Resultats de la cerca
Es mostren 1048 resultats
Castelsardo
Ciutat
Vila de la província de Sàsser, a Sardenya, Itàlia.
Centre coraller i antiga plaça fortificada fundada pels Doria al s XII amb el nom de Castelgenovese , fou conquerida pels catalans el 1448 fou aleshores anomenada Castell d’Empúries o simplement Empúries i, posteriorment, Castellaragonès El 1767 li fou donat el nom actual Té muralles inaccessibles, tallades sobre la mar, i és dominada per un castell Fou seu episcopal diòcesi d’Empúries La catedral conserva algunes voltes de la construcció gòtica tardana segle XVI i fragments d’un retaule de la fi del segle XV, del Mestre de Castelsardo
Montant
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants nord-orientals de la serra de l’Espina, a l’E de la serra de Montalgrau.
Travessa el terme, de S a N, el barranc de Montant , que neix dins el de Caudiel i passa profundament engorjat aflueix per la dreta al Millars al terme de Montanejos El territori és molt muntanyós, i dues terceres parts del municipi són ocupades per garriga i per terres improductives Els conreus de secà es limiten a unes 750 ha cereals, oliveres i vinya sobretot, i els de regadiu, al voltant de la vila hortes de La Solanica i de Bajolugar a unes 50 ha La vila 380 h agl 2006 576 m alt és a banda i banda del barranc de Montant, al peu del turó del Calvari L’església parroquial de Sant Bernat,…
Llocnou de Sant Jeroni
Municipi
Municipi de la Safor, al límit amb la Vall d’Albaida, estès a la dreta del Vernissa, a la seva vall mitjana, i accidentat per la serra d’Ador i els darrers contraforts orientals de la serra de Benicadell.
El sector muntanyós, al S, és ocupat per pinedes L’agricultura es localitza al sector septentrional hi predomina el secà, amb vinya moscatell per a la producció de panses, oliveres, garrofers i ametllers El regadiu, al costat del riu, és dedicat principalment als tarongers, en expansió Hi ha avicultura La població és estacionària hi ha emigració a França i a Gandia El poble 580 h agl i 5 h diss 1981, llocnouins 150 m alt és a la dreta del Vernissa, davant el nucli d’Almiserà L’església parroquial és dedicada a sant Roc Té l’origen en l’alqueria islàmica anomenada després el Ràfol, o el…
Síria
Geografia històrica
Regió del Pròxim Orient antic que comprenia, aproximadament, la Síria i el Líban actuals.
Des d’un punt de vista físic, apareixia dividida en una franja costanera, l’estepa i el desert sirià i, des d’un de polític, en una Síria meridional, amb Damasc, Biblos, Sidó, Tir, i Kadeš com a principals nuclis de població una Síria central, amb regnes importants Neye, Nukhašše i Amurru i amb Ugarit, Hamath, Ṣumura i Qatna com a ciutats estat més característiques, i una Síria septentrional on radicaven, entre d’altres, dues ciutats estat de primera magnitud Karkamiş i Alep El regne de Māri, vora l’Eufrates, quedava un xic despenjat respecte a aquest conjunt Cruïlla, i, doncs, lloc de pas…
Tarṭūs
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa de Tarṭūs, Síria, situada entre Latakia i Trípoli, davant l’illa d’Arwād, és centre agrícola i port pesquer.
Antiga Antàrados fenícia, fou anomenada Constantina 346 i posteriorment Tortosa pels croats, que la conqueriren sota el comandament de Guillem II de Cerdanya i del seu oncle Ramon IV de Tolosa 1101 Plaça forta dels templers, que hi resistiren l’atac de Saladí 1188, fou represa pels musulmans 1291 Hi resten la fortalesa croada, les muralles i la catedral gòtica, convertida després en mesquita És centre agrícola i port pesquer
Cartagena

Vista de la ciutat de Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…
Nova York

L’Estàtua de la Llibertat, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat de l’estat de Nova York, principal ciutat dels EUA.
El nucli definit administrativament comprèn els districtes de Bronx, Brooklyn, Manhattan, Queens i Richmond L’aglomeració urbana s’estén a l’estat de Nova Jersey Jersey City, Newark i Long Island i, amb uns 18100000 h est 1990, forma, amb d’altres com ara les de Tòquio i Mèxic, una de les més grans del món L’emplaçament portuari és un dels elements bàsics de l’expansió de Nova York A les primeres installacions de l’East River i del Hudson se n’han anat afegint d’altres, a mesura que ho demanava l’increment del trànsit marítim molls i dàrsenes s’estenen avui per la badia de Newark, el Kill van…
Bo Hai
Golf marí
Golf (o mar) de la mar Groga, a la costa nord-oriental de la Xina.
És limitat, al S, per la península de Shandong a l’W, per la província de Hebei al N, per la província de Liaoning i la península de Liaodong i, a l’E, comunica amb el Huang Hai a través de l’ estret de Bo Hai Hi desemboquen el Huang He, el Hai He, el Jiyun He, el Luan He i el Liao He, i els principals ports són Longkou, Yangjiaogou, Tianjin, Qinhuangdao, Huludao i Yingkou La part septentrional és anomenada golf de Liaodong Hi ha jaciments de petroli
Sant Martí Sacalm

Sant Martí Sacalm des del santuari del Far
Angela Llop (CC BY-SA 2.0)
Poble
Poble (835 m alt.) i cap del municipi de Susqueda (Selva), situat en un altiplà, entre la vall del Ter i la cinglera del Far, que pertany encara a la seva demarcació.
És esmentat ja amb el nom de Cantallops el 981 L’església de Sant Martí, refeta al segle XVII sobre murs romànics, existia el 1150 Originàriament pertanyia al castell de Fornils, que es troba dins la seva demarcació més tard formà part del marquesat de Rupit Tenia 79 famílies el 1346, que es reduïren a 19 el 1553 El 1787 tenia 42 famílies i 310 habitants, i actualment en té 110 Hi ha el santuari del Far i la capella de Sant Pau la Coma
Perellós
Despoblat
Despoblat del municipi d’Òpol i Perellós (Rosselló), situat sota la serra de Perellós, a uns 360 m d’altitud.
Les ruïnes del castell de Perellós centre del vescomtat de Perellós, dominen el poble, juntament amb l’església parroquial de Sant Miquel, romànica Formava un municipi independent fins el 1970
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina