Resultats de la cerca
Es mostren 3657 resultats
El congost de Collegats
L’Argenteria —el més gran dels dipòsits de travertí del congost de Collegats— es veu ornada a l’hivern per bells conjunts d’estalactites de gel Juan M Borrero El congost de Collegats 27, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus La Noguera Pallaresa s’obre pas a través dels Prepirineus interiors gràcies a un congost força bell i singular, molt notable des del punt de vista geològic A banda i banda, els contraforts de les serres de Peracalç i del Boumort queden així incisivament separats al llarg de 4 km Litològicament, hi predominen els conglomerats de color vermell que…
L’art romànic al Pallars
Art romànic
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez Mapa dels castells i fortaleses militars del Pallars Sobirà i el Pallars Jussà anteriors al 1300 C Puigferrat i L Martínez El Pallars actualment està dividit en dues comarques que realment corresponen, a grans trets, a dues zones ben diferenciades En altres comarques —per exemple l’Alt Urgell o el Solsonès— hem assenyalat l’existència de castells de tradició pre-carolíngia o carolíngia, que trobem…
Amurru
Geografia històrica
Antic país de l’Orient Pròxim ubicat a Síria, al S, sembla, de Qatna.
Una de les nombroses unitats territorials creada pels amorites, apareix documentada al segle XVIII aC en els textos de Mari i al XVIII en les tauletes d’Alakah A partir del segle XV, caigué sota el domini de la dinastia XVIII egípcia La mediocre política asiàtica d’Amenofis III permeté a Abdi-Ashirta, sobirà amorita ~1380-1350 aC, conquerir nous territoris en direcció a Damasc a expenses d’altres ciutats estat siríaques En aquell moment, Amurru s’estenia des de Biblos fins a Ugarit Sota Aziru ~1350 aC el país arribà al seu cim, a causa, en part, de la pèssima política asiàtica d’…
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Des del segle XIII, moneda d’argent fi que apareix a molts llocs com a conseqüència de la reforma monetària portada a terme per Lluís IX de França, l’any 1266.
Aquest sobirà, amb la creació del gros tornès , materialitzava l’antiga unitat de compte en una moneda d’argent de bona llei, de 4,2 grams de pes i un valor de 12 diners tornesos, és a dir, la moneda d’un sou Aquesta iniciativa fou àmpliament imitada i donà lloc a l’aparició de moltes monedes noves de valor equivalent un sou, que reberen noms definits i propis segons els països el ral gros de Montpeller, creat el 1272 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el croat o ral d’argent de Barcelona, o el ral d’argent o croat de Mallorca, creat el 1300 per Jaume II de Mallorca Algunes d’…
Acord entre els militars i l’oposició al Sudan
L’oposició i els militars signen un acord per a la formació d’un govern de transició de 39 mesos al Sudan El govern, compost de civils llevat dels ministres de Defensa i de l’Interior, té per sobre un consell sobirà format per 6 civils i 5 militars Amb aquest acord es vol tancar l’etapa de violència iniciada amb l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril, durant la qual el refús dels militars a cedir el poder va causar prop d’un centenar de víctimes civils El dia 8 de setembre pren possessió el primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989 El primer…
Elisabet Àngela Margarida Bowes-Lyon
Política
Reina mare d’Anglaterra.
Filla dels comtes de Strahmore, el 1923 es casà amb Albert Windsor, fill segon del rei Jordi V i duc de York, amb qui tingué dues filles, Elisabet, l’actual reina de la Gran Bretanya, i Margarida, que morí el 2002 La mort de Jordi V 1936 i l’abdicació del seu successor Eduard VIII, que renuncià el tron per poder-se casar amb la nord-americana Wallis Simpson, convertiren el duc de York en sobirà de l’imperi britànic Coronats al maig del 1937, Jordi VI i Elisabet assoliren una gran popularitat en negar-se a installar-se en un país neutral durant la Segona Guerra Mundial com feren…
cap
Heràldica
Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
El cap destre és el mancat de la meitat sinistra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior sinistre El cap sinistre és el mancat de la meitat destra mitjançant el traç d’una diagonal que surti de l’angle superior destre El cap triangular és el format per dues línies que, sortint dels angles superiors, es troben al punt d’honor Hom anomena cap de concessió el concedit per un sobirà, com el cap d’Anjou-Sicília o Nàpols , d’atzur sembrat de flors de lis d’or i carregat d’un lambel de quatre pals de gules el cap d’Aragó , d’or amb quatre pals de gules el cap de…
Battenberg
Nom de família i títol principesc alemanys originats arran del matrimoni morganàtic (1851) del príncep Alexandre de Hessen-Darmstadt, germà del gran duc regnant de Hessen i del Rin, amb la comtessa Júlia-Teresa Maurikievna von Haucke, que el gran duc creà comtessa de Battenberg (1851) i més tard (1858) princesa de Battenberg, títol concedit per a ella i els seus descendents.
Fills d’aquest matrimoni foren Alexandre de Battenberg , elegit príncep sobirà de Bulgària Alexandre I , Enric de Battenberg mort el 1896, que es casà amb la princesa Beatriu, filla de la reina Victòria I de la Gran Bretanya pares de la reina d’Espanya Victòria-Eugènia de Battenberg , i Lluís de Battenberg mort el 1921, el fill gran, que contragué matrimoni amb Victòria de Hessen, neta de la reina Victòria I Lluís, almirall anglès i primer Lord del Mar 1912, renuncià als títols alemanys el 1917 i adoptà el nom de Mountbatten Fills d’aquest darrer foren la princesa Alícia de…
Mare de Déu de Castellgermà, abans Santa Eulàlia (Sarroca de Bellera)
Art romànic
La parròquia de Castellgermà apareix esmentada l’any 1076, en què el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Lavaix la parròquia de Sant Tirs L’any 1082, el mateix comte donava al monestir de Gerri l’església de Santa Eulàlia de Castel Yerman amb l’alou i un home possessió que li fou confirmada en la butlla del papa Alexandre III del 1164, en la qual figurava l’església de Santa Eulàlia de Castrogermano , amb un mas L’any 1286 és documenta de nou el terme quan Arnau Roger I, Arnau de Castellgermà i el fill d’aquest, donaren al monestir de Gerri el delme de les rendes…
Castell de Cortscastell (Gerri de la Sal)
Art romànic
Bé que el topònim de Cortscastell és documentat a partir del segle IX, les primeres notícies directes del castell no es troben fins al segle XI Vers el 1057, els comtes de Pallars Sobirà Artau I i Llúcia establiren una convinença amb Mir i Radolf sobre aquest castell Els drets del castell sobre els plets foren objecte de diverses donacions, apropiacions i empenyoraments al monestir de Gerri al llarg de la segona meitat del segle XI L’any 1305 era senyor del castell Guillem d’Erill, i anys més tard, el 1381, estava en mans de Guillem de Vilamflor Aquest castell s’aixecà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina