La Couture-Bousey, a Normandia, diversos membres de la nissaga es traslladaren a París des de mitjan segle XVII, on assoliren una gran reputació com a fabricants d’instruments de vent i instrumentistes a la cort reial i també als Hautbois et Musettes du Poitou i al Grand Hautbois En el seu tractat sobre la musette , Pierre Borjon diu que Jean Hotteterre ~1605-~1692 era únic en la construcció de tot tipus d’instruments de fusta, ivori i caoba Amb el seu fill Martin ~1640-1712 perfeccionà la…

Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit Socialista de Noruega, estat que…

Germà de la pedagoga Carme Miquel Llicenciat en dret 1962 per la Universitat de València i en ciències polítiques 1975 per la de Madrid, exercí com a advocat Des del 1986 fins a la jubilació 2009 treballà a l’Ajuntament de València, d’on fou secretari general durant més de vint anys S’introduí en el valencianisme a través dels cursos de llengua de Lo Rat-Penat El 1965 fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià , afí a la democràcia cristiana Publicà L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla 1965 i impulsà la campanya de recollida de…

 Graduat en dret i economia, en 1965-72 milità en el Moviment Obrer Cristià Flamenc ACW, fins que passà als socialcristians flamencs Fou responsable 1979-81 del primer gabinet del democratacristià Wilfried Martens El 1981 fou nomenat ministre d’afers socials i reformes institucionals, càrrec que ocupà fins el 1988, any que obtingué la cartera de comunicacions Al març del 1992 fou designat primer ministre de la coalició socialista-conservadora, en substitució de Martens, càrrec en el qual fou confirmat després de les eleccions anticipades del maig del 1995 Fou el principal impulsor de la…

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…

La Comissió Electoral Independent CEI, després de diversos ajornaments, va fixar les eleccions presidencials i legislatives per al 23 de gener de 2011 A la consulta, s’hi podran presentar sis candidats, entre els quals destaquen el president François Bozizé, pel partit Kwa na Kwa ‘El treball, només el treball’ Ange-Félix Patassé, destituït de la presidència el 2003 pel mateix Bozizé i Jean-Jacques Démafouth, exministre de Defensa i cap de l’exguerrilla de l’Exèrcit Popular per al Restabliment de la Democràcia EPRD No s’hi van poder inscriure l’exprimer ministre Martin Ziguélé,…

Coneguda amb el sobrenom de La Stupenda , fou iniciada en el cant per la seva mare, i posteriorment tingué com a mestra Aida Dickens El 1947 debutà a Sydney en el paper de Dido a Dido i Enees , de Henry Purcell , i el 1952 com a Primera Dama de La flauta màgica de Johann Wolfgang Amadeus Mozart al Covent Garden de Londres, i a partir d’aleshores s’hi vinculà estretament Hi interpretà els primers papers femenins d’òperes de Giuseppe Verdi , Georges Bizet , Jacques Offenbach , Gaetano Donizetti , Gioacchino Rossini o Vincenzo Bellini , entre d’altres El 1959, les seves…

Mentre cursava medicina, esclatà la Segona Guerra Mundial El 1940 fugí a Anglaterra, on s’uní a De Gaulle, i com a metge militar, als aliats al Nord d’Àfrica i a França Fou ferit greument, i després de la guerra obtingué la Creu de la Guerra i la Creu de l’Alliberament pels seus serveis en combat El 1947 acabà els estudis de medicina, però les ferides de guerra l’obligaren a decantar-se per la recerca El 1950 s’incorporà a l’Institut Pasteur i el 1954 es doctorà per la Sorbona A l’Institut Pasteur, on el 1956 fou nomenat director de laboratori i el 1960 cap del departament de genètica…

Vida Fill de Francesc Gratacós i Comas i net d’Enric Gratacós i Massanella, fundador d’una nissaga dedicada al negoci cinematogràfic, inicià la seva carrera professional el 1970 com a viatjant de la sucursal barcelonina de Regia Films, distribuïdora del material de la Fox a Catalunya, Aragó i les Balears El 1978 obrí amb el seu pare la distribuïdora Mediterráneo Films Amb Santiago Camps com a responsable de la publicitat començà distribuint cintes com ara El gendarme i els extraterrestres Le Gendarme et les extraterrestres 1978, Jean Girault i La pell La pelle , 1981, Liliana Cavani Més…

Originaris de Ieper Flandes occidental, Bèlgica, foren molt actius, innovadors i influents a l’Europa occidental entre el 1475 i el 1635 El primer d’ells, Victor, ja fou un orguener de prestigi Treballà a Kortrijk, Saint-Omer i Lilla Continuaren l’obra el seu fill Michiel i el seu gendre Matthijs de Wulf Michiel treballà de jove a Salisbury cap al 1530 De nou a Ieper després de la mort del seu cunyat, romangué en el taller familiar fins als volts del 1570, treballant intensament al sud-oest de Flandes El succeí el seu fill Jan, que entre el 1572 i el 1580 treballà amb els orgueners Hans…