Resultats de la cerca
Es mostren 14217 resultats
Quiero
Plataforma digital.
Començà les activitats de difusió al maig del 2000 a través de la tecnologia de difusió digital terrestre, en què fou pionera L’oferta inicial inclogué la difusió de canals de televisió temàtics, dedicats a gèneres específics com ara el cinema, les sèries, els documentals i les transmissions futbolístiques, entre d’altres També posà en marxa un servei d’accés a internet amb prestacions limitades, entre les quals destaquen la consulta de pàgines web, l’emissió i recepció de missatges i les opcions de servei com ara la telecompra o l’adquisició d’entrades per a…
Sant Ruf d’Avinyó
Monestir
Monestir de canonges regulars augustinians, ara del tot desaparegut, creat el 1039 al suburbi d’Avinyó (Provença), per quatre canonges de la canònica de la catedral d’Avinyó.
La nova comunitat elaborà unes regles i constitucions basades en escrits de sant Agustí i texts patrístics que trobaren la seva definitiva redacció entre els anys 1080 i 1120 sota els abats Arbert, Lietbert i Oleguer de Barcelona Foren aprovades sovint pels papes i, sobretot des d’Urbà II, esdevingueren una de les formes de reforma del clericat, instada per l’anomenada reforma gregoriana, i s’estengueren per molts països A Catalunya consta la seva presència i la seva actuació des del 1083 El 1084 el comte Bernat II de Besalú els cedí l’església de Santa Maria de Besalú per erigir-hi un…
làmina basal
Biologia
Matriu extracel·lular especialitzada que es troba a la zona basal dels epitelis i té funcions molt diverses, com ara limitar i dirigir el desenvolupament i l’organització epitelial.
timpanisme
Patologia humana
Sonoritat particular de timbre agut que presenten normalment algunes parts del cos que són percudides, com ara l’hipocondri esquerre, a causa dels gasos de l’aparell digestiu.
Patològicament pot aparèixer en altres llocs, com ocorre, per exemple, en el cas de pneumotòrax
sideròcit
Biologia
Cèl·lula amb grànuls de ferro no hemoglobínic, que apareix en els infants prematurs i en afeccions com ara l’anèmia hemolítica crònica, el saturnisme i l’anèmia perniciosa.
sensília
Zoologia
Unitat funcional dels òrgans sensorials dels artròpodes, com ara l’escolopidi, l’ommatidi o els pèls sensitius; en aquest cas, la unitat funcional actua independentment, com un òrgan.
moviment litúrgic
Cristianisme
Corrent de renovació de la vida i de l’espiritualitat sacramental de l’Església, en connexió amb altres moviments cristians, com és ara el bíblic o l’ecumènic.
Cal cercar-ne els orígens en el Romanticisme tardà francès P Guéranger, abat de Solesmes, en fou l’iniciador La seva acció influí especialment en els monestirs alemanys de Beuron que creà una escola d’art litúrgic i de Maria Laach que es convertí en un dels principals centres mundials de renovació litúrgica i en el belga de Maredsous i, a partir d’aquest, en el de Mont-César, a Lovaina Fou aquí on Lambert Beauduin, amb les setmanes litúrgiques de Lovaina i amb el primer missal traduït, inicià a partir del 1909 l’aspecte pròpiament pastoral del moviment litúrgic Aquest aspecte fou adaptat…
encast
Oficis manuals
Cavitat produïda en una peça de fusta per embotir-n’hi una altra o per fixar-hi un objecte, com ara una frontissa, un pany, un tancador, etc.
bobinadora
Indústria tèxtil
Màquina emprada per a fer bobines amb el fil procedent d’altres formes d’enrotllament, com ara madeixes, corones, fusades, o de bobines de mides o forma diferents.
Les bobinadores poden formar la bobina per enrotllament del fil sobre una ànima posada en un fus o una pua o per contacte tangencial amb un tambor o cilindre que té a la superfície unes ranures en espiral disposades en els dos sentits que guien el fil En les primeres, un guiafils, animat d’un ràpid moviment de vaivé que recolza en l’ànima, guia el fil que s’enrotlla en ella i de la qual es va apartant a mesura que augmenta el diàmetre La inversió gairebé instantània del moviment de vaivé del guiafils i la seva rapidesa fan que la velocitat de la màquina sigui limitada En les segones, pel fet…
matèric | matèrica
Art
Dit de la pintura en què ressalta l’ús de la matèria, en especial quan presenta empastaments gruixuts o incorpora elements extrapictòrics com ara serradures, sorra, argamassa, etc.
Aquest caràcter matèric és un dels trets dominants en la pintura informalista